Es mostren 88941 resultats

lleudaria

lleudaria

femení història del dret català Oficina o lloc on hom cobrava la lleuda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lleuder


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lleuder</title>

Partició sil·làbica: lleu_der
    masculí història del dret català
  1. Persona que tenia al seu càrrec, com a funcionari, o bé com a arrendatari o comprador, la missió de reconèixer les mercaderies i cobrar-ne la lleuda.
  2. Indret on hom pagava la lleuda.

■ lleuder

masculí història del dret català Persona que tenia al seu càrrec, com a funcionari, o bé com a arrendatari o comprador, la missió de reconèixer les mercaderies i cobrar-ne la lleuda Indret on hom pagava la lleuda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lleuger
| lleugera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lleuger</title>

Partició sil·làbica: lleu_ger
Etimologia: del ll. vg. *leviarius, der. de lĕvis ‘lleu, lleuger’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. De poc pes. Una maleta lleugera.
    2. física Dit de les substàncies que tenen un pes específic petit. Gas lleuger.
    3. Dit del menjar que no carrega l’estómac.
    4. per extensió Que es mou amb rapidesa i facilitat, àgil, veloç, no gens feixuc. Tan gros com és, quan corre és molt lleuger. Tenir les mans lleugeres. Una nau lleugera.
    5. pes lleuger esports Categoria determinada pel pes de l’atleta, existent en determinats esports, com l’halterofília i la boxa.
    1. De poc cos, poca matèria, poca substància. Duia un vestit lleuger. Una capa lleugera de pintura. Amb aquest dinar tan lleuger, passarem gana.
    2. figuradament Poc intens, que té poca importància, força o gravetat. Un cop lleuger. Ha sofert una indisposició lleugera. Té el son lleuger.
    3. viticultura, indústries vinícoles Dit del vi de poc grau alcohòlic.
    1. Mancat de formalitat, rigor, reflexió, consistència, etc. (dit de la persona i de les seves accions, del seu caràcter, etc.). És lleuger en les seves opinions. Crec que he pres una decisió lleugera.
    2. a la lleugera (o de lleuger) locució adverbial Sense haver reflexionat.
    3. música lleugera música Nom que hom aplica a la música de mer entreteniment, basada en ritmes de ball o en arranjaments de temes populars o clàssics.

■ lleuger
| lleugera

adjectiu De poc pes Una maleta lleugera física Dit de les substàncies que tenen un pes específic petit Gas lleuger Dit del menjar que no carrega l’estómac per extensió Que es mou amb rapidesa i facilitat, àgil, veloç, no gens feixuc Tan gros com és, quan corre és molt lleuger Tenir les mans lleugeres Una nau lleugera pes lleuger esports Categoria determinada pel pes de l’atleta, existent en determinats esports, com l’halterofília i la boxa De poc cos, poca matèria, poca substància Duia un vestit lleuger Una capa lleugera de pintura Amb aquest dinar tan lleuger, passarem gana figuradament Poc…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lleugerament

■ lleugerament

adverbi D’una manera lleugera, amb lleugeresa Vestir lleugerament Acusar algú lleugerament Lleugerament lent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lleugeresa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lleugeresa</title>

Partició sil·làbica: lleu_ge_re_sa
Etimologia: de lleuger 1a font: c. 1500
    femení
  1. Qualitat de lleuger, especialment quant als moviments i a la volubilitat, manca de reflexió en fer una cosa. La lleugeresa de les seves mans. Obrar amb lleugeresa.
  2. Acte propi d’una persona lleugera. Són lleugereses que es paguen cares.

■ lleugeresa

femení Qualitat de lleuger, especialment quant als moviments i a la volubilitat, manca de reflexió en fer una cosa La lleugeresa de les seves mans Obrar amb lleugeresa Acte propi d’una persona lleugera Són lleugereses que es paguen cares
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lleugeria

■ lleugeria

femení Lleugeresa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lleure1

■ lleure1

masculí sociologia Temps lliure de què hom disposa per a fer alguna cosa no relacionada amb la feina o les ocupacions normals Vegeu també lleure 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lleure2

■ lleure2

verb usat només en tercera persona i en les formes nominals intransitiu Ésser a algú lícit de fer una cosa A vós no us és llegut de fer això Tenir l’avinentesa, el temps, de fer una cosa Quan em lleurà vindré Vegeu també lleure 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lleute

■ lleute

masculí alimentació, indústries alimentàries i pastisseria llevat 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lleva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lleva</title>

Etimologia: de llevar 1a font: 1359
    femení
    1. marina, marítim Reclutament d’ociosos i desvagats que hom solia fer per al servei dels vaixells de guerra.
    2. ciències militars Forma de reclutament de gent de guerra que sovint implica la mobilització de tots els recursos humans.
    3. ciències militars Conjunt de gent reclutada un mateix any.
  2. plural Ganxos que serveixen per a aguantar les olles per les nanses, penjant-los o despenjant-los dels clemàstecs.
  3. construcció i fusteria Falleba.
  4. indústria surera
    1. Acció de llevar el suro;
    2. l’efecte.
  5. tecnologia
    1. Disc proveït d’una prominència en la seva perifèria i que pot girar a l’entorn del seu eix, que forma part d’un mecanisme d’excèntrica.
    2. arbre de lleves Arbre proveït de diverses lleves que serveix per a comandar un mecanisme que hagi d’anar sincronitzat amb un moviment circular.

■ lleva

femení marina, marítim Reclutament d’ociosos i desvagats que hom solia fer per al servei dels vaixells de guerra ciències militars Forma de reclutament de gent de guerra que sovint implica la mobilització de tots els recursos humans ciències militars Conjunt de gent reclutada un mateix any plural Ganxos que serveixen per a aguantar les olles per les nanses, penjant-los o despenjant-los dels clemàstecs construcció i fusteria Falleba indústria surera Acció de llevar el suro l’efecte tecnologia Disc proveït d’una prominència en la seva perifèria i que pot girar a l’entorn del seu eix, que forma…
Informació complementària
Traducció