Es mostren 88940 resultats

■ a2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">a</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. ad ‘a, cap a, per a’ 1a font: orígens de la llengua
    preposició
  1. Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten:
    1. L’indret on és o s’esdevé alguna cosa. Tenir botiga a la ciutat. Viure a València.
    2. La direcció devers un punt (sovint en correlació amb la preposició de). Anar a veure una pel·lícula. Els vols diaris a París. Anar de Barcelona a Perpinyà.
    3. El terme final d’un moviment, propi o figurat. Arribar al riu. Aquest negoci va al desastre.
    4. En correlació amb de, el terme final d’una distància. De banda a banda del carrer.
  2. Expressa relacions circumstancials de temps que denoten:
    1. El moment o el temps en què és o s’esdevé alguna cosa. Som a la matinada. Dinem a les dues. Vindré a l’hivern.
    2. El terme final d’un lapse (sovint en correlació amb la preposició de). Arribar a final de mes. Treballar de sol a sol.
  3. Expressa relacions distributives per a introduir la quantitat assignada a la unitat. Anar a cent per hora. Vendre un llibre a dotze euros.
  4. Depenent de determinats verbs que regeixen complement preposicional, expressa una relació de transmissió o de direcció afectiva. Accedir a una petició. Contribuir a la capta. Sobreviure a les dificultats.
  5. Introdueix normalment el complement indirecte. Comunicar la notícia al públic. Telefonar els resultats a algú.
  6. Introdueix el complement directe representat per un pronom personal fort, i excepcionalment els complements directes dels verbs quan l’ordre dels mots no és suficient per a evitar l’amfibologia. Mirar-lo a ell. Interrogar-se l’un a l’altre.
  7. Introdueix els infinitius que depenen:
    1. De verbs que regeixen a o en davant un substantiu. Incitar a lluitar. Tardaven a fer-ho. Han vacil·lat a tornar tan aviat.
    2. De verbs que expressen una percepció dels sentits. Ho sentireu a dir. T’he vist a venir.
  8. Depenent de determinats adjectius, expressa una relació d’atribució o de direcció afectiva. Útil a la humanitat. Amatent a obeir.
  9. Expressa la relació entre determinats adverbis de manera i llurs complements preposicionals. Guanyen proporcionalment al treball de cadascú.
  10. Depenent d’un substantiu o del pronom res, indica que l’acció del verb en infinitiu està pendent d’ésser realitzada o complida (equival a per). Tinc moltes coses a dir-vos. No hi ha res a dir. Temps a venir. Qüestions a tractar.
  11. Expressa la relació circumstancial en locucions adverbials:
    1. De lloc. A muntanya. A pagès. A taula.
    2. De temps. A trenc d’alba. A deshora.
    3. De manera. A tomballons. A contracor. A peu. A l’engròs.
  12. En concurrència amb l’article definit i la preposició de, serveix per a formar locucions prepositives. Al damunt de. Al darrere de.



    13. Vegeu també:
    a1
    a3

■ a2

preposició Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten L’indret on és o s’esdevé alguna cosa Tenir botiga a la ciutat Viure a València La direcció devers un punt sovint en correlació amb la preposició de Anar a veure una pellícula Els vols diaris a París Anar de Barcelona a Perpinyà El terme final d’un moviment, propi o figurat Arribar al riu Aquest negoci va al desastre En correlació amb de , el terme final d’una distància De banda a banda del carrer Expressa relacions circumstancials de temps que denoten El moment o el temps en què és o s’esdevé alguna cosa Som a la matinada…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

a3

a3

símbol cronologia any 2 1 electricitat i electroquímica ànode metrologia àrea 8 atto- Vegeu també a 1 a 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

a. c.

a. c.

abreviatura documentació amb còpia
Gran Diccionari de la llengua catalana

a. c. s.

a. c. s.

abreviatura al cel sia
Gran Diccionari de la llengua catalana

a cappella*

a cappella*

locució adjectiva i locució adverbial música Dit del cant polifònic sense acompanyament d’instruments Cantar ‘a cappella’
Gran Diccionari de la llengua catalana

a. de C.

a. de C.

abreviatura cronologia abans de Crist
Gran Diccionari de la llengua catalana

a fortiori*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">a fortiori</title>

Pronúncia: afortiɔ́ɾi
Etimologia: [locució llatina]
    locució adverbial
  1. Locució que significa ‘a partir d’allò que és més fort’. Raonament ‘a fortiori’.
  2. lògica Raonament que infereix, de la veritat d’una proposició, la d’una altra, quan per a la segona hi ha les mateixes raons que per a la primera i altres d’addicionals.

a fortiori*

locució adverbial Locució que significa ‘a partir d’allò que és més fort’ Raonament ‘a fortiori’ lògica Raonament que infereix, de la veritat d’una proposició, la d’una altra, quan per a la segona hi ha les mateixes raons que per a la primera i altres d’addicionals
Gran Diccionari de la llengua catalana

a. m.

a. m.

abreviatura del ll ante meridiem abans del migdia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ a posteriori*

■ a posteriori*

locució adverbial Locució que significa ‘a partir d’allò que ve després’ locució adjectiva filosofia En filosofia medieval, dit del raonament que procedeix dels efectes a les causes, del particular a l’universal Modernament, dit del coneixement derivat de l’experiència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ a priori*


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display" xml:lang="estrangerisme">a priori</title>

Pronúncia: apɾiɔ́ɾi
Etimologia: [locució llatina]
  1. locució adverbial Locució que significa ‘a partir d’allò que és abans’, ‘amb anterioritat a l’experiència’, ‘sense recórrer a l’experiència’, ‘sense examen previ’.
  2. locució adjectiva filosofia En la filosofia medieval, dit del raonament que procedeix de les causes als efectes, de l’universal, lògicament anterior, al particular.

■ a priori*

locució adverbial Locució que significa ‘a partir d’allò que és abans’, ‘amb anterioritat a l’experiència’, ‘sense recórrer a l’experiència’, ‘sense examen previ’ locució adjectiva filosofia En la filosofia medieval, dit del raonament que procedeix de les causes als efectes, de l’universal, lògicament anterior, al particular
Informació complementària
Traducció