Es mostren 88940 resultats

genoví

genoví

masculí numismàtica Moneda d’or encunyada a Gènova poc després del 1252
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gens


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gens</title>

Etimologia: del ll. gĕnus ‘gènere, mena’, que, reforçant sobretot frases negatives o interrogatives, es gramaticalitzà en el sentit adverbial de ‘cap mena o gènere’ d’alguna cosa o acció (v. pas2) 1a font: s. XII, Hom.
    adverbi
    1. [seguit de la preposició de] Quantitat o intensitat mínima, no existent realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d’una negació, exclusió, interrogació, suposició. No té gens de paciència. Si fa gens de vent, aquests papers volaran.
    2. No és gens eixerit. Si fos gens intel·ligent, ja ho hauria comprès.
  2. gens per això antigament Expressió que introdueix una negació adversativa. Si no ho pots fer, gens per això seràs blasmat.
  3. no gens (o gens ni gota [o ni mica], o ni gens ni gota [o ni mica]) Absolutament no.

■ gens

adverbi seguit de la preposició de Quantitat o intensitat mínima, no existent realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d’una negació, exclusió, interrogació, suposició No té gens de paciència Si fa gens de vent, aquests papers volaran No és gens eixerit Si fos gens intelligent, ja ho hauria comprès gens per això antigament Expressió que introdueix una negació adversativa Si no ho pots fer, gens per això seràs blasmat no gens o gens ni gota o ni mica , o ni gens ni gota o ni mica Absolutament no
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gent</title>

Etimologia: del ll. gens, gĕntis ‘raça, família, habitants d’un lloc’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
  1. Conjunt de persones en nombre indeterminat. Hi havia molta gent. Ho sap gaire gent, ja?
    1. Una certa categoria de persones. La gent rica del poble. Bona, mala, gent. La gent de lletres.
    2. a gent jove, pa tou (o pa blanet) Refrany que vol dir que el jovent, per la falta d’experiència, no és gaire de fiar en empreses dures o perilloses, i cal preparar-li la feina i minvar-li l’esforç.
    3. gent petita (o menuda) Infants.
    4. gent pobra no necessita criats Frase que hom diu per a agrair irònicament el favor que aparentment li fan quan en realitat el perjudiquen.
    5. la meva (o teva, o seva, etc.) gent Les persones de la família d’algú. Has vist la meva gent, per aquí?
    6. la meva (o teva, o seva, etc.) gent Les persones que algú té sota les seves ordres. La seva gent compleix molt.
  3. marina, marítim
    1. gent de cap Part de la tripulació d’una galera que comprenia de bon principi la gent de guerra (soldats, arcabussers, etc.) i la gent de mar (comandament, oficials, mariners, personal eclesiàstic i sanitari), en oposició a la gent de rem.
    2. gent de lleva Conjunt de persones que eren detingudes en llocs públics per tal de tripular els vaixells de l’estat.
    3. gent de rem Part de la tripulació d’una galera constituïda per remers voluntaris, esclaus i forçats.
  4. marina, marítim
    1. gent de popa Conjunt de l’oficialitat d’un vaixell.
    2. gent de proa Conjunt dels mariners d’un vaixell, exceptuant-ne els oficials.
  5. gent armada dret penal Conjunt d’individus que porten armes independentment de llur professió i del dret de portar-les.

■ gent

femení Conjunt de persones en nombre indeterminat Hi havia molta gent Ho sap gaire gent, ja Una certa categoria de persones La gent rica del poble Bona, mala, gent La gent de lletres a gent jove, pa tou o pa blanet Refrany que vol dir que el jovent, per la falta d’experiència, no és gaire de fiar en empreses dures o perilloses, i cal preparar-li la feina i minvar-li l’esforç gent petita o menuda Infants gent pobra no necessita criats Frase que hom diu per a agrair irònicament el favor que aparentment li fan quan en realitat el perjudiquen la meva o teva , o seva , etc gent Les persones de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gentada

■ gentada

femení Concurrència d’un gran nombre de persones en un indret
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gentalla

■ gentalla

femení despectivament Gent del baix poble, de la pitjor mena
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

gentamicina

gentamicina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Antibiòtic aïllat dels productes de la fermentació del Microspora purpurea i d’altres varietats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gentegassa

■ gentegassa

femení antigament Gentalla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ genteta

■ genteta

femení despectivament Gent roïna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gentil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gentil</title>

Etimologia: del ll. gentīlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení [generalment en pl] religió
    1. Pagà.
    2. Que no professa la religió jueva.
  2. adjectiu
    1. antigament De naixença noble.
    2. De maneres delicades, ple de gràcia, cortès, afectuós. Ha estat molt gentil.
  3. masculí dret romà Cadascun dels individus pertanyents a un mateix clan (gens) i que tenien en comú, per raó de llur ascendència, idèntica, el nom i el culte.
  4. masculí numismàtica Moneda portuguesa emesa pel rei Ferran I de Portugal.

■ gentil

adjectiu i masculí i femení generalment en pl religió Pagà Que no professa la religió jueva adjectiu antigament De naixença noble De maneres delicades, ple de gràcia, cortès, afectuós Ha estat molt gentil masculí dret romà Cadascun dels individus pertanyents a un mateix clan gens i que tenien en comú, per raó de llur ascendència, idèntica, el nom i el culte masculí numismàtica Moneda portuguesa emesa pel rei Ferran I de Portugal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gentilesa

■ gentilesa

femení Qualitat de gentil Acte o paraula propis d’una persona gentil antigament Conjunt de persones nobles
Informació complementària
Traducció