Es mostren 88939 resultats

■ inductor
| inductora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inductor</title>

Etimologia: del ll. inductor, -ōris, íd.
  1. adjectiu
    1. Que indueix.
    2. electricitat Que produeix inducció.
  2. masculí electrotècnia Part d’una màquina elèctrica que conté l’enrotllament d’excitació.
  3. masculí fisiologia Cadascuna de les substàncies secretades pel centre organitzador que controlen la inducció embrionària.
  4. inductor enzimàtic bioquímica Substància que estimula la síntesi de l’enzim del qual és el substrat.

■ inductor
| inductora

adjectiu Que indueix electricitat Que produeix inducció masculí electrotècnia Part d’una màquina elèctrica que conté l’enrotllament d’excitació masculí fisiologia Cadascuna de les substàncies secretades pel centre organitzador que controlen la inducció embrionària inductor enzimàtic bioquímica Substància que estimula la síntesi de l’enzim del qual és el substrat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ induïble

■ induïble

adjectiu Susceptible d’ésser induït
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ induir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">induir</title>

Partició sil·làbica: in_du_ir
Etimologia: del ll. inducĕre ‘conduir, introduir, induir’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Emmenar algú a alguna cosa. La inexperiència el va induir a l’error.
  2. electricitat Produir fenòmens d’inducció.
  3. filosofia Inferir per inducció.

■ induir

verb transitiu Emmenar algú a alguna cosa La inexperiència el va induir a l’error electricitat Produir fenòmens d’inducció filosofia Inferir per inducció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ induït
| induïda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">induït</title>

Partició sil·làbica: in_du_ït
Etimologia: de induir
  1. adjectiu electricitat Produït per inducció.
  2. masculí electrotècnia Part d’una màquina elèctrica, acoblada magnèticament a l’inductor, on es genera una força electromotriu per inducció.
  3. adjectiu matemàtiques Donat un subconjunt B d’un conjunt A, dit de les operacions, relacions, particions, etc., que hom pot definir en B com a conseqüència de les definides en A.
  4. canvi induït lingüística Canvi que es produeix en una llengua per influència d’una altra amb què ha entrat en contacte.

■ induït
| induïda

adjectiu electricitat Produït per inducció masculí electrotècnia Part d’una màquina elèctrica, acoblada magnèticament a l’inductor, on es genera una força electromotriu per inducció adjectiu matemàtiques Donat un subconjunt B d’un conjunt A , dit de les operacions, relacions, particions, etc, que hom pot definir en B com a conseqüència de les definides en A canvi induït lingüística Canvi que es produeix en una llengua per influència d’una altra amb què ha entrat en contacte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indulgència

■ indulgència

femení Qualitat d’indulgent cristianisme Remissió atorgada per l’Església de les penes temporals degudes pels pecats Indulgència plenària
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indulgenciar

■ indulgenciar

verb transitiu Concedir indulgència o indulgències a algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indulgent

■ indulgent

adjectiu Que perdona, disculpa, fàcilment els errors, les faltes per extensió Una actitud indulgent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indulgentment

■ indulgentment

adverbi D’una manera indulgent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indulina

■ indulina

femení colorants Nom genèric de les substàncies colorants blaves que hom obté escalfant l’aminoazobenzè amb una mescla d’anilina i el seu clorhidrat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indult


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indult</title>

Etimologia: del ll. indultus, -us, der. de indultus, -a, -um, participi de indulgēre ‘ser benvolent, comprensiu’ 1a font: 1653, DTo.
    masculí
  1. dret penal Gràcia especial per la qual hom perdona algú o molts de tota o de part de la pena a què havien estat condemnats.
  2. catolicisme Poder acordat pel papa de concedir certs beneficis eclesiàstics.

■ indult

masculí dret penal Gràcia especial per la qual hom perdona algú o molts de tota o de part de la pena a què havien estat condemnats catolicisme Poder acordat pel papa de concedir certs beneficis eclesiàstics
Informació complementària
Traducció