Es mostren 88940 resultats

■ obstetre
| obstetra

■ obstetre
| obstetra

masculí i femení medicina Metge especialitzat en obstetrícia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstètric
| obstètrica

■ obstètric
| obstètrica

adjectiu medicina Relatiu o pertanyent a l’obstetrícia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstetrícia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obstetrícia</title>

Partició sil·làbica: obs_te_trí_ci_a
Etimologia: del ll. obstetricia, -orum ‘funcions de llevadora’, der. de obstĕtrix, -īcis ‘llevadora’, de obstare ‘estar al davant’, perquè la llevadora es posa enfront de la partera 1a font: 1864, DLab.
femení medicina Part de la medicina que tracta de la gestació, el part i el puerperi.

■ obstetrícia

femení medicina Part de la medicina que tracta de la gestació, el part i el puerperi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstinació

■ obstinació

femení Qualitat d’obstinat Manteniment tenaç d’una resolució, un propòsit, una opinió, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstinadament

■ obstinadament

adverbi Amb obstinació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstinar-se

■ obstinar-se

verb pronominal Mantenir-se ferm en una resolució, un propòsit, una opinió, etc S’obstina a negar-ho Obstinar-se en l’error
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstinat
| obstinada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obstinat</title>

Etimologia: del ll. obstinatus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu i masculí i femení
  1. Que manté amb tenacitat una resolució, propòsit, una opinió, etc. Era un home obstinat i inflexible.
  2. Que no cedeix a les amonestacions, els arguments, etc.

■ obstinat
| obstinada

adjectiu i masculí i femení Que manté amb tenacitat una resolució, propòsit, una opinió, etc Era un home obstinat i inflexible Que no cedeix a les amonestacions, els arguments, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstrucció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obstrucció</title>

Partició sil·làbica: obs_truc_ci_ó
Etimologia: del ll. obstructio, -ōnis, íd. 1a font: 1628
    femení
    1. Acció d’obstruir o d’obstruir-se;
    2. l’efecte.
  2. esports
    1. Acció d’entrebancar el pas o la jugada del contrari;
    2. l’efecte.
    3. Falta que es produeix quan un jugador impedeix l’acció d’un contrari.
  3. patologia
    1. Tancament o dificultat de pas d’un conducte orgànic, causat per les substàncies acumulades en el seu interior.
    2. obstrucció intestinal ili 2.
  4. ciències polítiques Sistema o tàctica emprada en les assemblees polítiques per impedir o retardar un acord.
  5. tàctica Obstacles posats per tal d’impedir o fer retardar l’avanç dels enemics (mines, destruccions, incendis, etc.).

■ obstrucció

femení Acció d’obstruir o d’obstruir-se l’efecte esports Acció d’entrebancar el pas o la jugada del contrari l’efecte Falta que es produeix quan un jugador impedeix l’acció d’un contrari patologia Tancament o dificultat de pas d’un conducte orgànic, causat per les substàncies acumulades en el seu interior obstrucció intestinal ili 2 ciències polítiques Sistema o tàctica emprada en les assemblees polítiques per impedir o retardar un acord tàctica Obstacles posats per tal d’impedir o fer retardar l’avanç dels enemics mines, destruccions, incendis, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstruccionisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obstruccionisme</title>

Partició sil·làbica: obs_truc_ci_o_nis_me
Etimologia: de obstrucció
    masculí ciències polítiques
  1. Actitud dels qui practiquen l’obstrucció política.
  2. Mètode d’obstrucció emprat per les minories parlamentàries per tal de fer ajornar l’aprovació d’una llei o disposició sobre la base d’una aplicació estricta dels reglaments interns parlamentaris o fent llarguíssimes intervencions orals.

■ obstruccionisme

masculí ciències polítiques Actitud dels qui practiquen l’obstrucció política Mètode d’obstrucció emprat per les minories parlamentàries per tal de fer ajornar l’aprovació d’una llei o disposició sobre la base d’una aplicació estricta dels reglaments interns parlamentaris o fent llarguíssimes intervencions orals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstruccionista

■ obstruccionista

adjectiu Que fa obstrucció masculí i femení Partidari de l’obstruccionisme
Traducció