Es mostren 88940 resultats

■ oblidós
| oblidosa

■ oblidós
| oblidosa

adjectiu Que oblida, que fàcilment s’oblida de les coses Una persona oblidosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oblig.

oblig.

abreviatura obligatori -òria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obligació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obligació</title>

Partició sil·làbica: o_bli_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. obligatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Allò que hom és constret a fer, deure imposat per un contracte, una promesa, les conveniències socials, la gratitud, etc. Complir una obligació. Mancar a una obligació. Les obligacions d’un mestre.
  2. Compromís de pagar una suma determinada.
  3. dret civil
    1. Deure jurídic de qualsevol classe.
    2. Situació jurídica en què una persona (el creditor) té un dret (dret de crèdit) que li permet d’exigir d’una altra persona (el deutor) una determinada conducta de contingut patrimonial, consistent a fer, deixar de fer o lliurar alguna cosa.
  4. dret mercantil Títol que representa una part del capital emmanllevat per una societat financera, industrial o comercial.
  5. conjugació d’obligació gramàtica Nom que rep l’expressió de l’infinitiu d’un verb determinat precedit d’alguna forma del verb haver, amb el nexe preposicional de entre ambdós elements (havia de treballar massa per a poder viure).

■ obligació

femení Allò que hom és constret a fer, deure imposat per un contracte, una promesa, les conveniències socials, la gratitud, etc Complir una obligació Mancar a una obligació Les obligacions d’un mestre Compromís de pagar una suma determinada dret civil Deure jurídic de qualsevol classe Situació jurídica en què una persona el creditor té un dret dret de crèdit que li permet d’exigir d’una altra persona el deutor una determinada conducta de contingut patrimonial, consistent a fer, deixar de fer o lliurar alguna cosa dret mercantil Títol que representa una part del capital emmanllevat per una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obligacionista

■ obligacionista

masculí i femení Posseïdor d’una obligació o de més emeses per una societat, la tinença de les quals comporta la condició de creditor de l’entitat emissora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obligadament

■ obligadament

adverbi Per obligació, per força, necessàriament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obligador
| obligadora

■ obligador
| obligadora

adjectiu i masculí i femení Que obliga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obligança

■ obligança

femení obligació 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obligant

■ obligant

adjectiu Que obliga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obligar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obligar</title>

Etimologia: del ll. obligare, íd. 1a font: 1248
    verb
    1. transitiu Una llei, un contracte, una prometença, les conveniències socials, la gratitud, etc., lligar (algú), compel·lir-lo a fer alguna cosa. La llei obliga a pagar. L’acord obliga les dues parts.
    2. transitiu Fer fer o fer dir quelcom a algú, forçant-lo o constrenyent-lo físicament o moralment. M’obligaren a romandre.
    3. pronominal Comprometre’s a complir alguna cosa. Si acceptes formar part d’aquest grup, t’obligues a seguir les normes.
  2. transitiu Guanyar la voluntat d’algú amb favors, beneficis, etc.

■ obligar

verb transitiu Una llei, un contracte, una prometença, les conveniències socials, la gratitud, etc, lligar algú, compellir-lo a fer alguna cosa La llei obliga a pagar L’acord obliga les dues parts transitiu Fer fer o fer dir quelcom a algú, forçant-lo o constrenyent-lo físicament o moralment M’obligaren a romandre pronominal Comprometre’s a complir alguna cosa Si acceptes formar part d’aquest grup, t’obligues a seguir les normes transitiu Guanyar la voluntat d’algú amb favors, beneficis, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obligat
| obligada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obligat</title>

Etimologia: del ll. obligatus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
    adjectiu
  1. Agraït. Us estic molt obligat.
  2. biologia Limitat a un mode de vida o d’acció. Paràsit obligat.
  3. obsolet música Dit de l’instrument concertant (violí, flauta, etc.) la participació del qual era imprescindible.

■ obligat
| obligada

adjectiu Agraït Us estic molt obligat biologia Limitat a un mode de vida o d’acció Paràsit obligat obsolet música Dit de l’instrument concertant violí, flauta, etc la participació del qual era imprescindible
Informació complementària
Traducció