Es mostren 88954 resultats

observabilitat


<title type="display">observabilitat</title>

Etimologia: de observable
    femení
  1. Qualitat d’observable.
  2. informàtica i tecnologia Propietat d’una variable d’estat que fa que el seu valor en un instant determinat pugui ésser estimat a partir de les oportunes mesures de la sortida, en un sistema de control.

observabilitat

femení Qualitat d’observable informàtica i tecnologia Propietat d’una variable d’estat que fa que el seu valor en un instant determinat pugui ésser estimat a partir de les oportunes mesures de la sortida, en un sistema de control
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ observable

■ observable

adjectiu Que hom pot observar masculí mecànica quàntica Magnitud o propietat d’un sistema quàntic que pot ésser mesurada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ observació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">observació</title>

Partició sil·làbica: ob_ser_va_ci_ó
Etimologia: del ll. observatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció d’observar.
  2. Advertiment motivat per alguna cosa observada. Fer una observació a un empleat.
  3. filosofia Mètode científic que es diferencia de l’experimentació en el fet que no hi ha intervenció del subjecte cognoscent per a modificar les condicions del fenomen.
  4. ciències militars Acció de vigilar el camp enemic, el moviment de tropes, etc.
  5. nàutica
    1. Mesura, efectuada pel pilot d’una embarcació, que permet la determinació de la posició i del rumb.
    2. observació d’un astre Acció d’observar un astre per tal d’obtenir-ne alguna de les coordenades o alguna altra dada.
  6. sociologia Tècnica de recerca utilitzada en sociologia i en antropologia.
  7. observació del tir armament Determinació de la situació relativa de l’objectiu i de l’explosió, per tal de poder introduir les correccions necessàries a la direcció i a l’angle de tir per a millorar la punteria.

■ observació

femení Acció d’observar Advertiment motivat per alguna cosa observada Fer una observació a un empleat filosofia Mètode científic que es diferencia de l’experimentació en el fet que no hi ha intervenció del subjecte cognoscent per a modificar les condicions del fenomen ciències militars Acció de vigilar el camp enemic, el moviment de tropes, etc nàutica Mesura, efectuada pel pilot d’una embarcació, que permet la determinació de la posició i del rumb observació d’un astre Acció d’observar un astre per tal d’obtenir-ne alguna de les coordenades o alguna altra dada sociologia Tècnica de recerca…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ observacional

■ observacional

adjectiu Dit d’una conclusió, una teoria, etc, fonamentada en l’observació o en els resultats de les observacions
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ observador
| observadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">observador</title>

Etimologia: del ll. observator, -ōris, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu i masculí i femení Que observa.
  2. masculí i femení
    1. Persona que assisteix en una assemblea, una reunió, un congrés, un concili, etc., sense dret a intervenir en els debats, sinó únicament per presenciar-ne el desenvolupament i donar-ne compte al seu govern o al qui l’ha comissionat.
    2. Persona encarregada d’observar una situació econòmica, política, social, etc.
  3. masculí ciències militars
    1. Soldat que té per missió observar els objectius i les posicions de l’enemic i corregir el tir de l’artilleria pròpia.
    2. Militar agregat a una unitat diferent de la seva o a un exèrcit estranger per recollir informació sobre llurs activitats.
  4. masculí informàtica i tecnologia Subsistema que efectua l’observació o estimació de les variables d’estat d’un sistema.

■ observador
| observadora

adjectiu i masculí i femení Que observa masculí i femení Persona que assisteix en una assemblea, una reunió, un congrés, un concili, etc, sense dret a intervenir en els debats, sinó únicament per presenciar-ne el desenvolupament i donar-ne compte al seu govern o al qui l’ha comissionat Persona encarregada d’observar una situació econòmica, política, social, etc masculí ciències militars Soldat que té per missió observar els objectius i les posicions de l’enemic i corregir el tir de l’artilleria pròpia Militar agregat a una unitat diferent de la seva o a un exèrcit estranger per recollir…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ observança


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">observança</title>

Etimologia: del ll. observantia, íd. 1a font: 1585
    femení
  1. Compliment exacte d’allò que prescriu una llei, una regla, una religió, etc.
  2. antiga (o primitiva, o estricta) observança catolicisme En certs ordes religiosos, observança més estricta de la regla, conseqüència d’una reforma, en contraposició a ulteriors evolucions o ulteriors desviacions d’aquella.

■ observança

femení Compliment exacte d’allò que prescriu una llei, una regla, una religió, etc antiga o primitiva , o estricta observança catolicisme En certs ordes religiosos, observança més estricta de la regla, conseqüència d’una reforma, en contraposició a ulteriors evolucions o ulteriors desviacions d’aquella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ observant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">observant</title>

Etimologia: del ll. observans, -ntis, participi pres. de observare ‘observar’ 1a font: 1676
  1. adjectiu
    1. Que observa.
    2. Fidel a la pràctica d’una religió o d’una regla.
  2. masculí i femení catolicisme Membre de la branca franciscana caracteritzada per una observança més estricta de la regla quant a la pobresa, en oposició als conventuals.

■ observant

adjectiu Que observa Fidel a la pràctica d’una religió o d’una regla masculí i femení catolicisme Membre de la branca franciscana caracteritzada per una observança més estricta de la regla quant a la pobresa, en oposició als conventuals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ observar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">observar</title>

Etimologia: del ll. observare, íd. 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Complir exactament allò que és prescrit per una llei, una regla, uns estatuts, etc. Observar una regla. Observar allò que prescriu la llei. Observar les prescripcions del metge.
  2. Mirar una cosa amb atenció continuada. Observar els moviments de l’enemic. Observar els astres amb telescopi.
  3. Notar, advertir. He observat que no arriba mai a l’hora.

■ observar

verb transitiu Complir exactament allò que és prescrit per una llei, una regla, uns estatuts, etc Observar una regla Observar allò que prescriu la llei Observar les prescripcions del metge Mirar una cosa amb atenció continuada Observar els moviments de l’enemic Observar els astres amb telescopi Notar, advertir He observat que no arriba mai a l’hora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ observatori


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">observatori</title>

Etimologia: de observar 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Lloc apropiat per a fer-hi observacions.
    2. observatori astronòmic (o simplement observatori) astronomia Lloc des del qual hom observa els astres, en determina els moviments i n’estudia les propietats.
    3. observatori meteorològic meteorologia Estació meteorològica.
  2. ciències militars Indret apte per a l’observació a distància d’un sector.

■ observatori

masculí Lloc apropiat per a fer-hi observacions observatori astronòmic o simplement observatori astronomia Lloc des del qual hom observa els astres, en determina els moviments i n’estudia les propietats observatori meteorològic meteorologia Estació meteorològica ciències militars Indret apte per a l’observació a distància d’un sector
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obsés
| obsessa

■ obsés
| obsessa

adjectiu i masculí i femení Que pateix obsessió
Traducció