Es mostren 88954 resultats

■ notable


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">notable</title>

Etimologia: del ll. notabĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
  1. adjectiu
    1. Susceptible d’ésser notat, advertit.
    2. especialment Que atreu l’atenció pel seu interès, per la seva qualitat o magnitud o per la seva raresa. Té una notable capacitat de treball. És un home notable en molts aspectes. Un exemplar notable de diamant.
    3. per extensió Important. Hi havia tota la gent notable de la vila. Això els ha causat un notable perjudici.
  2. masculí ensenyament Qualificació, en un examen, una prova, etc., inferior a la màxima qualificació, l’excel·lent, i superior al bé.
  3. assemblea dels notables història A França, a l’antic règim, assemblea formada pels membres més representatius de cadascun dels tres estats que era convocada pel rei, en els moments de crisi, amb caràcter consultiu.

■ notable

adjectiu Susceptible d’ésser notat, advertit especialment Que atreu l’atenció pel seu interès, per la seva qualitat o magnitud o per la seva raresa Té una notable capacitat de treball És un home notable en molts aspectes Un exemplar notable de diamant per extensió Important Hi havia tota la gent notable de la vila Això els ha causat un notable perjudici masculí ensenyament Qualificació, en un examen, una prova, etc, inferior a la màxima qualificació, l’excellent, i superior al bé assemblea dels notables història A França, a l’antic règim, assemblea formada pels membres més representatius de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ notablement

■ notablement

adverbi D’una manera notable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

notacant


<title type="display">notacant</title>

masculí ictiologia Peix teleosti de l’ordre dels notacantiformes i de la família dels notacàntids (Notacanthus bonapartei), de cos prim i allargat cobert de minúscules escates que també cobreixen el cap.

notacant

masculí ictiologia Peix teleosti de l’ordre dels notacantiformes i de la família dels notacàntids Notacanthus bonapartei , de cos prim i allargat cobert de minúscules escates que també cobreixen el cap
Gran Diccionari de la llengua catalana

notacàntids


<title type="display">notacàntids</title>

    masculí ictiologia
  1. plural Família de peixos de l’ordre dels notacantiformes, de cos llarg que s’aprima cap a la cua, tot revestit de petites escates cicloides fins i tot sota el cap.
  2. singular Peix de la família dels notacàntids.

notacàntids

masculí ictiologia plural Família de peixos de l’ordre dels notacantiformes, de cos llarg que s’aprima cap a la cua, tot revestit de petites escates cicloides fins i tot sota el cap singular Peix de la família dels notacàntids
Gran Diccionari de la llengua catalana

notacantiformes


<title type="display">notacantiformes</title>

    masculí ictiologia
  1. plural Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis, anguil·liformes i amb la cintura escapular connectada amb les primeres vèrtebres.
  2. singular Peix de l’ordre dels notacantiformes.

notacantiformes

masculí ictiologia plural Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis, anguilliformes i amb la cintura escapular connectada amb les primeres vèrtebres singular Peix de l’ordre dels notacantiformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ notació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">notació</title>

Partició sil·làbica: no_ta_ci_ó
Homòfon: nutació
Etimologia: del ll. notatio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Manera de notar o representar alguna cosa amb un sistema de senyals, de caràcters, etc.
  2. matemàtiques Conjunt de símbols utilitzat per a representar els ens i les operacions matemàtiques.
  3. música
    1. Sistema d’escriptura musical que mitjançant signes convencionals ajuda a precisar l’altura absoluta o relativa dels sons, llur durada i la durada dels silencis.
    2. notació catalana Notació musical neumàtica que apareix a la regió est dels Pirineus cap al final del segle IX i perdura fins al segle XIII.

■ notació

femení Manera de notar o representar alguna cosa amb un sistema de senyals, de caràcters, etc matemàtiques Conjunt de símbols utilitzat per a representar els ens i les operacions matemàtiques música Sistema d’escriptura musical que mitjançant signes convencionals ajuda a precisar l’altura absoluta o relativa dels sons, llur durada i la durada dels silencis notació catalana Notació musical neumàtica que apareix a la regió est dels Pirineus cap al final del segle IX i perdura fins al segle XIII
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ notar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">notar</title>

Etimologia: del ll. notare, íd. 1a font: s. XIII, Cerverí
    verb transitiu
  1. Assenyalar alguna cosa perquè sigui advertida, recordada. Cal notar que el seu ajut ha estat imprescindible.
  2. Advertir alguna cosa, adonar-se’n. He notat que s’emocionava.

■ notar

verb transitiu Assenyalar alguna cosa perquè sigui advertida, recordada Cal notar que el seu ajut ha estat imprescindible Advertir alguna cosa, adonar-se’n He notat que s’emocionava
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ notari
| notària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">notari</title>

Etimologia: del ll. notarius, -a, -um ‘taquígraf, secretari’ 1a font: s. XIV, Muntaner
  1. masculí i femení dret Funcionari que té a càrrec seu la redacció i l’autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d’instruments, i dona fe de llur contingut.
  2. femení [en desús] Muller del notari.
  3. masculí catolicisme Persona nomenada pel bisbe per a redactar actes i documents de caràcter normatiu, administratiu i judicial l’escriptura dels quals o la seva signatura fa fe pública.

■ notari
| notària

masculí i femení dret Funcionari que té a càrrec seu la redacció i l’autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d’instruments, i dona fe de llur contingut femení en desús Muller del notari masculí catolicisme Persona nomenada pel bisbe per a redactar actes i documents de caràcter normatiu, administratiu i judicial l’escriptura dels quals o la seva signatura fa fe pública
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ notaria

■ notaria

femení dret Funció del notari Oficina o despatx on un notari exerceix la seva missió i atén el servei del públic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ notarial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">notarial</title>

Partició sil·làbica: no_ta_ri_al
Etimologia: de notari
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al càrrec de notari.
    1. Fet per un notari.
    2. escriptura notarial dret Document posat en pública forma per un notari que dona fe del seu contingut; instrument.
    3. llibre notarial Llibre on des del segle XIII els notaris catalans enregistraven cada instrument que autoritzaven.

■ notarial

adjectiu Relatiu o pertanyent al càrrec de notari Fet per un notari escriptura notarial dret Document posat en pública forma per un notari que dona fe del seu contingut instrument llibre notarial Llibre on des del segle XIII els notaris catalans enregistraven cada instrument que autoritzaven
Traducció