Es mostren 88954 resultats

■ obsessió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obsessió</title>

Partició sil·làbica: ob_ses_si_ó
Etimologia: del ll. obsessio, -ōnis, íd. 1a font: s. XX, Ruyra
    femení
  1. Apoderament de l’esperit per una idea, una paraula o una imatge persistent.
  2. psicologia Idea, paraula o imatge persistent que s’imposa amb independència de la voluntat i que només amb dificultat pot ésser desarrelada de la ment.

■ obsessió

femení Apoderament de l’esperit per una idea, una paraula o una imatge persistent psicologia Idea, paraula o imatge persistent que s’imposa amb independència de la voluntat i que només amb dificultat pot ésser desarrelada de la ment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obsessionar

■ obsessionar

verb transitiu Obsedir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obsessiu
| obsessiva

■ obsessiu
| obsessiva

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’obsessió Allò no era més que una mania obsessiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obsidiana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obsidiana</title>

Partició sil·làbica: ob_si_di_a_na
Etimologia: del ll. obsidianus (lapis), lliçó paleogràfica errònia per obsianus (lapis) ‘pedra d’Obsius’, nom d’un personatge romà descobridor del mineral a Etiòpia 1a font: 1839, DLab.
femení petrografia Vidre volcànic que es correspon en la seva composició amb les riolites.

■ obsidiana

femení petrografia Vidre volcànic que es correspon en la seva composició amb les riolites
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obsidional


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obsidional</title>

Partició sil·làbica: ob_si_di_o_nal
Etimologia: del ll. obsidionalis, íd.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al setge d’una plaça.
  2. corona obsidional ciències militars Entre els antics romans, recompensa militar concedida al comandament que havia acudit a defensar o a alliberar tropes assetjades.
  3. moneda obsidional numismàtica
    1. Moneda de necessitat encunyada en temps de guerra per a circular especialment en una ciutat o una plaça forta assetjada.
    2. per extensió Tota moneda de necessitat, encara que no es produeixin les condicions de setge.

■ obsidional

adjectiu Relatiu o pertanyent al setge d’una plaça corona obsidional ciències militars Entre els antics romans, recompensa militar concedida al comandament que havia acudit a defensar o a alliberar tropes assetjades moneda obsidional numismàtica Moneda de necessitat encunyada en temps de guerra per a circular especialment en una ciutat o una plaça forta assetjada per extensió Tota moneda de necessitat, encara que no es produeixin les condicions de setge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

obsignador

obsignador

masculí dret romà Testimoni cridat per signar un testament i posar-hi un segell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obsolescència

■ obsolescència

femení Qualitat d’obsolescent economia Depreciació dels béns d’equipament com a conseqüència del progrés tècnic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

obsolescent

obsolescent

adjectiu Que s’està antiquant
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obsolet
| obsoleta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obsolet</title>

Etimologia: del ll. obsoletus, -a, -um, íd., participi de obsolescĕre ‘caure en desuetud’ 1a font: c. 1910
    adjectiu
  1. Antiquat, que ha caigut en desús.
  2. especialment gramàtica Dit del mot o de la construcció gramatical caiguts en desús.
  3. anatomia animal Dit del dibuix, l’estria, etc., que ha desaparegut o del qual queden només vestigis.

■ obsolet
| obsoleta

adjectiu Antiquat, que ha caigut en desús especialment gramàtica Dit del mot o de la construcció gramatical caiguts en desús anatomia animal Dit del dibuix, l’estria, etc, que ha desaparegut o del qual queden només vestigis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstacle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obstacle</title>

Etimologia: del ll. obstacŭlum, íd. 1a font: 1410
    masculí
  1. Allò que s’oposa al pas, que atura o que embarassa. Aquell tronc sobre la carretera constituïa un obstacle insalvable. Saltar, salvar, un obstacle.
  2. figuradament No hi havia cap obstacle a la seva nominació.
  3. esports Cadascun dels accidents naturals o artificials que presenta una pista, en determinats esports, per a la realització de curses d’obstacles.
  4. ciències militars Accident de terreny natural o artificial capaç de retardar l’avanç enemic.

■ obstacle

masculí Allò que s’oposa al pas, que atura o que embarassa Aquell tronc sobre la carretera constituïa un obstacle insalvable Saltar, salvar, un obstacle figuradament No hi havia cap obstacle a la seva nominació esports Cadascun dels accidents naturals o artificials que presenta una pista, en determinats esports, per a la realització de curses d’obstacles ciències militars Accident de terreny natural o artificial capaç de retardar l’avanç enemic
Informació complementària
Traducció