Es mostren 88940 resultats

intencionadament

intencionadament

intencional

intencional

intencionalitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intencionalitat</title>

Accessory
Partició sil·làbica: in_ten_ci_o_na_li_tat
Compareu: intenció
Etimologia: de intencional
Body
    femení
  1. Qualitat d’intencional.
  2. filosofia En la filosofia fenomenològica, propietat radical de la consciència d’ésser consciència d’alguna cosa, o l’ésser mateix de la consciència en tant que aquesta és constituïda per la seva obertura a l’objecte.

intencionalitat

intencionalment

intencionalment

intencionat
| intencionada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intencionat</title>

Accessory
Partició sil·làbica: in_ten_ci_o_nat
Etimologia: de intenció 1a font: 1696, DLac.
Body
    adjectiu
  1. Fet amb intenció.
  2. Que té una certa intenció. Ésser algú ben intencionat, mal intencionat.
  3. Dit o fet amb una certa intenció dissimulada o indirecta. Quina frase més intencionada!

intencionat
| intencionada

intendència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intendència</title>

Accessory
Partició sil·làbica: in_ten_dèn_ci_a
Etimologia: de intendent 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
  1. Càrrec, funció, jurisdicció, d’intendent.
  2. Oficina de l’intendent.
  3. història Circumscripció administrativa dependent de l’intendent, també denominada província.
  4. organització militar Cos de l’exèrcit encarregat del proveïment d’aliment, vestit i material a les tropes.

intendència

intendent
| intendenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intendent</title>

Accessory
Etimologia: del fr. intendant, i aquest, del ll. intendens, -ntis, participi pres. de intendĕre ‘tendir vers; ocupar-se d’alguna cosa’ 1a font: 1803, DEst.
Body
  1. masculí i femení
    1. Funcionari encarregat d’una administració pública.
    2. Oficial encarregat dels serveis administratius de l’exèrcit.
  2. masculí història A les monarquies borbòniques de França i d’Espanya, funcionari administratiu que presidia una intendència.
  3. femení [en desús] Muller d’un intendent.

intendent
| intendenta

intens
| intensa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intens</title>

Accessory
Etimologia: del ll. intensus, -a, -um, íd., der. de intendĕre, der. de tendĕre ‘estendre’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
adjectiu D’un grau extrem, fort, penetrant. Una llum intensa. Un fred intens. Un sol intens. Un son intens. Un dolor intens. Odi intens. Estudi intens.

intens
| intensa

intensament

intensament

intensificable

intensificable

Traducció