Es mostren 88939 resultats

■ objectivitat

■ objectivitat

femení Qualitat d’objectiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ objector
| objectora

■ objector
| objectora

masculí i femení Persona que objecta objector de consciència Persona que practica l’objecció de consciència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ objurgació

■ objurgació

femení Acció d’objurgar o reprendre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ objurgar

■ objurgar

verb transitiu Reprendre severament, renyar fortament, especialment per dissuadir algú de dir o de fer alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oblació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oblació</title>

Partició sil·làbica: o_bla_ci_ó
Etimologia: del ll. oblatio, -ōnis, íd., der. de oblatus, participi irregular de offerre 1a font: s. XII, Hom.
    femení litúrgia
  1. Acció d’oferir quelcom a Déu, especialment el pa i el vi de l’eucaristia.
  2. per extensió Ofrenes espontànies dels fidels durant la missa o en ocasió d’altres sagraments, com a acte de culte i de devoció.
  3. Acte o ritu per mitjà del qual una persona és consagrada a Déu com a oblat.

■ oblació

femení litúrgia Acció d’oferir quelcom a Déu, especialment el pa i el vi de l’eucaristia per extensió Ofrenes espontànies dels fidels durant la missa o en ocasió d’altres sagraments, com a acte de culte i de devoció Acte o ritu per mitjà del qual una persona és consagrada a Déu com a oblat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oblada1

■ oblada1

femení ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids Oblada melanura , de cos alt i comprimit, nedador actiu i que s’alimenta d’invertebrats planctònics Vegeu també oblada 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oblada2

■ oblada2

femení litúrgia Ofrena de pa que solien fer els familiars d’un difunt en ocasió del funeral o d’un aniversari al moment de l’ofertori de la missa Vegeu també oblada 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oblat1
| oblata


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oblat</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. oblatus, -a, -um, íd., participi de offerre ‘oferir’ 1a font: 1803, DEst.
    catolicisme
  1. masculí i femení
    1. A l’edat mitjana, infant ofert pels pares a un monestir per tal de consagrar-lo a Déu o per a ésser-hi educat.
    2. Laic que habita en un monestir, sense, però, el lligam dels vots.
    3. Membre d’algunes congregacions religioses.
    4. Membre d’una associació religiosa, semblant a un orde tercer. Oblat benedictí.
  2. femení
    1. El pa i el vi de l’eucaristia.
    2. Quantitat oferta per a les despeses del culte.



    3. Vegeu també:
    oblat2

■ oblat1
| oblata

catolicisme masculí i femení A l’edat mitjana, infant ofert pels pares a un monestir per tal de consagrar-lo a Déu o per a ésser-hi educat Laic que habita en un monestir, sense, però, el lligam dels vots Membre d’algunes congregacions religioses Membre d’una associació religiosa, semblant a un orde tercer Oblat benedictí femení El pa i el vi de l’eucaristia Quantitat oferta per a les despeses del culte Vegeu també oblat 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oblat2
| oblata

oblat2
| oblata

adjectiu geometria Dit d’un esferoide aplatat en la direcció de l’eix polar Vegeu també oblat 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oblatiu
| oblativa

■ oblatiu
| oblativa

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’oblació Que té un caràcter d’oblació
Traducció