Es mostren 88940 resultats

obvagulació


<title type="display">obvagulació</title>

Partició sil·làbica: ob_va_gu_la_ci_ó
femení dret romà Institució consistent en la crida extrajudicial i pública, feta per la part interessada, del testimoni que es negava a concórrer després d’haver estat requerit a fer-ho.

obvagulació

femení dret romà Institució consistent en la crida extrajudicial i pública, feta per la part interessada, del testimoni que es negava a concórrer després d’haver estat requerit a fer-ho
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obvenció

■ obvenció

femení Avantatge, profit, eventual Utilitat fixa o eventual, a més del sou de què hom gaudeix, autoritzada per als empleats de duanes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

obvencional

obvencional

adjectiu Obventici
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obvenir

■ obvenir

verb intransitiu Recaure sobre algú eventualment un avantatge, un guany, una herència, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obventici
| obventícia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obventici</title>

Etimologia: del ll. obventicius, -a, -um ‘accidental’ 1a font: s. XIX
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’obvenció.
  2. especialment Dit d’un avantatge, un guany, un profit, etc., inesperat, vingut eventualment. Aquell heretatge obventici el va salvar de la fallida.

■ obventici
| obventícia

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’obvenció especialment Dit d’un avantatge, un guany, un profit, etc, inesperat, vingut eventualment Aquell heretatge obventici el va salvar de la fallida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obvers

■ obvers

masculí Anvers
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

obversió


<title type="display">obversió</title>

Partició sil·làbica: ob_ver_si_ó
Etimologia: del ll. obversio, -ōnis ‘acció de girar’
femení lògica Operació lògica consistent a reemplaçar el predicat pel seu contradictori i a canviar correlativament la qualitat de la proposició.

obversió

femení lògica Operació lògica consistent a reemplaçar el predicat pel seu contradictori i a canviar correlativament la qualitat de la proposició
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obvi
| òbvia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obvi</title>

Etimologia: del ll. obvius, -a, -um ‘que surt al pas; evident’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que és davant dels ulls, que es presenta de cara.
  2. figuradament Que és fàcil de veure o de comprendre, evident. L’explicació és òbvia.

■ obvi
| òbvia

adjectiu Que és davant dels ulls, que es presenta de cara figuradament Que és fàcil de veure o de comprendre, evident L’explicació és òbvia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ òbviament

■ òbviament

adverbi D’una manera òbvia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obviar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obviar</title>

Partició sil·làbica: ob_vi_ar
Etimologia: del ll. obviare ‘sortir al pas; prevenir’ 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb
  1. intransitiu Posar obstacle, oposar-se, a un efecte que hom tem. Per obviar a aquest perill, a aquests inconvenients, partiren.
  2. transitiu Evitar, defugir. No podem obviar les dificultats.

■ obviar

verb intransitiu Posar obstacle, oposar-se, a un efecte que hom tem Per obviar a aquest perill, a aquests inconvenients, partiren transitiu Evitar, defugir No podem obviar les dificultats
Informació complementària
Traducció