<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maquisard</title>
Body
masculí i femení història Membre del maquis.
Es mostren 88954 resultats
■
mar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. mare, íd. 1a font: orígens de la llengua, Llull
Body
-
femení o masculí
-
- geologia i oceanografia Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra; oceà. La superfície del mar. A tres-cents metres sobre el nivell del mar.
- anar en mar (o a la mar) Fer-se a la mar.
- alta mar Des d’on no s’albira la riba.
- córrer la mar (o les mars) Navegar.
- fer-se a la mar Sortir de port una embarcació i dirigir-se a alta mar.
- gent de mar Pescadors, marins.
- mar oceana Oceà.
- no trobar aigua a mar figuradament No trobar allò que és molt fàcil de trobar.
- prendre la mar Fer-se a la mar.
- tirar aigua a mar figuradament Fer alguna cosa completament inútil.
- tirar (o fotre) a mar figuradament Llençar. Això s’ha espatllat: ja ho pots tirar a mar!
- oceanografia Extensió d’aigua salada considerada com una petita divisió de l’oceà, més o menys tancada per la massa continental. Mar Mediterrània. Mar interior, tancada. Mar continental.
-
oceanografia i marina, marítim
- Estat de la mar amb relació a les dimensions de les onades i als obstacles que representen per a la navegació.
- bona mar Mar tranquil·la, no agitada.
- haver-hi molta mar Haver-hi o fer mala mar.
- mala mar Mar molt agitada per grans onades.
- mar arrissada Mar amb onades de menys de 0,1 m, que constitueix el grau 1 de l’escala de Douglas.
- mar brava Mar amb onades que oscil·len entre 4 i 6 m, que constitueix el grau 6 de l’escala de Douglas.
- mar calma (o mar bonança) Mar plana.
- mar de capa Mar desfeta.
- mar de fons (o de fora, o forana, o llarguera, o de lleva, o de lluny) Ones que són degudes a vents llunyans o a vents que ja han mancat.
- mar de fons figuradament maror 2 1.
- mar de llamp Gran agitació de la mar sobrevinguda sobtadament.
- mar de popa (o de proa, o de costat) Mar que bat contra la popa (o la proa, o el costat) d’una nau.
- mar desfeta Mar amb onades que oscil·len entre 6 i 9 m, que constitueix el grau 7 de l’escala de Douglas.
- mar de vent Mar amb un onatge generat per tempestes properes a la costa, que té un aspecte irregular i desordenat, caracteritzat per ones de període, alçària i direcció de propagació aleatòries, cosa que comporta l’aspecte caòtic de la superfície de la mar.
- mar enorme Mar amb onades de més de 14 m, que constitueix el grau 9 de l’escala de Douglas.
- mar grossa Maregassa.
- mar llarga Estat de la mar quan les ones són molt amples però molt baixes.
- mar molt alta Mar amb onades que oscil·len entre 9 i 14 m, que constitueix el grau 8 de l’escala de Douglas.
- mar plana Mar sense onades, que constitueix el grau 0 de l’escala de Douglas.
- mar podrida Mar completament plana i transparent.
- mar vella Estat de la mar quan les ones són conseqüència d’un vent ja calmat.
-
geografia administrativa
- alta mar Espais marítims que no formen part de la mar territorial o de les aigües interiors.
- mar territorial Espai marítim sotmès a la sobirania d’un estat.
- figuradament Gran extensió. Mar de sorra, de gel.
-
figuradament
- la mar Molt, abundantment. Aquell noi m’agrada la mar. D’això, en té la mar.
- la mar de Molta quantitat de, gran nombre de, molt. Va anar-hi la mar de gent. És la mar de feliç. S’ha fet la mar d’il·lusions.
- una mar Separació, diferència, molt gran. Entre tu i jo hi ha una mar.
- una mar de Una gran quantitat de, molt. Estic en una mar de dubtes. Una mar de sang, de llàgrimes.
- mar lunar astronomia Cadascuna de les extenses planes de coloració fosca que presenta la superfície de la Lluna.
■
mar
femení o masculí geologia i oceanografia Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra oceà La superfície del mar A tres-cents metres sobre el nivell del mar anar en mar o a la mar Fer-se a la mar alta mar Des d’on no s’albira la riba córrer la mar o les mars Navegar fer-se a la mar Sortir de port una embarcació i dirigir-se a alta mar gent de mar Pescadors, marins mar oceana Oceà no trobar aigua a mar figuradament No trobar allò que és molt fàcil de trobar prendre la mar Fer-se a la mar tirar aigua a mar figuradament Fer alguna cosa completament inútil tirar o…
■
mara
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mara</title>
Accessory
Homòfon: mare
Body
masculí zoologia Mamífer euteri de l’ordre dels rosegadors i de la família dels càvids (Dolichotis patagonica), de color gris al dors, groguenc als costat i blanc a la part inferior, amb potes llargues i orelles de punta arrodonida, propi de l’Argentina.
■
mara
masculí zoologia Mamífer euteri de l’ordre dels rosegadors i de la família dels càvids Dolichotis patagonica , de color gris al dors, groguenc als costat i blanc a la part inferior, amb potes llargues i orelles de punta arrodonida, propi de l’Argentina
■
marabú
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marabú</title>
Accessory
Etimologia: del fr. marabout, íd., i aquest, de l’àr. murâbiṭ ‘ermità’, participi actiu de râbaṭ ‘dedicar-se amb zel a alguna cosa’; el mateix mot àr. és aplicat a l’ocell, que és considerat sagrat pel seu aire majestuós
Body
masculí [plural marabús] ornitologia Gènere d’ocells de l’ordre dels ciconiformes i de la família dels cicònids (Leptoptilus sp), de bec cònic, papada flàccida, plomatge negre o verd metàl·lic i cap i coll nus. Cal esmentar-ne el marabú africà (L. crumeniferus), el marabú indi (L. dubius) i el marabú javanè s (L. javanicus).
■
marabú
masculí plural marabús ornitologia Gènere d’ocells de l’ordre dels ciconiformes i de la família dels cicònids Leptoptilus sp , de bec cònic, papada flàccida, plomatge negre o verd metàllic i cap i coll nus Cal esmentar-ne el marabú africà L crumeniferus , el marabú indi L dubius i el marabú javanè s L javanicus
■
marabut
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marabut</title>
Body
masculí islamisme Morabit.
■
marabut
masculí islamisme Morabit
■
maraca
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maraca</title>
Accessory
Etimologia: del cast. maraca, i aquest, del carib o arauac maraka per als països septentrionals d’Amèrica del Sud, i del guaraní mbaraká per al Brasil i l’Argentina
Body
femení música Instrument musical propi de diversos pobles de les Antilles i de l’Amèrica del Sud, que consisteix en una carbassa o qualsevol altra fruita similar, seca i buida, dins la qual hi ha pinyols o pedretes, i és subjectable per un mànec.
■
maraca
femení música Instrument musical propi de diversos pobles de les Antilles i de l’Amèrica del Sud, que consisteix en una carbassa o qualsevol altra fruita similar, seca i buida, dins la qual hi ha pinyols o pedretes, i és subjectable per un mànec
■
maracujà
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maracujà</title>
Body
masculí [plural maracujàs] botànica Fruita de la passió.
■
maracujà
masculí plural maracujàs botànica Fruita de la passió
■
maragda
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maragda</title>
Accessory
Etimologia: del gr. máragdos, íd., i també, si més no, pel que fa a la variant esmaragda, del ll. smaragdus, i aquest, del gr. smáragdos, íd. 1a font: s. XIII, Cerverí
Body
femení joieria i mineralogia Varietat de beril d’un color verd brillant, a causa de la petita quantitat de crom que conté.
■
maragda
femení joieria i mineralogia Varietat de beril d’un color verd brillant, a causa de la petita quantitat de crom que conté
■
maragdí
| maragdina
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maragdí</title>
Accessory
Etimologia: de maragda 1a font: 1258
Body
-
adjectiu
joieria i mineralogia
- Relatiu o pertanyent a la maragda.
- De maragda.
■
maragdí
| maragdina
adjectiu joieria i mineralogia Relatiu o pertanyent a la maragda De maragda
■
maranta
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maranta</title>
Accessory
Etimologia: del gr. maraínō ‘marcir-se’
Body
femení botànica i alimentació, indústries alimentàries Gènere de plantes herbàcies de la família de les marantàcies (Maranta sp), de fulles peciolades homòtropes i arrels tuberoses.
■
maranta
femení botànica i alimentació, indústries alimentàries Gènere de plantes herbàcies de la família de les marantàcies Maranta sp , de fulles peciolades homòtropes i arrels tuberoses