Es mostren 88954 resultats

mandeu
| mandea


<title type="display">mandeu</title>

Partició sil·làbica: man_deu
Etimologia: de l’arameu Manda d Haijê ‘Coneixement de la vida’, figura central de la doctrina soteriològica del mandeisme
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al mandeisme.
  2. masculí i femení història de les religions Seguidor del mandeisme, anomenat també natzarè o cristià de Sant Joan.

mandeu
| mandea

adjectiu Relatiu o pertanyent al mandeisme masculí i femení història de les religions Seguidor del mandeisme, anomenat també natzarè o cristià de Sant Joan
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandíbula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mandíbula</title>

Etimologia: del ll. mandĭbŭla, íd., der. del ll. mandĕre ‘mastegar’ 1a font: 1864, DLab.
    femení
  1. anatomia animal
    1. Cadascuna de les peces dures que tenen alguns animals al costat o al voltant de la boca i que els serveixen per a l’obtenció, la trituració i la deglució de l’aliment i també per a la defensa.
    2. En l’home, maxil·lar inferior.
  2. tecnologia Cadascuna de les dues peces d’una matxucadora que efectuen la compressió del sòlid que hom vol desintegrar.

■ mandíbula

femení anatomia animal Cadascuna de les peces dures que tenen alguns animals al costat o al voltant de la boca i que els serveixen per a l’obtenció, la trituració i la deglució de l’aliment i també per a la defensa En l’home, maxillar inferior tecnologia Cadascuna de les dues peces d’una matxucadora que efectuen la compressió del sòlid que hom vol desintegrar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandibular

■ mandibular

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a la mandíbula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandibulats

■ mandibulats

masculí plural zoologia Gnatostomats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandil

■ mandil

masculí indumentària Manil litúrgia Humeral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandinga

■ mandinga

adjectiu i masculí i femení etnologia i lingüística Malinke impròpiament Mandé
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandioca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mandioca</title>

Partició sil·làbica: man_di_o_ca
Etimologia: del cast. mandioca, i aquest, del guaraní mandióg, íd.
femení botànica i agricultura Planta herbàcia de la família de les euforbiàcies (Manihot utilissima), de fulles digitades i d’arrels tuberoses, de les quals hom extreu la tapioca.

■ mandioca

femení botànica i agricultura Planta herbàcia de la família de les euforbiàcies Manihot utilissima , de fulles digitades i d’arrels tuberoses, de les quals hom extreu la tapioca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mandola</title>

Etimologia: de l’it. mandòla, i aquest, del ll. pandūra, provinent del gr. pandoũra ‘instrument de tres cordes’ 1a font: 1803, DEst.
femení música Instrument musical de cordes pinçades, semblant al llaüt, però de formes més reduïdes.

■ mandola

femení música Instrument musical de cordes pinçades, semblant al llaüt, però de formes més reduïdes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandolina

■ mandolina

femení música Instrument de cordes metàlliques pinçades amb un plectre de ploma, amb la caixa molt bombada pel dors i amb quatre cordes dobles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mandolinista

mandolinista

masculí i femení música Músic que toca la mandolina