Es mostren 88954 resultats

■ ocàs

■ ocàs

masculí Posta d’un astre, especialment del Sol El Sol anava a l’ocàs Occident figuradament Decadència L’ocàs de l’autoritarisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocasió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ocasió</title>

Partició sil·làbica: o_ca_si_ó
Etimologia: del ll. occasio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Circumstància oportuna. Aprofitar l’ocasió. L’ocasió fa el lladre.
    1. Circumstància que es presenta, en general. En aquella ocasió, ningú no va ajudar-lo.
    2. en ocasió de locució prepositiva En l’escaiença de, en l’avinentesa de.
    1. Circumstància que determina un efecte, causa. Una petita ferida pot ésser ocasió de mort. Aquelles paraules van ser ocasió d’una gran disputa.
    2. filosofia Circumstància que possibilita la producció d’un fenomen, però que, a diferència de la causa, no hi intervé positivament i, a diferència de la condició, no és necessària.
    3. ocasió pròxima ètica Ocasió en què hom és induït pràcticament d’una manera inevitable a fer o motivar un acte, motiu pel qual ha d’ésser sempre evitada si aquest acte no és moral.
    4. ocasió remota ètica Ocasió que no indueix pràcticament d’una manera inevitable a fer o motivar un acte, per la qual cosa l’obligació d’evitar-la, si aquest acte no és moral, deixa d’ésser greu.
  4. d’ocasió locució adjectiva De troballa casual i preu més baix que l’ordinari, venturer, vell, usat. Un auto d’ocasió.

■ ocasió

femení Circumstància oportuna Aprofitar l’ocasió L’ocasió fa el lladre Circumstància que es presenta, en general En aquella ocasió, ningú no va ajudar-lo en ocasió de locució prepositiva En l’escaiença de, en l’avinentesa de Circumstància que determina un efecte, causa Una petita ferida pot ésser ocasió de mort Aquelles paraules van ser ocasió d’una gran disputa filosofia Circumstància que possibilita la producció d’un fenomen, però que, a diferència de la causa, no hi intervé positivament i, a diferència de la condició, no és necessària ocasió pròxima ètica Ocasió en què hom és induït…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocasionador
| ocasionadora

■ ocasionador
| ocasionadora

adjectiu i masculí i femení Que ocasiona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocasional


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ocasional</title>

Partició sil·làbica: o_ca_si_o_nal
Etimologia: de ocasió 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’ocasió o a una ocasió.
  2. Que és ocasió d’alguna cosa, d’algun esdeveniment.
  3. causa ocasional filosofia
    1. Ocasió.
    2. En l’ocasionalisme estricte, consentiment o negativa atorgats per l’ésser humà a la intervenció de Déu, l’acció directa i contínua del qual és l’única i veritable causa de la producció de qualsevol efecte.

■ ocasional

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ocasió o a una ocasió Que és ocasió d’alguna cosa, d’algun esdeveniment causa ocasional filosofia Ocasió En l’ocasionalisme estricte, consentiment o negativa atorgats per l’ésser humà a la intervenció de Déu, l’acció directa i contínua del qual és l’única i veritable causa de la producció de qualsevol efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocasionalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ocasionalisme</title>

Partició sil·làbica: o_ca_si_o_na_lis_me
Etimologia: de ocasional
masculí filosofia Doctrina filosòfica, d’arrel cartesiana, que cerca de resoldre el problema de la relació entre la substància pensant i l’extensa, tot postulant la intervenció de Déu per produir un moviment en el cos o en l’ànima cada vegada que en aquell o en aquesta se’n produeix un altre de corresponent.

■ ocasionalisme

masculí filosofia Doctrina filosòfica, d’arrel cartesiana, que cerca de resoldre el problema de la relació entre la substància pensant i l’extensa, tot postulant la intervenció de Déu per produir un moviment en el cos o en l’ànima cada vegada que en aquell o en aquesta se’n produeix un altre de corresponent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocasionalista

■ ocasionalista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ocasionalisme masculí i femení Seguidor de l’ocasionalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocasionalment

■ ocasionalment

adverbi Per ocasió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocasionar

■ ocasionar

verb transitiu Ésser ocasió d’una cosa causar, produir Aquella solució ocasionà grans mals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocater
| ocatera

■ ocater
| ocatera

masculí i femení Persona que guarda oques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ occamisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">occamisme</title>

masculí filosofia Corrent filosòfic, que derivà de Guillem d’Occam, del qual prengué el nom, preocupat per protegir el Déu cristià de tota racionalització humana, necessàriament impotent, i per conrear amb independència una lògica nominalista i un experimentalisme cosmològic.

■ occamisme

masculí filosofia Corrent filosòfic, que derivà de Guillem d’Occam, del qual prengué el nom, preocupat per protegir el Déu cristià de tota racionalització humana, necessàriament impotent, i per conrear amb independència una lògica nominalista i un experimentalisme cosmològic