Es mostren 88954 resultats

■ obstrucció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obstrucció</title>

Partició sil·làbica: obs_truc_ci_ó
Etimologia: del ll. obstructio, -ōnis, íd. 1a font: 1628
    femení
    1. Acció d’obstruir o d’obstruir-se;
    2. l’efecte.
  2. esports
    1. Acció d’entrebancar el pas o la jugada del contrari;
    2. l’efecte.
    3. Falta que es produeix quan un jugador impedeix l’acció d’un contrari.
  3. patologia
    1. Tancament o dificultat de pas d’un conducte orgànic, causat per les substàncies acumulades en el seu interior.
    2. obstrucció intestinal ili 2.
  4. ciències polítiques Sistema o tàctica emprada en les assemblees polítiques per impedir o retardar un acord.
  5. tàctica Obstacles posats per tal d’impedir o fer retardar l’avanç dels enemics (mines, destruccions, incendis, etc.).

■ obstrucció

femení Acció d’obstruir o d’obstruir-se l’efecte esports Acció d’entrebancar el pas o la jugada del contrari l’efecte Falta que es produeix quan un jugador impedeix l’acció d’un contrari patologia Tancament o dificultat de pas d’un conducte orgànic, causat per les substàncies acumulades en el seu interior obstrucció intestinal ili 2 ciències polítiques Sistema o tàctica emprada en les assemblees polítiques per impedir o retardar un acord tàctica Obstacles posats per tal d’impedir o fer retardar l’avanç dels enemics mines, destruccions, incendis, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstruccionisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obstruccionisme</title>

Partició sil·làbica: obs_truc_ci_o_nis_me
Etimologia: de obstrucció
    masculí ciències polítiques
  1. Actitud dels qui practiquen l’obstrucció política.
  2. Mètode d’obstrucció emprat per les minories parlamentàries per tal de fer ajornar l’aprovació d’una llei o disposició sobre la base d’una aplicació estricta dels reglaments interns parlamentaris o fent llarguíssimes intervencions orals.

■ obstruccionisme

masculí ciències polítiques Actitud dels qui practiquen l’obstrucció política Mètode d’obstrucció emprat per les minories parlamentàries per tal de fer ajornar l’aprovació d’una llei o disposició sobre la base d’una aplicació estricta dels reglaments interns parlamentaris o fent llarguíssimes intervencions orals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstruccionista

■ obstruccionista

adjectiu Que fa obstrucció masculí i femení Partidari de l’obstruccionisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstructiu
| obstructiva

■ obstructiu
| obstructiva

adjectiu Que produeix o causa una obstrucció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obstruir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obstruir</title>

Partició sil·làbica: obs_tru_ir
Etimologia: del ll. obstruĕre, íd. (cf. construir) 1a font: 1803, DEst.
verb transitiu Tancar el pas d’un camí, d’un conducte, amb un obstacle o uns quants. La boca del port restà obstruïda. Un càlcul li obstruïa un conducte biliar.

■ obstruir

verb transitiu Tancar el pas d’un camí, d’un conducte, amb un obstacle o uns quants La boca del port restà obstruïda Un càlcul li obstruïa un conducte biliar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

obtectat
| obtectada

obtectat
| obtectada

adjectiu i femení entomologia Dit de la nimfa d’algunes famílies d’insectes que presenta els apèndixs fixats estretament al cos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obtemperar

■ obtemperar

verb transitiu antigament Obeir, sotmetre’s a una injunció o imposició
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obtenció

■ obtenció

femení Acció d’obtenir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obtenidor
| obtenidora

■ obtenidor
| obtenidora

adjectiu Que pot ésser obtingut El privilegi que ell demanava no era obtenidor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obteniment

■ obteniment

masculí Acció d’obtenir obtenció
Traducció