Es mostren 88954 resultats

■ majoritat

■ majoritat

femení Qualitat de major dret civil Condició del major d’edat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ majorment

■ majorment

adverbi Principalment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ majúscul
| majúscula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">majúscul</title>

Etimologia: del ll. majŭscŭlus, íd., dimin. de major 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Molt gran o gros. Un escàndol majúscul.
  2. adjectiu i femení [abreviatura maj.] escriptura i arts gràfiques Lletra més gran i sovint de forma diferent que l’ordinària, dita minúscula.

■ majúscul
| majúscula

adjectiu Molt gran o gros Un escàndol majúscul adjectiu i femení abreviatura maj escriptura i arts gràfiques Lletra més gran i sovint de forma diferent que l’ordinària, dita minúscula
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

maki

maki

masculí zoologia Maqui
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

makizushi*

makizushi*

masculí gastronomia Rotlle de sushi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mal1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mal</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: malt
Compareu: mal de cap (acc. 5 2) amb maldecap
Etimologia: com a adj., subst. i adv., respectivament del ll. malus, -a, -um; malum; male, que es troben també en el mateix ordre de parentiu 1a font: s. XII
    masculí
    1. Dany material o moral. Ningú no li vol mal. Un mal mai no ve tot sol. Aquests freds han fet mal a les oliveres. No hi ha mal que duri cent anys, ni cos que no el pugui resistir.
    2. Allò que és causa de mal.
    3. al mal, fes-li bona cara figuradament Al mal temps, bona cara.
    4. als grans mals, grans remeis Refrany que vol dir que calen solucions dràstiques als problemes greus.
    5. anar a mal Empitjorar, especialment els afers. L’empresa va a mal, cada dia té més pèrdues.
    6. mal de molts, conhort de boigs Comentari que es fa quan algú pretén de conhortar-se dels seus mals dient que molts també els pateixen.
    7. mal haja! (o mal hagen!) Maleït sigui, malhaja. Mal hagen els traïdors!
    8. mal per mal Expressió usada per a indicar preferències entre dues o més possibilitats dolentes, desagradables, etc., una de les quals ha d’esdevenir-se forçosament. Mal per mal, una mort ràpida.
    9. posar mal (entre dues persones o més) Ésser causa de discòrdia entre elles.
    10. posar mal allà on no n’hi ha Voler veure mal on no n’hi ha.
    11. qui canta, els seus mals espanta Refrany que, per alleujar els mals o afliccions, recomana de distreure’s.
    12. veure mal (en alguna cosa) Veure-hi un dany, mala intenció, etc.
  2. Allò que és defectuós en algú o alguna cosa. Calla’n el mal i digues-ne el bé. No es pot dir mal del dia fins que passat sia.
  3. especialment patologia
    1. Alteració de les condicions fisiològiques normals acompanyada de sofriment físic.
    2. mal de mar Mareig.
  4. especialment patologia
    1. Malaltia.
    2. mal anglès Raquitisme.
    3. mal blanc Muguet.
    4. mal caduc Epilèpsia.
    5. mal de muntanya (o d’altura) Estat morbós provocat per la disminució de la pressió atmosfèrica.
    6. mal de pedra Litiasi.
    7. mal de ronyons Lumbago.
    8. mal de Sant Llàtzer Elefantiasi.
    9. mal de Sant Llàtzer Lepra.
    10. mal de Sant Pau Epilèpsia.
    11. mal de Sant Roc Silicosi.
    12. mal d’ofegor Asma.
    13. mal dolent (o lleig) popularment Càncer.
    14. mal francès Sífilis.
    15. mal perforant Denominació genèrica de certes lesions tegumentàries que tenen tendència a fer-se més profundes, causades generalment per lesions nervioses.
    16. mal suboccipital Tuberculosi de les vèrtebres atles i axis.
  5. especialment patologia
    1. Dolor. Mal de costat. Mal d’illada.
    2. mal de cap Cefalàlgia.
    3. mal de coll angina 1 1.
    4. mal de queixal Neuràlgia provocada per qualsevol afecció de les peces dentals.
    5. mal d’estómac Gastràlgia.
    6. mal de ventre Enteràlgia.
    7. mal d’orella Otàlgia.
  6. especialment patologia Ferida.
  7. fitopatologia Malura.
  8. religió, filosofia i ètica Privació del bé, allò que fa que un ésser (una cosa, una persona) no sigui bo, allò que és contrari a la llei moral. Discernir el bé del mal. L’existència del mal. Quin mal hi ha a fer-ho?
  9. mal donat Embruixament.
  10. mal d’ull Malefici que hom creu exercit mitjançant l’esguard.
  11. mal holandès de l’om fitopatologia Greu malura de l’om, anomenada també grafiosi, propagada per escolítids i causada pel fong Ceratocystis ulmi, que li causa un esgrogueïment inicial de les fulles, l’assecament posterior de les branques i la mort.



    12. Vegeu també:
    mal2
    mal3

■ mal1

masculí Dany material o moral Ningú no li vol mal Un mal mai no ve tot sol Aquests freds han fet mal a les oliveres No hi ha mal que duri cent anys, ni cos que no el pugui resistir Allò que és causa de mal al mal, fes-li bona cara figuradament Al mal temps, bona cara als grans mals, grans remeis Refrany que vol dir que calen solucions dràstiques als problemes greus anar a mal Empitjorar, especialment els afers L’empresa va a mal, cada dia té més pèrdues mal de molts, conhort de boigs Comentari que es fa quan algú pretén de conhortar-se dels seus mals dient que molts també els pateixen mal…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mal2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mal</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: malt
Etimologia: v. mal1
    adverbi
  1. [usat generalment precedint un participi passat en funció d’adjectiu]
    1. No gens bé. Una cosa mal feta. Una paraula mal dita. Una persona mal vestida. Parlar mal, jutjar mal, d’algú. Mal si ho fas, mal si no ho fas. Mal m’està el dir-ho. Si mal no recordo...
    2. Serveix per a formar expressions de maledicció. Mal et morissis!
  2. [ocupant la posició inicial de la proposició] Difícilment. Mal pot explicar-ho si ell mateix no ho entén.
  3. mal que locució conjuntiva [introduint una proposició amb el verb en subjuntiu] Encara que. Mal que rebentis, no t’ajudaré.
  4. mal que bé Més bé o més malament.



    5. Vegeu també:
    mal1
    mal3

■ mal2

adverbi usat generalment precedint un participi passat en funció d’adjectiu No gens bé Una cosa mal feta Una paraula mal dita Una persona mal vestida Parlar mal, jutjar mal, d’algú Mal si ho fas, mal si no ho fas Mal m’està el dir-ho Si mal no recordo Serveix per a formar expressions de maledicció Mal et morissis ocupant la posició inicial de la proposició Difícilment Mal pot explicar-ho si ell mateix no ho entén mal que locució conjuntiva introduint una proposició amb el verb en subjuntiu Encara que Mal que rebentis, no t’ajudaré mal que bé Més bé o més malament Vegeu també mal 1 mal 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mal3
| mala


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mal</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Homòfon: malt
Etimologia: v. mal1
    adjectiu [usat sempre anteposat al nom que qualifica]
    1. Dolent, tot altre que bo. Un mal alumne. Una mala persona. Té mala fama. No digueu males paraules ni feu males accions. Deu estar malalt: fa mala cara. Està enfadat amb mi: em fa mala cara. Un aparell en mal estat. Arribes en mal punt. Vaig passar una mala estona. Demà farà mal temps. Porto males notícies. Té mal gust.
    2. Serveix per a formar expressions de maledicció. Mal llamp! Mala vegada! Mala mort facis!
  2. a males (o a les males) locució adverbial Violentament, amb coerció. A les males, no aconseguiràs res.
  3. de mal [seguit d’un infinitiu] Difícil de. Una feina de mal fer. Això fa de mal dir.
  4. mal serà que... Expressió usada per a indicar la improbabilitat que una cosa temuda arribi a esdevenir-se. Mal serà que no aprovem cap assignatura.
  5. ni un mal... Expressió usada per a indicar la manca absoluta d’alguna cosa. No teníem ni un mal tros de pa.
  6. una mala cosa Expressió usada com a terme de comparació en frases en què hom pondera la malesa, l’excés, etc., d’alguna cosa. Beu com una mala cosa.



    7. Vegeu també:
    mal1
    mal2

■ mal3
| mala

adjectiu usat sempre anteposat al nom que qualifica Dolent, tot altre que bo Un mal alumne Una mala persona Té mala fama No digueu males paraules ni feu males accions Deu estar malalt fa mala cara Està enfadat amb mi em fa mala cara Un aparell en mal estat Arribes en mal punt Vaig passar una mala estona Demà farà mal temps Porto males notícies Té mal gust Serveix per a formar expressions de maledicció Mal llamp Mala vegada Mala mort facis a males o a les males locució adverbial Violentament, amb coerció A les males, no aconseguiràs res de mal seguit d’un infinitiu Difícil de Una feina de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mal-

mal-

Prefix, del llatí male , que significa ‘mal’ o ‘malament’ Ex malparlat, malastruc, malmenar, malpensar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mal-llevat

■ mal-llevat

masculí patologia Malformació congènita