Es mostren 88940 resultats

genoví

genoví

gens


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gens</title>

Accessory
Etimologia: del ll. gĕnus ‘gènere, mena’, que, reforçant sobretot frases negatives o interrogatives, es gramaticalitzà en el sentit adverbial de ‘cap mena o gènere’ d’alguna cosa o acció (v. pas2) 1a font: s. XII, Hom.
Body
    adverbi
    1. [seguit de la preposició de] Quantitat o intensitat mínima, no existent realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d’una negació, exclusió, interrogació, suposició. No té gens de paciència. Si fa gens de vent, aquests papers volaran.
    2. No és gens eixerit. Si fos gens intel·ligent, ja ho hauria comprès.
  1. gens per això antigament Expressió que introdueix una negació adversativa. Si no ho pots fer, gens per això seràs blasmat.
  2. no gens (o gens ni gota [o ni mica], o ni gens ni gota [o ni mica]) Absolutament no.

gens

gent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gent</title>

Accessory
Etimologia: del ll. gens, gĕntis ‘raça, família, habitants d’un lloc’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
    femení
  1. Conjunt de persones en nombre indeterminat. Hi havia molta gent. Ho sap gaire gent, ja?
    1. Una certa categoria de persones. La gent rica del poble. Bona, mala, gent. La gent de lletres.
    2. a gent jove, pa tou (o pa blanet) Refrany que vol dir que el jovent, per la falta d’experiència, no és gaire de fiar en empreses dures o perilloses, i cal preparar-li la feina i minvar-li l’esforç.
    3. gent petita (o menuda) Infants.
    4. gent pobra no necessita criats Frase que hom diu per a agrair irònicament el favor que aparentment li fan quan en realitat el perjudiquen.
    5. la meva (o teva, o seva, etc.) gent Les persones de la família d’algú. Has vist la meva gent, per aquí?
    6. la meva (o teva, o seva, etc.) gent Les persones que algú té sota les seves ordres. La seva gent compleix molt.
  2. marina, marítim
    1. gent de cap Part de la tripulació d’una galera que comprenia de bon principi la gent de guerra (soldats, arcabussers, etc.) i la gent de mar (comandament, oficials, mariners, personal eclesiàstic i sanitari), en oposició a la gent de rem.
    2. gent de lleva Conjunt de persones que eren detingudes en llocs públics per tal de tripular els vaixells de l’estat.
    3. gent de rem Part de la tripulació d’una galera constituïda per remers voluntaris, esclaus i forçats.
  3. marina, marítim
    1. gent de popa Conjunt de l’oficialitat d’un vaixell.
    2. gent de proa Conjunt dels mariners d’un vaixell, exceptuant-ne els oficials.
  4. gent armada dret penal Conjunt d’individus que porten armes independentment de llur professió i del dret de portar-les.

gent

gentada

gentada

gentalla

gentalla

gentamicina

gentamicina

gentegassa

gentegassa

genteta

genteta

gentil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gentil</title>

Accessory
Etimologia: del ll. gentīlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu i masculí i femení [generalment en pl] religió
    1. Pagà.
    2. Que no professa la religió jueva.
  2. adjectiu
    1. antigament De naixença noble.
    2. De maneres delicades, ple de gràcia, cortès, afectuós. Ha estat molt gentil.
  3. masculí dret romà Cadascun dels individus pertanyents a un mateix clan (gens) i que tenien en comú, per raó de llur ascendència, idèntica, el nom i el culte.
  4. masculí numismàtica Moneda portuguesa emesa pel rei Ferran I de Portugal.

gentil

gentilesa

gentilesa