Es mostren 88954 resultats

■ obstaculitzar

■ obstaculitzar

verb transitiu Posar obstacles a una cosa No obstaculitzeu la via Obstaculitzar la investigació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

obstant


<title type="display">obstant</title>

Etimologia: del ll. obstans, -ntis, participi pres. de obstare ‘fer obstacle’ 1a font: 1696, DLac.
    Mot emprat en les expressions
  1. no obstant locució prepositiva Malgrat. No obstant l’impediment, es va poder casar.
  2. no obstant això (o això no obstant) locució conjuntiva Sense que això sigui obstacle. El vaig avisar i, no obstant això, no ha vingut.

obstant

Mot emprat en les expressions no obstant locució prepositiva Malgrat No obstant l’impediment, es va poder casar no obstant això o això no obstant locució conjuntiva Sense que això sigui obstacle El vaig avisar i, no obstant això, no ha vingut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstar

■ obstar

verb intransitiu Fer obstacle Això no obstà perquè l’endemà tornés
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstetre
| obstetra

■ obstetre
| obstetra

masculí i femení medicina Metge especialitzat en obstetrícia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstètric
| obstètrica

■ obstètric
| obstètrica

adjectiu medicina Relatiu o pertanyent a l’obstetrícia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstetrícia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obstetrícia</title>

Partició sil·làbica: obs_te_trí_ci_a
Etimologia: del ll. obstetricia, -orum ‘funcions de llevadora’, der. de obstĕtrix, -īcis ‘llevadora’, de obstare ‘estar al davant’, perquè la llevadora es posa enfront de la partera 1a font: 1864, DLab.
femení medicina Part de la medicina que tracta de la gestació, el part i el puerperi.

■ obstetrícia

femení medicina Part de la medicina que tracta de la gestació, el part i el puerperi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstinació

■ obstinació

femení Qualitat d’obstinat Manteniment tenaç d’una resolució, un propòsit, una opinió, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstinadament

■ obstinadament

adverbi Amb obstinació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstinar-se

■ obstinar-se

verb pronominal Mantenir-se ferm en una resolució, un propòsit, una opinió, etc S’obstina a negar-ho Obstinar-se en l’error
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstinat
| obstinada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obstinat</title>

Etimologia: del ll. obstinatus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu i masculí i femení
  1. Que manté amb tenacitat una resolució, propòsit, una opinió, etc. Era un home obstinat i inflexible.
  2. Que no cedeix a les amonestacions, els arguments, etc.

■ obstinat
| obstinada

adjectiu i masculí i femení Que manté amb tenacitat una resolució, propòsit, una opinió, etc Era un home obstinat i inflexible Que no cedeix a les amonestacions, els arguments, etc
Informació complementària
Traducció