<title type="display">oblig.</title>
Body
abreviatura obligatori -òria.
Es mostren 88939 resultats
■
obligació
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obligació</title>
Accessory
Partició sil·làbica: o_bli_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. obligatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: del ll. obligatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
femení
- Allò que hom és constret a fer, deure imposat per un contracte, una promesa, les conveniències socials, la gratitud, etc. Complir una obligació. Mancar a una obligació. Les obligacions d’un mestre.
- Compromís de pagar una suma determinada.
-
dret civil
- Deure jurídic de qualsevol classe.
- Situació jurídica en què una persona (el creditor) té un dret (dret de crèdit) que li permet d’exigir d’una altra persona (el deutor) una determinada conducta de contingut patrimonial, consistent a fer, deixar de fer o lliurar alguna cosa.
- dret mercantil Títol que representa una part del capital emmanllevat per una societat financera, industrial o comercial.
- conjugació d’obligació gramàtica Nom que rep l’expressió de l’infinitiu d’un verb determinat precedit d’alguna forma del verb haver, amb el nexe preposicional de entre ambdós elements (havia de treballar massa per a poder viure).
■
obligació
femení Allò que hom és constret a fer, deure imposat per un contracte, una promesa, les conveniències socials, la gratitud, etc Complir una obligació Mancar a una obligació Les obligacions d’un mestre Compromís de pagar una suma determinada dret civil Deure jurídic de qualsevol classe Situació jurídica en què una persona el creditor té un dret dret de crèdit que li permet d’exigir d’una altra persona el deutor una determinada conducta de contingut patrimonial, consistent a fer, deixar de fer o lliurar alguna cosa dret mercantil Títol que representa una part del capital emmanllevat per una…
■
obligacionista
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obligacionista</title>
Accessory
Partició sil·làbica: o_bli_ga_ci_o_nis_ta
Etimologia: de obligació
Etimologia: de obligació
Body
masculí i femení Posseïdor d’una obligació o de més emeses per una societat, la tinença de les quals comporta la condició de creditor de l’entitat emissora.
■
obligacionista
masculí i femení Posseïdor d’una obligació o de més emeses per una societat, la tinença de les quals comporta la condició de creditor de l’entitat emissora
■
obligadament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obligadament</title>
Accessory
Etimologia: de obligat
Body
adverbi Per obligació, per força, necessàriament.
■
obligadament
adverbi Per obligació, per força, necessàriament
■
obligador
| obligadora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obligador</title>
Accessory
Etimologia: del b. ll. obligator, -ōris, íd.
Body
adjectiu i masculí i femení Que obliga.
■
obligador
| obligadora
adjectiu i masculí i femení Que obliga
■
obligança
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obligança</title>
Accessory
Etimologia: de obligar 1a font: s. XX, V. Català
Body
femení obligació 1.
■
obligança
femení obligació 1
■
obligant
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obligant</title>
Accessory
Etimologia: de obligar
Body
adjectiu Que obliga.
■
obligant
adjectiu Que obliga
■
obligar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obligar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. obligare, íd. 1a font: 1248
Body
-
verb
-
- transitiu Una llei, un contracte, una prometença, les conveniències socials, la gratitud, etc., lligar (algú), compel·lir-lo a fer alguna cosa. La llei obliga a pagar. L’acord obliga les dues parts.
- transitiu Fer fer o fer dir quelcom a algú, forçant-lo o constrenyent-lo físicament o moralment. M’obligaren a romandre.
- pronominal Comprometre’s a complir alguna cosa. Si acceptes formar part d’aquest grup, t’obligues a seguir les normes.
- transitiu Guanyar la voluntat d’algú amb favors, beneficis, etc.
■
obligar
verb transitiu Una llei, un contracte, una prometença, les conveniències socials, la gratitud, etc, lligar algú, compellir-lo a fer alguna cosa La llei obliga a pagar L’acord obliga les dues parts transitiu Fer fer o fer dir quelcom a algú, forçant-lo o constrenyent-lo físicament o moralment M’obligaren a romandre pronominal Comprometre’s a complir alguna cosa Si acceptes formar part d’aquest grup, t’obligues a seguir les normes transitiu Guanyar la voluntat d’algú amb favors, beneficis, etc
■
obligat
| obligada
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obligat</title>
Accessory
Etimologia: del ll. obligatus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
-
adjectiu
- Agraït. Us estic molt obligat.
- biologia Limitat a un mode de vida o d’acció. Paràsit obligat.
- obsolet música Dit de l’instrument concertant (violí, flauta, etc.) la participació del qual era imprescindible.
■
obligat
| obligada
adjectiu Agraït Us estic molt obligat biologia Limitat a un mode de vida o d’acció Paràsit obligat obsolet música Dit de l’instrument concertant violí, flauta, etc la participació del qual era imprescindible
■
obligatori
| obligatòria
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obligatori</title>
Accessory
Etimologia: del ll. td. obligatorius, -a, -um, íd. 1a font: 1418
Body
adjectiu [abreviatura oblig.] Que obliga, que és obligació, no facultatiu. Instrucció obligatòria. Servei militar obligatori.
■
obligatori
| obligatòria
adjectiu abreviatura oblig Que obliga, que és obligació, no facultatiu Instrucció obligatòria Servei militar obligatori