Es mostren 88940 resultats

gronxament

gronxament

gronxar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gronxar</title>

Accessory
Etimologia: probablement d’una base indoeuropea krontio, que hauria donat *cronticare, d’on gronxar en els parlars del nord, i *crontiare, d’on gronçar (grunsar/gronsar) en els del sud 1a font: 1653, DTo.
Body
    verb
    1. transitiu Comunicar un moviment de vaivé a un cos suspès. Si anem a la fira i pujo a les barques, gronxaràs la meva barca?
    2. pronominal Van gronxar-se al parc.
    1. transitiu Comunicar a un cos, respecte a un punt d’ell mateix, un moviment de vaivé. El vent gronxava les branques. Camina gronxant el cos.
    2. pronominal El vaixell es gronxava cada cop més sobre les ones.
  1. per extensió
    1. transitiu Qui vulgui que el gronxi, que s’assegui al gronxador.
    2. pronominal Els nens es gronxen al jardí.
  2. gronxar-s’hi figuradament Entretenir-se excessivament a fer una cosa, especialment una feina, fer-la amb negligència.

gronxar

gronxejar

gronxejar

Informació complementària

gronxolar

gronxolar

Informació complementària

grony

grony

grop


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">grop</title>

Accessory
Etimologia: d’origen germ., probablement del gòtic *krupps ‘objecte voluminós, grop’ 1a font: 1252
Body
    masculí
    1. fusteria Nus de la fusta format per una concreció dura i en certa manera dissociada del teixit del tronc de l’arbre.
    2. Concreció envoltada d’un material diferent o menys dur.
    1. Nuvolada tempestuosa congriada sobtadament. Si no tresquem, ens arreplegarà el grop.
    2. grop d’aigua Ram o cop d’aigua.
    3. grop de vent Cop de vent.
    4. vent de grop Vent que porta tempesta.
  1. figuradament Dificultat grossa. Si podem eixir d’aquest grop, estem salvats.

grop

gropa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gropa</title>

Accessory
Etimologia: mot germà del fr. croupe i l’oc. ant. cropa, íd., del frànc. *kruppa, mot germà del gòtic *krupps, origen de grop 1a font: 1372
Body
    femení
  1. anatomia animal Part posterior de l’esquena d’un quadrúpede, especialment d’un èquid.
  2. per analogia La gropa d’un tossal.

gropa

gropada

gropada

gropera

gropera

gros
| grossa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gros</title>

Accessory
Compareu: l’acc. 1 amb gran 1
Etimologia: del ll. grŏssus ‘gras; gruixut’ 1a font: 1242
Body
  1. adjectiu
    1. Que té un volum considerable, que ultrapassa el volum ordinari. Un home alt i gros. Té el cap molt gros. El meu llibre és més gros que el teu.
    2. De major volum respecte al d’altres coses similars. El dit gros. Bestiar gros. El peix gros es menja el petit. Artilleria grossa. Intestí gros.
    3. Que ultrapassa accidentalment el seu volum habitual. El riu baixa gros.
    4. estar grossa Estar embarassada.
    5. mar grossa Maregassa.
  2. adjectiu per extensió Considerable per la quantitat, la intensitat, la gravetat, etc. Una grossa suma de diners. Passar una pena grossa. Un gros benefici. Això que t’ha dit és molt gros. Me l’ha feta grossa. Li n’ha passada una de grossa.
    1. masculí Part principal, més nombrosa, d’un tot. Encerclaren el gros de l’exèrcit. Ja ha passat el gros de la manifestació.
    2. en gros locució adverbial Sense atendre als detalls.
  3. femení
    1. Premi major d’una rifa. Li ha tocat la grossa de Nadal.
    2. tocar la grossa (a algú) irònicament Sobrevenir-li una cosa molt desfavorable.
  4. femení metrologia Dotze dotzenes.
  5. masculí numismàtica Nom donat al segle XIII a una nova moneda d’argent de bona llei i valor de 12 diners, que materialitzava el sou, fins aleshores unitat de compte.

gros
| grossa