Es mostren 88939 resultats

■ mom


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mom</title>

Etimologia: del gr. mō͂mos ‘escarni, vituperi’, de creació expressiva, de la mateixa base que mim 1a font: 1460, Roig
    masculí folklore
  1. Ball o farsa dansada que sol executar una comparsa, moixiganga, etc., en una festa o celebració.
  2. Nom que rebia, al País Valencià, cadascun dels set dansaires que voltaven la moma, en la cavalcada de la vigília de Corpus.

■ mom

masculí folklore Ball o farsa dansada que sol executar una comparsa, moixiganga, etc, en una festa o celebració Nom que rebia, al País Valencià, cadascun dels set dansaires que voltaven la moma, en la cavalcada de la vigília de Corpus
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">moma</title>

Etimologia: de mom 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. Allò que hom dona o rep per damunt del que és la llei.
    2. Allò que produeix molt sense gaire esforç; ganga.
  2. col·loquialment Diners, bossa. Afluixar la moma. Tenir una bona moma.
  3. folklore
    1. Figura simbòlica, que representava la gràcia divina o la salut, que eixia en l’antiga processó de la vigília de Corpus, al País Valencià, precedint la Degolla.
    2. per extensió Nom que rebia el conjunt de la comparsa formada per la moma i els set moms.

■ moma

femení Allò que hom dona o rep per damunt del que és la llei Allò que produeix molt sense gaire esforç ganga colloquialment Diners, bossa Afluixar la moma Tenir una bona moma folklore Figura simbòlica, que representava la gràcia divina o la salut, que eixia en l’antiga processó de la vigília de Corpus, al País Valencià, precedint la Degolla per extensió Nom que rebia el conjunt de la comparsa formada per la moma i els set moms
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">moment</title>

Etimologia: del ll. momentum ‘moviment, impulsió; pes lleuger, petita divisió’, d’on ‘petita divisió de temps, instant’, der. de movēre ‘moure’, a través d’una forma *movimentum 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Espai de temps mínim o extremament curt. Espereu un moment, si us plau: vinc de seguida. Se n’ha anat fa un moment. Breus moments.
    2. per extensió Espai de temps més o menys llarg caracteritzat pel seu contingut. Aquells lustres foren el moment de més esplendor de l’antiga Roma. Llavors vam passar per uns moments d’angoixa. Un moment decisiu.
    3. per extensió Temps oportú per a fer alguna cosa o perquè esdevingui realitat un desig, un propòsit, etc. No trobo el moment de dir-li-ho. Quan serà el moment, veurem. Aquest és el nostre moment.
    4. per extensió Situació en un moment determinat, especialment l’actual. Crònica del moment internacional.
    5. a cada moment locució adverbial Molt sovint. Ho repeteix a cada moment.
    6. al seu moment locució adverbial Al moment oportú. Sereu informats de tot al seu moment.
    7. de moment locució adverbial Expressió usada per a indicar que alguna cosa s’esdevé en el moment que hom parla o de què hom parla i la possibilitat que més endavant deixi d’esdevenir-se. De moment no em cal.
    8. del moment locució adjectiva Expressió que hom aplica a una necessitat, una tasca, etc., urgent, inajornable.
    9. del moment que locució conjuntiva Atès que.
    10. de primer moment locució adverbial Al principi.
    11. d’un moment a l’altre locució adverbial Expressió usada per a indicar que alguna cosa està a punt d’esdevenir-se. Arribarà d’un moment a l’altre.
    12. en aquest moment locució adverbial per extensió Expressió usada per a indicar que ha passat un temps tan curt, que és com si fos ara mateix. En aquest moment acaba d’anar-se’n.
    13. en tot moment locució adverbial Tota l’estona. Vull veure el que fas en tot moment.
    14. en un moment locució adverbial Ràpidament, trigant molt poca estona. T’ho faig en un moment.
    15. no veure el moment de (fer alguna cosa) Desitjar-ne l’execució prompta.
    16. per moments locució adverbial Ràpidament, amb un progrés ininterromput de l’acció verbal. S’agreuja per moments.
    17. últims (o darrers) moments Moments que precedeixen la mort.
  2. física
    1. moment angular respecte a un punt A Donats una partícula en moviment i un punt arbitrari A, moment del vector moment lineal de la partícula respecte al punt A.
    2. moment de capcineig aeronàutica Moment, respecte a qualsevol punt, de la resultant de les forces aerodinàmiques que actuen sobre una ala.
    3. moment d’encast construcció i tecnologia Moment flexor que actua sobre la secció transversal d’una biga ran del seu encast.
    4. moment d’estabilitat hidràulica i marina, marítim Moment del parell d’estabilitat d’un cos i especialment d’una nau que sura.
    5. moment de torsió mecànica i tecnologia En un eix sotmès a torsió, suma algèbrica de tots els parells que se situen a un costat de la secció considerada.
    6. moment d’inèrcia d’una secció construcció i mecànica Per a una secció d’una biga, valor numèric de la integral ʃy2dS, on dS és un element de superfície de la dita secció, i y2 el quadrat de la distància des d’aquest element fins a l’eix neutre.
    7. moment dipolar electricitat Donada una distribució de càrregues elèctriques en repòs, coeficient del terme 1/r2 que apareix en desenvolupar el potencial creat per les càrregues en un punt de l’espai en sèrie de 1/r.
    8. moment d’un vector respecte a una recta Donats un vector i una recta, component segons la recta del moment del vector respecte a un punt qualsevol de la recta.
    9. moment d’un vector respecte a un punt Donat un punt A i un vector v aplicat en un punt P, vector M igual al producte vectorial del vector AP pel vector v, és a dir, M = AP∧v.
    10. moment estàtic d’una superfície mecànica Valor numèric de la integral ʃydS, on dS és un element de superfície i y és la distància des d’aquest element fins a l’eix que hom pren com a referència.
    11. moment flexor (o de flexió) construcció i mecànica Suma algèbrica dels moments, respecte a l’eix neutre de la secció d’una biga, de totes les forces exteriors situades a un costat de la secció.
    12. moment lineal Donat un cos de massa m que es mou amb una velocitat v, vector p definit per la fórmula p = m · v.
    13. moment magnètic magnetisme Donada una espira per la qual circula un corrent d’intensitat I, vector μ = I·s, on s és un vector perpendicular al pla de l’espira, de sentit donat per la regla del tirabuixó i de mòdul igual a la superfície de l’espira.
    14. moment magnètic d’un imant magnetisme Producte de la massa magnètica d’un dels pols per la distància que hi ha entre ells.
    15. moment magnètic intrínsec mecànica quàntica Magnitud quàntica, sense cap anàleg clàssic, que hom atribueix a les partícules elementals i als nuclis atòmics i que mesura els efectes magnètics que no poden ésser atribuïts a moviments espacials de les càrregues.
    16. moment polar d’inèrcia mecànica i tecnologia Valor de la integral que apareix en el càlcul d’esforços d’un arbre (o eix) cilíndric, de diàmetre exterior De i diàmetre interior Di, quan és sotmès a torsió.
    17. moment resistent mecànica i construcció Moment que, en cada secció d’una biga, equilibra el moment flexor.
  3. estadística Donada una variable aleatòria X, i f(x) essent la seva funció de densitat, valor mr  per la fórmula mr = ʃ∞-∞ (x-a)r f(x) dx on a és un nombre real fixat i r és un nombre natural que determina l’ordre del moment.
  4. matemàtiques Valor determinat pel paràmetre en la representació paramètrica d’una corba.

■ moment

masculí Espai de temps mínim o extremament curt Espereu un moment, si us plau vinc de seguida Se n’ha anat fa un moment Breus moments per extensió Espai de temps més o menys llarg caracteritzat pel seu contingut Aquells lustres foren el moment de més esplendor de l’antiga Roma Llavors vam passar per uns moments d’angoixa Un moment decisiu per extensió Temps oportú per a fer alguna cosa o perquè esdevingui realitat un desig, un propòsit, etc No trobo el moment de dir-li-ho Quan serà el moment, veurem Aquest és el nostre moment per extensió Situació en un moment determinat, especialment l’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ momentani
| momentània

■ momentani
| momentània

adjectiu Que no dura sinó un moment Que es fa en un breu espai de temps
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ momentàniament

■ momentàniament

adverbi D’una manera momentània, per molt breu temps
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mòmia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mòmia</title>

Partició sil·làbica: mò_mi_a
Etimologia: del b. ll. mummia, i aquest, de l’àr. d’origen persa mûmiyā, íd., de mûm ‘cera, betum’ per a embalsamar, probablement a través del fr. momie 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Cadàver que, a causa d’un procés de dessecació, o bé per la manera d’estar enterrat, pot ésser conservat indefinidament.
  2. per analogia i despectivament
    1. Persona molt seca i de color fosc.
    2. Persona que resta aturada, que mira com embadalida i sense moure’s.

■ mòmia

femení Cadàver que, a causa d’un procés de dessecació, o bé per la manera d’estar enterrat, pot ésser conservat indefinidament per analogia i despectivament Persona molt seca i de color fosc Persona que resta aturada, que mira com embadalida i sense moure’s
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ momificació

■ momificació

femení Acció de momificar o de momificar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ momificar

■ momificar

verb transitiu Convertir un cadàver en mòmia o, més generalment, dessecar els teixits animals perquè puguin resistir la putrefacció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

momòtids


<title type="display">momòtids</title>

    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells de l’ordre dels coraciformes, amb el bec corb amb vores dentades, insectívors i frugívors.
  2. singular Ocell de la família dels momòtids.

momòtids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels coraciformes, amb el bec corb amb vores dentades, insectívors i frugívors singular Ocell de la família dels momòtids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ món


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">món</title>

Homòfon: mont
Etimologia: del ll. mŭndus, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    [plural mons] masculí
    1. Conjunt de totes les coses, la realitat, l’univers sencer, en contraposició al diví, a Déu. La creació del món. La fi del món. Déu feu el món en sis dies.
    2. com hi ha món! Exclamació amb què hom reforça una afirmació, una ordre, una amenaça, etc., o que demostra sorpresa, decepció, etc.
    3. des que el món és món Des de la creació, sempre.
    4. el món no va ésser fet en un dia Expressió que significa que les coses han de fer-se amb el temps degut, no precipitadament, i amb la qual hom recomana paciència.
    5. ésser (alguna cosa) la fi del món (per a algú) figuradament Resultar-li molt perjudicial, fer-se’n un problema insuperable, etc.
    6. no haver vist mai el món per un forat figuradament Expressió usada per a indicar que algú no té gens d’experiència.
    7. perdre el món de vista hiperbòlicament Desmaiar-se, perdre els sentits.
    8. perdre el món de vista figuradament Expressió usada per a indicar el desbordament, la desorientació, etc., que ha sofert algú a causa de determinades circumstàncies.
    9. quin món de mones! Expressió amb què hom manifesta un cert desengany del món, per les tribulacions, falsedats, etc., que s’hi esdevenen.
    1. El planeta Terra. Fer la volta al món.
    2. hiperbòlicament És el millor metge del món.
    3. Una part de la Terra.
    4. Qualsevol planeta o cos celeste, especialment considerat com a hàbitat. La pluralitat dels mons.
    5. a l’altre cap (o a l’altra part, o a la fi) del món hiperbòlicament Molt lluny.
    6. caure (a algú) el món a sobre figuradament Enfonsar-se-li el món.
    7. el món antic La part de la Terra coneguda pels antics.
    8. el món és un mocador figuradament Expressió usada com a comentari al fet d’haver-se trobat persones conegudes en un lloc on, per llurs residències, trajectòria de vida, etc., hom no podia esperar-ho; al fet d’ésser coneguda una notícia o una persona on era insospitable que hom la conegués.
    9. el nou món La part de la Terra descoberta modernament.
    10. el Nou Món Amèrica.
    11. el Quart Món economia Denominació aplicada al conjunt de persones que viuen en una situació de pobresa dins de les societats industrialitzades i econòmicament desenvolupades.
    12. el Tercer Món economia Conjunt de països sotmesos a condicions de subdesenvolupament.
    13. enfonsar-se (o ensorrar-se) el món (a algú) figuradament Sentir-se extremament desgraciat, acabat, fracassat, etc.
    14. no cabre (algú) al món figuradament Ésser molt superbiós.
    15. prometre el món i la bolla figuradament Prometre coses que no es poden donar.
    16. per aquests mons de Déu Per diferents llocs, pel món. Anant per aquests mons de Déu, he vist moltes coses.
    17. rodar (o córrer, o veure, etc.) món Viatjar.
    1. La Terra considerada com el teatre de la vida humana.
    2. anar-se’n a l’altre món figuradament Morir-se.
    3. anar-se’n del (o d’aquest) món figuradament Morir-se.
    4. aquest món religió La vida present, terrena.
    5. enviar a l’altre món irònicament Occir.
    6. ésser al món Viure.
    7. ésser més de l’altre món que d’aquest irònicament Ésser extremament decrèpit.
    8. l’altre món religió La vida eterna, allò que és més enllà de la vida present.
    9. no ésser d’aquest món figuradament Estar distret o allunyat de les coses temporals, de les preocupacions socials.
    10. no res de l’altre món figuradament No res d’estrany, no res d’extraordinari.
    11. posar (o portar, o dur) al món Donar naixença.
    12. treure del món figuradament Occir.
    13. venir (o arribar) al món Néixer.
  4. Part de la societat humana caracteritzada per alguna qualitat comuna als seus individus. El món literari. El món de les bèsties. El món de les finances.
    1. La societat.
    2. de món locució adjectiva Dit de la persona de molta experiència.
    3. el gran món L’alta societat.
    4. entrar en el món Introduir-se en la vida social.
    5. riure’s del món figuradament No tenir prejudicis, despreocupar-se del que diran.
    6. tenir món Ésser molt experimentat.
    1. Conjunt de tots els homes, el gènere humà. Amb aquestes raons venceràs el món.
    2. mig món hiperbòlicament Molta gent. Coneix mig món.
    3. tot el món hiperbòlicament Tothom. Ja no temo res, ho diré davant tot el món.
    4. un món (d’alguna cosa) hiperbòlicament Moltíssims, gran quantitat.
  7. cristianisme
    1. Allò que concerneix els interessos terrenals, en oposició a les coses de l’esperit.
    2. Segons el catecisme tradicional, un dels tres enemics de l’ànima, entès com a representació de les delícies i vanitats terrenals.
  8. heràldica Figura heràldica que representa el globus imperial que portaven a la mà els emperadors, o sobre la corona els sobirans.

■ món

plural mons masculí Conjunt de totes les coses, la realitat, l’univers sencer, en contraposició al diví, a Déu La creació del món La fi del món Déu feu el món en sis dies com hi ha món Exclamació amb què hom reforça una afirmació, una ordre, una amenaça, etc, o que demostra sorpresa, decepció, etc des que el món és món Des de la creació, sempre el món no va ésser fet en un dia Expressió que significa que les coses han de fer-se amb el temps degut, no precipitadament, i amb la qual hom recomana paciència ésser alguna cosa la fi del món per a algú figuradament Resultar-li molt perjudicial,…
Informació complementària
Traducció