Es mostren 88940 resultats

■ homuncle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">homuncle</title>

    masculí obsolet biologia
  1. Cap de l’espermatozoide, en què, després de les primeres observacions al microscopi, hom creia veure la figura d’un home en miniatura.
  2. teoria de l’homuncle Teoria biològica sobre l’origen de la generació humana segons la qual cada home es trobava preformat en el seu progenitor.

■ homuncle

masculí obsolet biologia Cap de l’espermatozoide, en què, després de les primeres observacions al microscopi, hom creia veure la figura d’un home en miniatura teoria de l’homuncle Teoria biològica sobre l’origen de la generació humana segons la qual cada home es trobava preformat en el seu progenitor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hondureny
| hondurenya

■ hondureny
| hondurenya

adjectiu i masculí i femení D’Hondures estat d’Amèrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ honest
| honesta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">honest</title>

Etimologia: del ll. honestus, -a, -um, íd., der. de honor (honos), -ōris ‘honor’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que es conforma al que exigeix el pudor, la decència, que no s’oposa als bons costums. Una dona honesta. Un vestit honest. Un parlar honest.
  2. Que es conforma al que exigeix el deure, la probitat, que és conscienciós. Un investigador honest. Una crítica honesta.
  3. Raonable, moderat. Un preu honest.

■ honest
| honesta

adjectiu Que es conforma al que exigeix el pudor, la decència, que no s’oposa als bons costums Una dona honesta Un vestit honest Un parlar honest Que es conforma al que exigeix el deure, la probitat, que és conscienciós Un investigador honest Una crítica honesta Raonable, moderat Un preu honest
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ honestament

■ honestament

adverbi Amb honestedat Modestament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ honestedat

■ honestedat

femení Qualitat d’honest
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hongarès
| hongaresa

■ hongarès
| hongaresa

adjectiu i masculí i femení D’Hongria estat d’Europa o de l’hongarès llengua masculí lingüística Llengua finoúgrica del grup úgric, la més important de la família uraliana, també anomenada magiar, parlada pels hongaresos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

hongkonguès
| hongkonguesa

hongkonguès
| hongkonguesa

adjectiu i masculí i femení De Hong Kong colònia britànica fins el 1997 i actualment regió administrativa especial del sud de la Xina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ honor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">honor</title>

Etimologia: del ll. honor (honos), -ōris, per via semiculta 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí o femení
    1. Qualitat moral que emmena algú a no fer res que el pugui desmerèixer en l’estima dels altres o en la pròpia. Fer el que l’honor exigeix. Mancar a l’honor.
    2. per extensió L’honor de l’exèrcit. El camp de l’honor, de batalla.
    3. Bona reputació, prestigi. És un home gelós del seu honor.
    4. especialment Puresa d’una dona; honra.
    5. afer d’honor Afer, assumpte, en què l’honor és compromès.
    6. afer d’honor especialment Duel.
    7. camp de l’honor Camp de batalla.
    8. deute d’honor Deute contret en el joc.
    9. donar paraula d’honor o donar la (pròpia) paraula d’honor Jurar, fer una promesa verbal i solemne. M’ha donat paraula d’honor que ho farà.
    10. home d’honor Home que obra segons les exigències de l’honor.
    11. punt d’honor Amor propi; dignitat. No ho fa per gust sinó per punt d’honor.
  2. masculí o femení
    1. Estima, distinció, pel mèrit d’algú. El duc els feu l’honor de rebre’ls.
    2. [sovint en pl] Manifestació de reconeixement de la vàlua, els mèrits, el poder, etc., d’algú. Faran una festa en honor del vencedor. Cobeja honors i riqueses.
    3. en honor a la veritat Respectant la veritat, no faltant-hi.
    4. fer els honors (a algú) Rebre’l i atendre’l agradablement, atentament.
    5. fer els honors de (una casa) Fer-hi agradable l’estada als invitats.
    6. fer honor a (una persona o una cosa) Tenir-la en compte, donar prova de l’estima en què hom la té.
    7. fer honor a la (pròpia) paraula (o signatura) Complir, algú, allò a què s’ha compromès de paraula o per escrit.
    8. fer honor a la veritat Respectar la veritat, reconèixer-la, no faltar-hi.
    9. fer honor al (propi) nom Actuar, algú, d’acord amb la fama que té.
    10. fer honor al (propi) país (llinatge, etc.) o fer honor a la (pròpia) família (nissaga, etc.) Ésser, algú, l’orgull del seu país, de la seva família, etc.
    11. fer honor a un (o al) dinar (o sopar) o fer honor a la taula Menjar en abundància en un dinar o sopar, especialment quan hom hi és convidat.
    12. fer un honor (a algú fent alguna cosa) o ésser (alguna cosa) un honor per a (algú) Fórmules de cortesia per a manifestar que hom accepta amb satisfacció, com a deferència, un obsequi, una visita, etc. Em fareu un honor si accepteu la meva invitació.
    13. gaudir dels honors de (un càrrec) Gaudir del títol i de les preeminències d’un càrrec sense exercir-lo.
    14. honors fúnebres religió Cerimònia que hom celebra per a un difunt.
    15. honors militars ciències militars Cerimonial que hom efectua per a retre homenatge a algú, seguint el protocol militar.
    16. tenir a honor Considerar un honor. Tinc a gran honor la vostra visita.
    17. tenir l’honor de (fer una cosa que afecta un altre) o ésser un honor (per a algú de fer una cosa que afecta un altre) Fórmules de cortesia per a manifestar que hom li fa amb satisfacció alguna cosa. Tinc l’honor d’oferir-vos aquest present.
  3. masculí o femení jocs d’entreteniment Cadascuna de les cartes de valor en alguns jocs de cartes.
  4. femení història i dret català
    1. baronia 2 3.
    2. Immoble o finca.

■ honor

masculí o femení Qualitat moral que emmena algú a no fer res que el pugui desmerèixer en l’estima dels altres o en la pròpia Fer el que l’honor exigeix Mancar a l’honor per extensió L’honor de l’exèrcit El camp de l’honor, de batalla Bona reputació, prestigi És un home gelós del seu honor especialment Puresa d’una dona honra afer d’honor Afer, assumpte, en què l’honor és compromès afer d’honor especialment Duel camp de l’honor Camp de batalla deute d’honor Deute contret en el joc donar paraula d’honor o donar la pròpia paraula d’honor Jurar, fer una promesa verbal i solemne M’ha donat paraula…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ honorabilitat

■ honorabilitat

femení Qualitat d’honorable
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ honorable


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">honorable</title>

Etimologia: del ll. honorabĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Digne d’honor. Un home honorable. Una família honorable.
  2. Que fa honor. Conducta honorable.
    1. Tractament donat als membres dels governs i dels parlaments de diversos països o als membres del cos consular.
    2. Tractament donat als membres del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya; el president de la Generalitat i el del Parlament reben el tractament de molt honorable.
    3. història Tractament donat, als Països Catalans durant l’antic règim, a consellers, jurats, juristes, notaris, cavallers, eclesiàstics, etc.

■ honorable

adjectiu Digne d’honor Un home honorable Una família honorable Que fa honor Conducta honorable Tractament donat als membres dels governs i dels parlaments de diversos països o als membres del cos consular Tractament donat als membres del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya el president de la Generalitat i el del Parlament reben el tractament de molt honorable història Tractament donat, als Països Catalans durant l’antic règim, a consellers, jurats, juristes, notaris, cavallers, eclesiàstics, etc
Informació complementària
Traducció