Es mostren 88940 resultats

■ alundum


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alundum</title>

Etimologia: de l’angl. al(uminura) i (cor)undum, del tàmil kurundam ‘robí’, d’origen sànscrit
masculí química industrial Marca registrada de materials refractaris i abrasius, constituïts essencialment per alúmina fosa, obtinguts per fusió de la bauxita en el forn elèctric.

■ alundum

masculí química industrial Marca registrada de materials refractaris i abrasius, constituïts essencialment per alúmina fosa, obtinguts per fusió de la bauxita en el forn elèctric
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alunita

■ alunita

femení química inorgànica i mineralogia Mineral constituït per un sulfat bàsic de potassi i d’alumini
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

alunogen


<title type="display">alunogen</title>

Etimologia: del fr. alunogène, de alun (ll. alumen ‘alum’) i -gène ‘-gen’
masculí mineralogia Sulfat d’alumini hidratat, Al2(SO4)3·18H2O, mineral que cristal·litza en el sistema triclínic.

alunogen

masculí mineralogia Sulfat d’alumini hidratat, Al 2 SO 4 3 18H 2 O, mineral que cristallitza en el sistema triclínic
Gran Diccionari de la llengua catalana

alveògraf


<title type="display">alveògraf</title>

Partició sil·làbica: al_ve_ò_graf
Etimologia: del ll. alveus ‘cavitat’ i -graf
masculí alimentació, indústries alimentàries Aparell que mesura el treball de deformació i registra les característiques reològiques d’una massa constituïda per farina de blat i aigua preparada en condicions estàndard.

alveògraf

masculí alimentació, indústries alimentàries Aparell que mesura el treball de deformació i registra les característiques reològiques d’una massa constituïda per farina de blat i aigua preparada en condicions estàndard
Gran Diccionari de la llengua catalana

alveograma


<title type="display">alveograma</title>

Partició sil·làbica: al_ve_o_gra_ma
Etimologia: del ll. alveus ‘cavitat’ i -grama
masculí alimentació, indústries alimentàries Gràfic obtingut amb un alveògraf.

alveograma

masculí alimentació, indústries alimentàries Gràfic obtingut amb un alveògraf
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alvèol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alvèol</title>

Partició sil·làbica: al_vè_ol
Etimologia: del ll. alveolus, dimin. de alveus, íd. 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Petita cavitat.
  2. anatomia vegetal Petita concavitat existent en una superfície.
  3. electrotècnia Cadascuna de les cavitats d’una presa de corrent on és introduïda la clavilla per establir el contacte.
  4. geomorfologia Cavitat de mida petita a les roques, originada per erosió química o mecànica.
  5. zoologia Cadascun dels compartiments o les cel·les de la bresca d’alguns insectes socials.
  6. alvèol dental anatomia animal Cavitat dels maxil·lars on són contingudes les dents.
  7. alvèol pulmonar anatomia animal En els pulmons dels vertebrats, petit sac terminal dels bronquíols, al qual van a parar una arteriola i una vènula.

■ alvèol

masculí Petita cavitat anatomia vegetal Petita concavitat existent en una superfície electrotècnia Cadascuna de les cavitats d’una presa de corrent on és introduïda la clavilla per establir el contacte geomorfologia Cavitat de mida petita a les roques, originada per erosió química o mecànica zoologia Cadascun dels compartiments o les celles de la bresca d’alguns insectes socials alvèol dental anatomia animal Cavitat dels maxillars on són contingudes les dents alvèol pulmonar anatomia animal En els pulmons dels vertebrats, petit sac terminal dels bronquíols, al qual van a parar una arteriola i…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alveolar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alveolar</title>

Partició sil·làbica: al_ve_o_lar
Etimologia: de alvèol 1a font: 1888, DLab.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als alvèols, semblant als alvèols.
  2. adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit del fonema la realització del qual és efectuada mitjançant un contacte de l’àpex de la llengua amb la cara interior dels alvèols superiors: [s, z, n, l, ɾ, r].

■ alveolar

adjectiu Relatiu o pertanyent als alvèols, semblant als alvèols adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit del fonema la realització del qual és efectuada mitjançant un contacte de l’àpex de la llengua amb la cara interior dels alvèols superiors s, z, n, l, ɾ, r
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alveolat
| alveolada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alveolat</title>

Partició sil·làbica: al_ve_o_lat
Etimologia: de alvèol
    adjectiu
  1. Format per alvèols, que té alvèols.
  2. art Dit de la tècnica d’esmalt que consisteix a soldar a una planxa metàl·lica làmines fines de menys d’un mil·límetre de relleu que delimiten els contorns del dibuix.

■ alveolat
| alveolada

adjectiu Format per alvèols, que té alvèols art Dit de la tècnica d’esmalt que consisteix a soldar a una planxa metàllica làmines fines de menys d’un millímetre de relleu que delimiten els contorns del dibuix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alveolina

■ alveolina

femení paleontologia i zoologia Foraminífer fòssil de closca globulosa o fusiforme
Gran Diccionari de la llengua catalana

alveòlisi

alveòlisi

femení patologia Destrucció d’un alvèol, especialment dental