Es mostren 88940 resultats

■ llengota

■ llengota

femení Acció de treure la llengua davant d’algú en senyal de befa Fer llengotes M’ha fet una llengota
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llengotaire

■ llengotaire

masculí i femení Afectat a fer llengotes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llengotejar

■ llengotejar

verb intransitiu Fer llengotes Moure’s de manera semblant a una llengua o llengües Les flames llengotejaven xemeneia amunt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llengoter
| llengotera

■ llengoter
| llengotera

adjectiu Inclinat a llengotejar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llengua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llengua</title>

Etimologia: del ll. lĭngua, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. anatomia animal Òrgan musculós dels vertebrats, revestit d’un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, entre els arcs dentaris; té les estructures del gust i realitza funcions importants en la succió, la masticació i la deglució dels aliments i en l’articulació dels sons.
    2. entomologia Hipofaringe.
    3. treure la llengua (a algú) Fer-li llengotes, mostrar-li la llengua, projectant-la fora de la boca.
    1. La llengua considerada com l’agent principal de la paraula, ús de la llengua en parlar. Ja fa dues hores que fan córrer la llengua. Frena la llengua, noi! Li vaig dir de tot el que em va venir a la llengua.
    2. anar a llengües de la gent (o de tothom, o de tot el poble, etc.) Ésser objecte de comentaris, murmuracions, generals.
    3. anar-se’n de la llengua Dir alguna cosa que convenia callar.
    4. ésser fluix de llengua Ésser bocafluix.
    5. estirar la llengua (a algú) Provocar-lo amb habilitat a parlar sobre coses que altrament callaria.
    6. haver menjat llengua Expressió usada per a indicar que algú xerra molt. Només parla ell, avui: sembla que hagi menjat llengua.
    7. llengua! Expressió amb què hom posa en dubte que un altre sigui capaç de fer allò que diu, especialment com una provocació perquè ho faci.
    8. llengua d’escorpí (o de serp, o de ganivet, o verinosa, o esmolada, etc.) Mala llengua.
    9. mala llengua Propensió a la maldiença. Si té tants enemics és per la seva mala llengua.
    10. mala llengua Persona maldient, que té una mala llengua. És un mala llengua. Segons males llengües, estan a punt de divorciar-se.
    11. mossegar-se la llengua Reprimir-se per no parlar.
    12. no tenir llengua (o haver perdut la llengua, o haver-se empassat la llengua, etc.) Expressions usades quan roman callat algú, especialment un nen, que hauria de respondre a una pregunta, dir alguna cosa. Apa, contesta: que no tens llengua?
    13. no tenir pèls a la llengua Dir les coses clares, sense eufemismes.
    14. tenir a la punta de la llengua (un nom) Estar a punt de recordar-lo i no acabar-ho d’aconseguir.
    15. tenir llengua (a algú) Parlar-li sense intimidar-se, sense respecte, amb irritació, etc.
    16. tenir molta llengua (o tenir la llengua llarga, o ésser llarg de llengua) figuradament Ésser un llengut.
  3. Informació, notícia que hom dona o rep. Donar llengua d’alguna cosa a algú. Tenir, haver, llengua d’alguna cosa.
    1. Cosa que té forma de llengua. Una llengua de foc.
    2. llengua de glacera geomorfologia Part de la glacera de tipus alpí que s’inicia en el circ glacial i acaba en zones a les quals la velocitat d’avançament de la llengua resta compensada per la velocitat de fusió del glaç.
    3. llengua de terra Tros de terra estret i llarg que avança endins del mar, d’un llac, etc.
    1. Nom d’alguns peixos i d’algunes plantes que per llur forma tenen semblança amb una llengua d’home o d’animal.
    2. llengua de bou (o bovina) botànica Bolet de la família de les hidnàcies (Hydnum (Sarcodon) repandum), de barret groc amb l’himeni disposat en agulles.
    3. llengua de bou (o bovina) botànica Picornell de pi.
    4. llengua de bou botànica Planta herbàcia biennal de la família de les boraginàcies (Echium vulgare), híspida, de fulles lanceolades i flors blaves.
    5. llengua de bou botànica Buglossa.
    6. llengua de ca botànica Planta herbàcia biennal de la família de les boraginàcies (Cynoglossum creticum), de fulles lanceolades i peloses i de flors de color blau fosc.
    7. llengua de ca botànica Planta herbàcia biennal de la família de les boraginàcies (Cynoglossum officinale), de fulles lanceolades i flors de color vermell purpuri.
    8. llengua de cérvol botànica Falguera de la família de les polipodiàcies (Phyllitis scolopendrium), de fulles enteres, lanceolades i amb sorus linears.
    9. llengua de gos botànica Bossa.
    10. llengua de Sant Pau ictiologia Soldat.
    11. llengua de serp botànica Falguera de la família de les ofioglossàcies (Ophioglossum vulgatum), d’una fulla estèril oval i d’una espiga fèrtil amb esporangis.
    12. llengua de vedella botànica Llengua de bou.
  6. lingüística
    1. Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d’una comunitat, que serveix bàsicament per a la comunicació.
    2. En terminologia estructural, sistema d’unitats basat en relacions d’oposició, associació, etc., i subjecte a unes regles; es realitza en la parla.
    3. En gramàtica generativa, competència.
    4. llengua comuna Llengua coneguda o suposada que ha donat origen a una família lingüística.
    5. llengua de civilització (o de cultura) Llengua que serveix —o ha servit— de suport a una literatura escrita i és instrument d’una cultura.
    6. llengua d’oc Occità.
    7. llengua d’oïl Denominació antiga del francès, per oposició a la llengua d’oc.
    8. llengua materna Llengua que ha estat apresa des de la infància, generalment al lloc de naixença del parlant.
    9. llengua morta Llengua que ja no té parlants.
    10. llengua oficial Llengua exigida per un estat en òrgans de l’administració, l’escola i altres nivells oficials d’aquest estat.
    11. llengua vernacla Llengua pròpia d’una contrada determinada, dit especialment de la no utilitzada literàriament ni per a finalitats culturals.
    12. llengua viva Llengua que encara es parla (per oposició a llengua morta).
  7. història Cadascuna de les circumscripcions territorials en les quals tenia dividida la jurisdicció l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
  8. do de llengües
    1. cristianisme Glossolàlia.
    2. per extensió Facilitat natural per a aprendre llengües.

■ llengua

femení anatomia animal Òrgan musculós dels vertebrats, revestit d’un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, entre els arcs dentaris té les estructures del gust i realitza funcions importants en la succió, la masticació i la deglució dels aliments i en l’articulació dels sons entomologia Hipofaringe treure la llengua a algú Fer-li llengotes, mostrar-li la llengua, projectant-la fora de la boca La llengua considerada com l’agent principal de la paraula, ús de la llengua en parlar Ja fa dues hores que fan córrer la llengua Frena la llengua, noi Li vaig dir de tot el que em va venir a la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

llenguadina


<title type="display">llenguadina</title>

femení ictiologia Nom donat a diversos peixos de l’ordre dels pleuronectiformes i de la família dels soleids (Dicologoglossa sp), que viuen als fons arenosos de l’Atlàntic oriental, com la llenguadina vera (D. hexophthalma) i la llenguadina cuneada (D. cuneata).

llenguadina

femení ictiologia Nom donat a diversos peixos de l’ordre dels pleuronectiformes i de la família dels soleids Dicologoglossa sp , que viuen als fons arenosos de l’Atlàntic oriental, com la llenguadina vera D hexophthalma i la llenguadina cuneada D cuneata
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llenguado


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llenguado</title>

Etimologia: del cast. lenguado 1a font: 1670, DTo.
    masculí ictiologia
  1. Peix de l’ordre dels pleuronectiformes i de la família dels soleids (Solea solea), de cos oval i molt aplanat, la boca lateral i els ulls al costat dret.
  2. Nom donat a altres espècies del gènere Solea.
  3. llenguado d’arena Peluda.
  4. llenguado de fonera Peluda d’alga.
  5. llenguado xic (o menut) Peix de la família dels soleids (Buglossidium luteum), de color bru rosaci o grisós amb taques fosques.

■ llenguado

masculí ictiologia Peix de l’ordre dels pleuronectiformes i de la família dels soleids Solea solea , de cos oval i molt aplanat, la boca lateral i els ulls al costat dret Nom donat a altres espècies del gènere Solea llenguado d’arena Peluda llenguado de fonera Peluda d’alga llenguado xic o menut Peix de la família dels soleids Buglossidium luteum , de color bru rosaci o grisós amb taques fosques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llenguadocià
| llenguadociana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llenguadocià</title>

Partició sil·làbica: llen_gua_do_ci_à
  1. adjectiu i masculí i femení Del Llenguadoc (regió d’Occitània) o del llenguadocià (dialecte).
  2. masculí lingüística Dialecte de l’occità mitjà que, juntament amb el provençal, forma el grup lingüístic més conservador i menys allunyat de la llengua clàssica de l’edat mitjana.

■ llenguadocià
| llenguadociana

adjectiu i masculí i femení Del Llenguadoc regió d’Occitània o del llenguadocià dialecte masculí lingüística Dialecte de l’occità mitjà que, juntament amb el provençal, forma el grup lingüístic més conservador i menys allunyat de la llengua clàssica de l’edat mitjana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llenguallarg
| llenguallarga

■ llenguallarg
| llenguallarga

adjectiu i masculí i femení Llengut masculí ornitologia Colltort
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llenguatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llenguatge</title>

Etimologia: de llengua 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. antropologia social i lingüística Facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes auditius i vocals.
  2. Manera com hom expressa el pensament per mitjà de la paraula. No entenc aquest llenguatge: no tens raó de parlar així. Llenguatge culte, groller.
  3. Vocabulari i fraseologia propis d’un art, d’una branca de la ciència, etc. El llenguatge de la química.
  4. informàtica
    1. Conjunt de símbols i de normes d’ús que permet de presentar els programes a un ordinador.
    2. llenguatge conversacional Llenguatge que té característiques conversacionals o que és usat en sistemes conversacionals.
    3. llenguatge d’alt nivell Llenguatge de programació que és teòricament independent de la màquina que l’utilitza, com és el cas de Fortran, Cobol i Basic.
    4. llenguatge d’assemblador Llenguatge de programació similar al llenguatge de màquina, però amb menys restriccions, especialment a l’hora de representar instruccions i dades.
    5. llenguatge de baix nivell Llenguatge de programació que depèn essencialment de la màquina que l’utilitza.
    6. llenguatge de màquina Llenguatge de programació que depèn totalment de la màquina on s’utilitza.
    7. llenguatge de programació Llenguatge artificial creat específicament per expressar-hi programes.

■ llenguatge

masculí antropologia social i lingüística Facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes auditius i vocals Manera com hom expressa el pensament per mitjà de la paraula No entenc aquest llenguatge no tens raó de parlar així Llenguatge culte, groller Vocabulari i fraseologia propis d’un art, d’una branca de la ciència, etc El llenguatge de la química informàtica Conjunt de símbols i de normes d’ús que permet de presentar els programes a un ordinador llenguatge conversacional Llenguatge que té…
Informació complementària
Traducció