Es mostren 88939 resultats

■ obtundent

■ obtundent

adjectiu i masculí obsolet farmàcia, indústria farmacèutica Emollient
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obturació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obturació</title>

Partició sil·làbica: ob_tu_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. obturatio, -ōnis, íd. 1a font: 1888, DLab.
    femení
    1. Acció d’obturar;
    2. l’efecte.
  2. odontologia Acció d’obturar una dent.
  3. patologia Tancament d’un orifici o conducte per un cos estrany que s’hi ha introduït.

■ obturació

femení Acció d’obturar l’efecte odontologia Acció d’obturar una dent patologia Tancament d’un orifici o conducte per un cos estrany que s’hi ha introduït
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obturador
| obturadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obturador</title>

Etimologia: de obturar 1a font: 1888, DLab.
  1. adjectiu Que serveix per a obturar.
  2. masculí
    1. Allò que obtura o tapa una obertura.
    2. armament Junta disposada entre el canó i la culata d’una arma de foc, especialment d’una peça d’artilleria, per tal d’evitar la fuita dels gasos originats per la combustió de la càrrega de projecció.
    3. cinematografia Dispositiu que en la càmera cinematogràfica impedeix l’arribada de la llum a la superfície sensible en el lapse durant el qual el mecanisme d’arrossegament de la pel·lícula la fa córrer entre dos fotogrames consecutius.
    4. fotografia Dispositiu que en la càmera fotogràfica regula el temps d’exposició de la superfície sensible a la llum.
    5. tecnologia Dispositiu emprat per a tancar un recinte o una conducció o per a interrompre la comunicació entre dos recintes o entre dues conduccions com ara les aixetes i les vàlvules.

■ obturador
| obturadora

adjectiu Que serveix per a obturar masculí Allò que obtura o tapa una obertura armament Junta disposada entre el canó i la culata d’una arma de foc, especialment d’una peça d’artilleria, per tal d’evitar la fuita dels gasos originats per la combustió de la càrrega de projecció cinematografia Dispositiu que en la càmera cinematogràfica impedeix l’arribada de la llum a la superfície sensible en el lapse durant el qual el mecanisme d’arrossegament de la pellícula la fa córrer entre dos fotogrames consecutius fotografia Dispositiu que en la càmera fotogràfica regula el temps d’exposició de la…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obturar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obturar</title>

Etimologia: del ll. obturare, íd. 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. Tapar o tancar (una obertura o un conducte). La fullaraca va obturar el desguàs.
  2. odontologia Restaurar (una dent destruïda per la càries) amb un material substitutiu o empastat.

■ obturar

verb transitiu Tapar o tancar una obertura o un conducte La fullaraca va obturar el desguàs odontologia Restaurar una dent destruïda per la càries amb un material substitutiu o empastat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obtús
| obtusa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obtús</title>

Etimologia: del ll. obtusus, -a, -um, participi del ll. obtundĕre ‘esmussar; afeblir’ 1a font: s. XV
    adjectiu
    1. No agut.
    2. geometria Dit d’un angle més obert que un angle recte.
  2. figuradament Mancat d’agudesa intel·lectual o de sensibilitat. Un esperit obtús.
  3. botànica Dit de l’òrgan laminar les vores del qual formen a l’àpex un angle obtús.

■ obtús
| obtusa

adjectiu No agut geometria Dit d’un angle més obert que un angle recte figuradament Mancat d’agudesa intellectual o de sensibilitat Un esperit obtús botànica Dit de l’òrgan laminar les vores del qual formen a l’àpex un angle obtús
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obtusament

■ obtusament

adverbi Sense cap agudesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obtusangle

■ obtusangle

adjectiu geometria Dit del triangle que té un angle obtús
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obús


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obús</title>

Etimologia: del fr. obus, íd., de l’al. Haubitze, íd., i aquest, del txec houfnice ‘catapulta’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. armament
    1. Peça d’artilleria d’ànima estriada, destinada a llançar projectils amb trajectòria de tir més corba que el canó i menys que el morter.
    2. Granada, projectil, d’artilleria.
  2. automòbil, automobilisme Obturador de la vàlvula d’un pneumàtic.

■ obús

masculí armament Peça d’artilleria d’ànima estriada, destinada a llançar projectils amb trajectòria de tir més corba que el canó i menys que el morter Granada, projectil, d’artilleria automòbil, automobilisme Obturador de la vàlvula d’un pneumàtic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

obusera


<title type="display">obusera</title>

femení marina de guerra Llanxa o embarcació, generalment de rems, armada amb un o dos obusos i emprada especialment a la darreria del segle XVIII i al començament del XIX.

obusera

femení marina de guerra Llanxa o embarcació, generalment de rems, armada amb un o dos obusos i emprada especialment a la darreria del segle XVIII i al començament del XIX
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

obvagulació


<title type="display">obvagulació</title>

Partició sil·làbica: ob_va_gu_la_ci_ó
femení dret romà Institució consistent en la crida extrajudicial i pública, feta per la part interessada, del testimoni que es negava a concórrer després d’haver estat requerit a fer-ho.

obvagulació

femení dret romà Institució consistent en la crida extrajudicial i pública, feta per la part interessada, del testimoni que es negava a concórrer després d’haver estat requerit a fer-ho