Es mostren 88954 resultats

■ oblada2

■ oblada2

femení litúrgia Ofrena de pa que solien fer els familiars d’un difunt en ocasió del funeral o d’un aniversari al moment de l’ofertori de la missa Vegeu també oblada 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oblat1
| oblata


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oblat</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. oblatus, -a, -um, íd., participi de offerre ‘oferir’ 1a font: 1803, DEst.
    catolicisme
  1. masculí i femení
    1. A l’edat mitjana, infant ofert pels pares a un monestir per tal de consagrar-lo a Déu o per a ésser-hi educat.
    2. Laic que habita en un monestir, sense, però, el lligam dels vots.
    3. Membre d’algunes congregacions religioses.
    4. Membre d’una associació religiosa, semblant a un orde tercer. Oblat benedictí.
  2. femení
    1. El pa i el vi de l’eucaristia.
    2. Quantitat oferta per a les despeses del culte.



    3. Vegeu també:
    oblat2

■ oblat1
| oblata

catolicisme masculí i femení A l’edat mitjana, infant ofert pels pares a un monestir per tal de consagrar-lo a Déu o per a ésser-hi educat Laic que habita en un monestir, sense, però, el lligam dels vots Membre d’algunes congregacions religioses Membre d’una associació religiosa, semblant a un orde tercer Oblat benedictí femení El pa i el vi de l’eucaristia Quantitat oferta per a les despeses del culte Vegeu també oblat 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oblat2
| oblata

oblat2
| oblata

adjectiu geometria Dit d’un esferoide aplatat en la direcció de l’eix polar Vegeu també oblat 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oblatiu
| oblativa

■ oblatiu
| oblativa

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’oblació Que té un caràcter d’oblació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oblea

oblea

femení Oblia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oblia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oblia</title>

Partició sil·làbica: o_bli_a
    femení
    1. Full molt prim d’una massa de farina i aigua cuita en motlle que, dividida en trossets rodons o bé quadrats, servia per a enganxar cobertes de cartes, oficis, etc.
    2. Cadascun d’aquests trossos.
    3. farmàcia, indústria farmacèutica Full molt prim de massa de farina que serveix per a encapsular un medicament i fer-lo més fàcil d’empassar.
  2. electrònica Disc, molt prim, tallat d’una barra cilíndrica monocristal·lina de silici o granat, utilitzat com a substrat per a la fabricació de circuits integrats.

■ oblia

femení Full molt prim d’una massa de farina i aigua cuita en motlle que, dividida en trossets rodons o bé quadrats, servia per a enganxar cobertes de cartes, oficis, etc Cadascun d’aquests trossos farmàcia, indústria farmacèutica Full molt prim de massa de farina que serveix per a encapsular un medicament i fer-lo més fàcil d’empassar electrònica Disc, molt prim, tallat d’una barra cilíndrica monocristallina de silici o granat, utilitzat com a substrat per a la fabricació de circuits integrats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oblic
| obliqua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oblic</title>

Etimologia: del ll. obliquus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. geometria Dit de les rectes i dels plans que no són perpendiculars ni paral·lels entre ells.
    2. Dit del prisma determinat per la intersecció d’una superfície prismàtica amb dos plans no perpendiculars a les arestes d’aquella.
    3. Dit del cilindre determinat per la intersecció d’una superfície cilíndrica amb dos plans no perpendiculars a la generatriu de la superfície.
    4. Dit del con i de la piràmide l’altura dels quals no talla la respectiva base en el seu centre.
  2. figuradament Que obra o s’executa indirectament, per vies indirectes.
  3. cas oblic gramàtica Dit de qualsevol dels casos de la declinació, llevat del nominatiu (cas recte).
  4. marxa obliqua patologia Marxa que s’inclina a dreta o a esquerra.
  5. músculs oblics anatomia Músculs del ventre, de l’ull.

■ oblic
| obliqua

adjectiu geometria Dit de les rectes i dels plans que no són perpendiculars ni parallels entre ells Dit del prisma determinat per la intersecció d’una superfície prismàtica amb dos plans no perpendiculars a les arestes d’aquella Dit del cilindre determinat per la intersecció d’una superfície cilíndrica amb dos plans no perpendiculars a la generatriu de la superfície Dit del con i de la piràmide l’altura dels quals no talla la respectiva base en el seu centre figuradament Que obra o s’executa indirectament, per vies indirectes cas oblic gramàtica Dit de qualsevol dels casos de la declinació,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oblidable

■ oblidable

adjectiu Que pot ésser oblidat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oblidadís
| oblidadissa

■ oblidadís
| oblidadissa

adjectiu Oblidós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oblidador
| oblidadora

■ oblidador
| oblidadora

adjectiu Oblidable, que pot ésser oblidat
Traducció