Es mostren 88941 resultats

■ llitja

■ llitja

femení botànica Gaiol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llitotxa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llitotxa</title>

Etimologia: feminització de l’ant. llitotxo, probablement d’una forma dial. it., variant de l’it. lettuccio ‘llitet’ 1a font: 1585
femení Jaç, llit fet amb quatre posts, sobre un banc, una caixa, etc., per a dormir-hi el matalot, un mosso, etc.

■ llitotxa

femení Jaç, llit fet amb quatre posts, sobre un banc, una caixa, etc, per a dormir-hi el matalot, un mosso, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lliura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lliura</title>

Partició sil·làbica: lliu_ra
Homòfon: lliure
Etimologia: del ll. lībra ‘lliura de pes; balança’ 1a font: 1271
    femení
  1. metrologia
    1. Unitat de pes de valor molt variable segons els països o les localitats.
    2. [símbol lb] Unitat anglosaxona de pes, dita també avoirdupois, que es divideix en 16 unces i equival a 453,592 g.
    3. Antiga unitat de pes catalana, dividida en 12 unces, equivalent a 400 g al Principat, a 407 g a les Illes i a 355 g al País Valencià.
    4. agricultura Antiga mesura superficial agrària.
    5. medicina i farmàcia, indústria farmacèutica Unitat de pes emprada en medicina i farmàcia equivalent a 6 480 grans, és a dir, 300 g.
    6. lliura carnissera Antiga unitat de pes catalana, equivalent a 3 lliures o 36 unces, és a dir, 1 200 g.
  2. economia
    1. Unitat monetària de diversos països. Lliura libanesa.
    2. lliura esterlina Unitat monetària del Regne Unit.
    3. lliura turca Lira.

■ lliura

femení metrologia Unitat de pes de valor molt variable segons els països o les localitats símbol lb Unitat anglosaxona de pes, dita també avoirdupois , que es divideix en 16 unces i equival a 453,592 g Antiga unitat de pes catalana, dividida en 12 unces, equivalent a 400 g al Principat, a 407 g a les Illes i a 355 g al País Valencià agricultura Antiga mesura superficial agrària medicina i farmàcia, indústria farmacèutica Unitat de pes emprada en medicina i farmàcia equivalent a 6 480 grans, és a dir, 300 g lliura carnissera Antiga unitat de pes catalana, equivalent a 3 lliures o 36 unces,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lliurador
| lliuradora

■ lliurador
| lliuradora

adjectiu i masculí i femení Que lliura masculí i femení economia Persona, física o jurídica, que gira o expedeix un instrument de crèdit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lliurament

■ lliurament

masculí Acció de lliurar l’efecte economia Ordre de pagament donada per escrit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lliurança

■ lliurança

femení Acció de lliurar l’efecte dret Instrument del contracte de canvi, mitjançant el qual una persona ordena a una altra que pagui una quantitat a un tercer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lliurar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lliurar</title>

Partició sil·làbica: lliu_rar
Compareu: alliberar 1
Etimologia: del ll. liberare ‘alliberar, deixar anar’, d’on ‘fer passar de poder d’algú a poder d’un altre, fer a mans’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Posar en mans, en poder, a la discreció d’algú. Ens lliuraran la comanda a domicili. Lliuraren el castell a l’enemic. Ha lliurat el seu còmplice a la justícia.
    2. pronominal La ciutat es lliurà sense resistència als invasors.
    3. pronominal especialment Posar-se a la discreció d’algú cometent una imprudència.
    4. pronominal especialment Deixar-se posseir sexualment.
    1. transitiu Sotmetre a l’acció d’alguna cosa. Aviat lliuraré l’obra a la impremta. Jesús fou venut i lliurat a la mort. Lliurà l’ànima al dolor.
    2. pronominal Donar-se sense reserva a una activitat, una inclinació, una passió, sumir-se en un estat d’ànim, etc. Aquest estiu vull lliurar-me a la lectura. Es lliurà a excessos abominables. No et lliuris a la desesperació.
  3. transitiu
    1. antigament Iniciar una acció bèl·lica.
    2. lliurar batalla (o combat) (a l’enemic) Entaular-hi batalla, combat.
  4. transitiu economia Girar lletres, cartes de crèdit o altres ordres de pagament contra fons propis del qui gira.

■ lliurar

verb transitiu Posar en mans, en poder, a la discreció d’algú Ens lliuraran la comanda a domicili Lliuraren el castell a l’enemic Ha lliurat el seu còmplice a la justícia pronominal La ciutat es lliurà sense resistència als invasors pronominal especialment Posar-se a la discreció d’algú cometent una imprudència pronominal especialment Deixar-se posseir sexualment transitiu Sotmetre a l’acció d’alguna cosa Aviat lliuraré l’obra a la impremta Jesús fou venut i lliurat a la mort Lliurà l’ànima al dolor pronominal Donar-se sense reserva a una activitat, una inclinació, una passió, sumir-se en un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lliurat
| lliurada

■ lliurat
| lliurada

masculí i femení dret mercantil Persona que en la lletra de canvi es compromet, davant el lliurador, a satisfer la quantitat estipulada en la data de venciment indicada en el document
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lliure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lliure</title>

Partició sil·làbica: lliu_re
Homòfon: lliura
Etimologia: del ll. līber, -ĕra, -ĕrum, íd. 1a font: s. XIV
  1. adjectiu No subjecte al domini d’altri. S’oposa a serf i a esclau.
  2. adjectiu
    1. No sotmès a un poder extern, a una autoritat arbitrària.
    2. Dit del país en què els ciutadans gaudeixen de les llibertats polítiques.
    3. per extensió Dit del ciutadà d’un país lliure.
    4. ensenyament lliure ensenyament Tipus d’ensenyament en el qual l’alumne té dret a ésser examinat sense haver d’assistir a classe.
    5. ésser lliure de (fer una cosa) Tenir, algú, la facultat de fer-la o no fer-la, d’obrar com vol, de triar per ell mateix. Ets ben lliure d’anar-hi, si vols. És lliure de comprar-lo o no comprar-lo.
    6. lliure comerç economia Forma o organització del tràfic mercantil en la qual la circulació de les mercaderies és establerta segons les decisions individuals.
  3. adjectiu
    1. No sotmès a reclusió, a empresonament, a subjecció. Els ocells viuen lliures.
    2. botànica Dit de les peces florals que no són soldades.
    3. morfema lliure lingüística Morfema que pot aparèixer aïlladament, en posició absoluta.
  4. adjectiu
    1. No subjecte a una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc. Com que tenim el dia lliure podríem anar d’excursió. Podem anar-hi tots: l’entrada és lliure. La imaginació és lliure.
    2. Llicenciós. Lliure en les seves maneres, en el seu llenguatge, etc. Viu una vida molt lliure.
    3. Dit del temps que hom té sobrer de les seves ocupacions. Si tinc un moment lliure, ja t’ho faré.
    4. [seguit de la preposició de] Que no ha de suportar una determinada cosa que constitueix un mal, un perjudici, una càrrega, etc. És un home molt racional i lliure de passions. Tenen una casa lliure d’imposts.
    5. accent lliure fonètica, fonologia Accent propi de les llengües que l’admeten en síl·labes distintes dels mots, segons les diverses circumstàncies fonètiques, morfològiques o sintàctiques.
    6. forma lliure lingüística Segons Bloomfield, forma lingüística susceptible d’ésser usada com a unitat independent.
    7. traducció lliure Tipus de traducció que pren en compte les peculiaritats estilístiques de cada llengua i s’ajusta al sentit i no a la literalitat dels mots.
    8. variació lliure fonètica, fonologia Variació que es dona quan dues unitats fonèticament distintes poden aparèixer en un mateix context sense presentar un contrast mutu, talment que la substitució de l’una per l’altra no origina un mot diferent.
    9. vers lliure poètica Vers no subjecte a rima.
  5. adjectiu
    1. Sense obstacles. Un camí lliure. Ja tens el camp lliure. No ho puc agafar perquè no tinc cap mà lliure.
    2. No engavanyat. Amb aquest vestit vaig molt lliure.
    3. a l’aire lliure En lloc no reclòs, no cobert. La vida a l’aire lliure és molt sana.
    4. síl·laba lliure lingüística Síl·laba que acaba en vocal.
    5. vocal lliure fonètica, fonologia Vocal que es troba en una síl·laba lliure.
  6. adjectiu No ocupat ni reservat, no compromès, no adjudicat, etc. Només queda un pis lliure en tot l’edifici. Mira si trobes un seient lliure per a mi. Encara hi ha cinc entrades lliures.
  7. esports
    1. adjectiu En les competicions de gimnàstica, patinatge artístic, natació artística, etc., dit dels exercicis o figures creades pel participant (per oposició als exercicis o figures obligatoris o reglamentats).
    2. masculí i femení En futbol, defensa que no marca cap contrari concret i que actua preferentment darrere la línia defensiva.

■ lliure

adjectiu No subjecte al domini d’altri S’oposa a serf i a esclau adjectiu No sotmès a un poder extern, a una autoritat arbitrària Dit del país en què els ciutadans gaudeixen de les llibertats polítiques per extensió Dit del ciutadà d’un país lliure ensenyament lliure ensenyament Tipus d’ensenyament en el qual l’alumne té dret a ésser examinat sense haver d’assistir a classe ésser lliure de fer una cosa Tenir, algú, la facultat de fer-la o no fer-la, d’obrar com vol, de triar per ell mateix Ets ben lliure d’anar-hi, si vols És lliure de comprar-lo o no comprar-lo lliure comerç economia Forma o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lliurea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lliurea</title>

Partició sil·làbica: lliu_re_a
Etimologia: del fr. livrée, íd., pròpiament ‘cosa lliurada a un criat’, der. de livrer ‘lliurar’ 1a font: s. XV, Curial
    femení
  1. indumentària
    1. Vestit donat pels reis o nobles a llurs cortesans i a la gent de llur seguici.
    2. per extensió Vestit propi dels criats d’una casa noble.
    3. portar la lliurea (d’algú) figuradament Obrar servilment envers ell.
  2. zoologia Conjunt de caràcters morfològics accessoris i externs que confereixen a un animal el seu aspecte característic.

■ lliurea

femení indumentària Vestit donat pels reis o nobles a llurs cortesans i a la gent de llur seguici per extensió Vestit propi dels criats d’una casa noble portar la lliurea d’algú figuradament Obrar servilment envers ell zoologia Conjunt de caràcters morfològics accessoris i externs que confereixen a un animal el seu aspecte característic
Traducció