Es mostren 88939 resultats

■ llanternó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llanternó</title>

Etimologia: de llanterna
    masculí
  1. construcció
    1. Construcció, més alta que ampla i amb vidrieres laterals, que hom col·loca com a acabament d’alguns edificis per fer claror a l’interior.
    2. Cos superior que hom afegeix a una cúpula.
  2. tecnologia Roda formada per dos discs paral·lels, units per llurs circumferències amb barrons cilíndrics amb els quals engranen les dents d’una roda dentada.
  3. indústria tèxtil Cilindre de la màquina jacquard.

■ llanternó

masculí construcció Construcció, més alta que ampla i amb vidrieres laterals, que hom colloca com a acabament d’alguns edificis per fer claror a l’interior Cos superior que hom afegeix a una cúpula tecnologia Roda formada per dos discs parallels, units per llurs circumferències amb barrons cilíndrics amb els quals engranen les dents d’una roda dentada indústria tèxtil Cilindre de la màquina jacquard
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llàntia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llàntia</title>

Partició sil·làbica: llàn_ti_a
Etimologia: d’una variant *lantăda del romànic primitiu, alteració del ll. lampas, -ădis, íd., ‘llumener’, i aquest, del gr. lampas, -ádos ‘torxa, llumener’, amb influx del ll. lanterna ‘llanterna’ 1a font: 1260
    femení
    1. Llum constituït per un dipòsit on va un líquid combustible i un ble, immergit en el líquid, amb un cap que en ressurt, el qual llum, un cop encès, produeix una llum feble.
    2. per extensió electrotècnia i luminotècnia Làmpada.
    3. llàntia de seguretat mineria Làmpada amb la flama protegida que serveix per a comprovar la seguretat de l’atmosfera en una mina.
  2. Taca, especialment d’oli o greix.
  3. zoologia Braquiòpode de l’ordre dels testicardins i de la família dels terebratúlids (Terebratula vitrea), de conquilla oval, llisa i transparent.

■ llàntia

femení Llum constituït per un dipòsit on va un líquid combustible i un ble, immergit en el líquid, amb un cap que en ressurt, el qual llum, un cop encès, produeix una llum feble per extensió electrotècnia i luminotècnia Làmpada llàntia de seguretat mineria Làmpada amb la flama protegida que serveix per a comprovar la seguretat de l’atmosfera en una mina Taca, especialment d’oli o greix zoologia Braquiòpode de l’ordre dels testicardins i de la família dels terebratúlids Terebratula vitrea , de conquilla oval, llisa i transparent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llantier
| llantiera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llantier</title>

Partició sil·làbica: llan_ti_er
Etimologia: de llàntia 1a font: 1624
  1. masculí i femení Persona que té cura de les llànties, netejant-les, posant-hi oli, etc., i encenent-les.
  2. masculí Objecte que serveix per a col·locar-hi una llàntia o unes quantes.

■ llantier
| llantiera

masculí i femení Persona que té cura de les llànties, netejant-les, posant-hi oli, etc, i encenent-les masculí Objecte que serveix per a collocar-hi una llàntia o unes quantes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llantió

■ llantió

masculí Llàntia petita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llantiós
| llantiosa

■ llantiós
| llantiosa

adjectiu Ple de llànties, de taques Unes tovalles llantioses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llantó

■ llantó

masculí llàntia 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llantoner

■ llantoner

masculí llantier 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llanut
| llanuda

■ llanut
| llanuda

adjectiu Que té llana adjectiu i masculí i femení Ignorant, neci
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

llanvirnià
| llanvirniana


<title type="display">llanvirnià</title>

Partició sil·làbica: llan_vir_ni_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al llanvirnià.
  2. masculí Tercera sèrie (o estatge) de l’ordovicià, que jeu sobre l’arenigià i sota el llandeilià.

llanvirnià
| llanvirniana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al llanvirnià masculí Tercera sèrie o estatge de l’ordovicià, que jeu sobre l’arenigià i sota el llandeilià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llanxa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llanxa</title>

Etimologia: del cast. lancha o potser també directament del port., i aquest, del malai lánčār ‘ràpid, àgil’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. construcció naval Nom de diferents tipus d’embarcacions menors amb espill a popa i sense arboradura, sovint destinades al servei d’un port o d’un vaixell, però mai a la pesca.
  2. Barcassa.
  3. llanxa antisubmarina Llanxa ràpida destinada a combatre submarins.
  4. llanxa automòbil gasolinera 2.
  5. llanxa canonera marina de guerra Llanxa proveïda de canó, morter o obús emprada en combats a curta distància.
  6. llanxa de regates Llanxa automòbil de gran velocitat destinada a fer competicions.
  7. llanxa ràpida Vaixell de guerra de gran velocitat, de petit tonatge i poca autonomia, accionat per motors de combustió interna de gran potència.
  8. llanxa torpedinera Llanxa ràpida més grossa i menys veloç que la llanxa antisubmarina; va armada amb torpedes, càrregues de profunditat i metralladores o canons antiaeris.

■ llanxa

femení construcció naval Nom de diferents tipus d’embarcacions menors amb espill a popa i sense arboradura, sovint destinades al servei d’un port o d’un vaixell, però mai a la pesca Barcassa llanxa antisubmarina Llanxa ràpida destinada a combatre submarins llanxa automòbil gasolinera 2 llanxa canonera marina de guerra Llanxa proveïda de canó, morter o obús emprada en combats a curta distància llanxa de regates Llanxa automòbil de gran velocitat destinada a fer competicions llanxa ràpida Vaixell de guerra de gran velocitat, de petit tonatge i poca autonomia, accionat per motors de combustió…
Traducció