Es mostren 88954 resultats

■ mesura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mesura</title>

Compareu: mida
Etimologia: del ll. mensūra, íd., der. de metīri, mensus ‘mesurar’ 1a font: 1272, CTort.
    femení
    1. Acció de mesurar;
    2. l’efecte.
  2. figuradament
    1. Apreciació del valor d’una cosa. Això dona la mesura del seu talent.
    2. Proporció. Ajuda’l en la mesura de les teves forces.
    3. Mitjà proporcionat a un fi. El govern ha adoptat una mesura molt dura contra els manifestants.
    4. a mesura que locució conjuntiva Durant el temps en què s’esdevé alguna cosa; mentre. A mesura que el tren corria, les cases es feien més petites.
    5. en la mesura que locució conjuntiva En la proporció que, tant com. T’ajudaré en la mesura que podré.
  3. matemàtiques, física i metrologia
    1. Valor numèric obtingut experimentalment com a resultat d’un mesurament consistent a comparar una magnitud amb una altra de la mateixa espècie elegida com a unitat, amb la finalitat d’establir unes relacions o la deducció d’unes conclusions.
    2. Unitat de mesura, habitualment amb exclusió de les de pes.
  4. matemàtiques i estadística Aplicació m definida entre una àlgebra de conjunts a d’un espai mesurable (Ω, a) i el conjunt ℝ+ dels nombres reals positius que compleix que la mesura de la unió de dos conjunts A i B de a és igual a la suma de les respectives mesures.
  5. metrologia
    1. Atuell de capacitat coneguda, emprat per a mesurar.
    2. Quantitat que cap en una mesura.
    3. Antiga unitat catalana de capacitat, variable segons les comarques i segons l’espècie de les coses a mesurar. Mesura gran. Mesura fruitera. Mesura bladera.
    1. fer (o donar) bona (o mala) mesura Donar, en vendre, més o menys de la mesura exacta. Ves a comprar a ca la Pepa, que fa bona mesura.
    2. omplir la mesura figuradament Arribar al límit, a l’extrem.
  7. mètrica Nombre de síl·labes que ha de tenir el vers.
    1. música Divisió del temps musical en parts iguals.
    2. Manera moderada d’obrar. Fer les coses amb mesura.
    3. sense (o fora, o ultra) mesura Amb excés, sense moderació. Feia donatius sense mesura.

■ mesura

femení Acció de mesurar l’efecte figuradament Apreciació del valor d’una cosa Això dona la mesura del seu talent Proporció Ajuda’l en la mesura de les teves forces Mitjà proporcionat a un fi El govern ha adoptat una mesura molt dura contra els manifestants a mesura que locució conjuntiva Durant el temps en què s’esdevé alguna cosa mentre A mesura que el tren corria, les cases es feien més petites en la mesura que locució conjuntiva En la proporció que, tant com T’ajudaré en la mesura que podré matemàtiques , física i metrologia Valor numèric obtingut experimentalment com a resultat d’un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesurabilitat

■ mesurabilitat

femení Qualitat de mesurable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesurable

■ mesurable

adjectiu Que pot ésser mesurat conjunt mesurable matemàtiques i estadística Donat un espai mesurable Ω, a , cadascun dels conjunts de l’àlgebra a
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesuradament

■ mesuradament

adverbi Amb mesura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesurador
| mesuradora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mesurador</title>

Etimologia: de mesurar 1a font: s. XV
    1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que mesura.
    2. masculí història Mesurer.
  2. adjectiu i masculí metrologia Dit de l’aparell per a efectuar mesures.
  3. mesurador d’ionització física Aparell per a mesurar buits elevats.

■ mesurador
| mesuradora

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que mesura masculí història Mesurer adjectiu i masculí metrologia Dit de l’aparell per a efectuar mesures mesurador d’ionització física Aparell per a mesurar buits elevats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesurament

■ mesurament

masculí Acció de mesurar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesurar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mesurar</title>

Compareu: amidar
Etimologia: de mesura 1a font: s. XIII
    verb transitiu
    1. matemàtiques, física i metrologia Comparar una quantitat, una magnitud física, etc., amb una altra de la mateixa espècie que hom pren com a unitat o patró.
    2. Tenir tal o tal dimensió. El pis mesura 70 metres quadrats.
  2. figuradament
    1. Apreciar alguna cosa en el seu valor, considerar la seva importància en comparació amb una altra cosa. No cal mesurar els seus mèrits pels seus èxits. Amb la seva innocència mesuren la dels altres.
    2. Conformar a una mesura determinada; moderar. Cal que mesuris bé les teves paraules.

■ mesurar

verb transitiu matemàtiques , física i metrologia Comparar una quantitat, una magnitud física, etc, amb una altra de la mateixa espècie que hom pren com a unitat o patró Tenir tal o tal dimensió El pis mesura 70 metres quadrats figuradament Apreciar alguna cosa en el seu valor, considerar la seva importància en comparació amb una altra cosa No cal mesurar els seus mèrits pels seus èxits Amb la seva innocència mesuren la dels altres Conformar a una mesura determinada moderar Cal que mesuris bé les teves paraules
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesurat
| mesurada

■ mesurat
| mesurada

adjectiu Que ha sofert mesurament Tinc l’arròs mesurat per al dinar especialment Que obra amb mesura per extensió Fet amb mesura i precisió, que denota mesura i precisió En el seu discurs mesurat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesuratge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mesuratge</title>

Etimologia: de mesurar 1a font: 1288
    masculí
    1. Mesurament.
    2. especialment agricultura i metrologia Mesurament de cereals.
  2. història del dret català Del segle XIII al XVII, dret o exacció sobre el mesurament del gra, que es pagava a raó d’una part de la mercaderia, a profit dels municipis.

■ mesuratge

masculí Mesurament especialment agricultura i metrologia Mesurament de cereals història del dret català Del segle XIII al XVII, dret o exacció sobre el mesurament del gra, que es pagava a raó d’una part de la mercaderia, a profit dels municipis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesurer
| mesurera

■ mesurer
| mesurera

masculí i femení antigament Mesurador masculí història Funcionari municipal o reial que tenia per ofici de mesurar el blat o grans en general mesurer de blat , l’oli mesurer d’oli , etc
Traducció