Es mostren 88954 resultats

■ ocupador
| ocupadora

■ ocupador
| ocupadora

adjectiu i masculí i femení Que ocupa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocupant

■ ocupant

adjectiu Que ocupa un lloc L’exèrcit ocupant masculí i femení Els ocupants abusaven sovint de la seva força Els ocupants del cotxe
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocupar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ocupar</title>

Etimologia: del ll. occupare, íd., der. de ob- ‘enfront de’ i capĕre ‘agafar’ 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
  1. transitiu
    1. Prendre possessió d’un lloc. Les tropes van ocupar la cota.
    2. Establir-se en un lloc. L’enemic va ocupar les posicions estratègiques desallotjades.
    3. Estar establert en un lloc. La seva família ocupava els dos pisos alts.
    4. Prendre possessió (d’un lloc) per la força com a mesura de pressió en una situació conflictiva. Els immigrants sense papers han ocupat una església. Els estudiants han ocupat el rectorat.
    5. ciències militars Sotmetre militarment (un territori estranger). L’exèrcit alemany va ocupar una gran part d’Europa.
    6. Omplir un lloc. Els mars ocupen gairebé tres quartes parts de la superfície de la Terra. El seient que ell ocupa.
    7. figuradament Exercir. Ocupar un càrrec.
  2. transitiu
    1. Emprar algú en alguna feina, transitòriament. La vaig ocupar a fregar les rajoles.
    2. Donar a algú una ocupació estable. L’han ocupat en un magatzem.
  3. pronominal
    1. Fer algú o alguna cosa objecte de la cura, de les preocupacions, etc. Tu ocupa’t dels hostes.
    2. Aplicar-se a una cosa com a treball. En què t’ocupaves, quan eres a l’estranger?
  4. transitiu Emprar un espai de temps a fer alguna cosa. En què ocupes les hores lliures?

■ ocupar

verb transitiu Prendre possessió d’un lloc Les tropes van ocupar la cota Establir-se en un lloc L’enemic va ocupar les posicions estratègiques desallotjades Estar establert en un lloc La seva família ocupava els dos pisos alts Prendre possessió d’un lloc per la força com a mesura de pressió en una situació conflictiva Els immigrants sense papers han ocupat una església Els estudiants han ocupat el rectorat ciències militars Sotmetre militarment un territori estranger L’exèrcit alemany va ocupar una gran part d’Europa Omplir un lloc Els mars ocupen gairebé tres quartes parts de la superfície…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocurrència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ocurrència</title>

Partició sil·làbica: o_cur_rèn_ci_a
Etimologia: de ocurrent 1a font: s. XV
    femení
  1. El fet d’ocórrer.
  2. Encontre o esdeveniment casual.
  3. Ocasió.
    1. Pensada que ocorre sobtadament a algú. Tenir una bona, una feliç ocurrència.
    2. Pensada aguda, enginyosa i inesperada; acudit. No podíem deixar de riure amb les seves ocurrències. En Martí va tenir l’ocurrència de tirar sal al cafè de l’avi.
  5. lingüística Aparició d’un element lingüístic en un enunciat.
  6. litúrgia Coincidència que resulta d’escaure’s la celebració d’una festa el mateix dia que una altra.

■ ocurrència

femení El fet d’ocórrer Encontre o esdeveniment casual Ocasió Pensada que ocorre sobtadament a algú Tenir una bona, una feliç ocurrència Pensada aguda, enginyosa i inesperada acudit No podíem deixar de riure amb les seves ocurrències En Martí va tenir l’ocurrència de tirar sal al cafè de l’avi lingüística Aparició d’un element lingüístic en un enunciat litúrgia Coincidència que resulta d’escaure’s la celebració d’una festa el mateix dia que una altra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocurrent

■ ocurrent

adjectiu Que ocorre Dit de la persona que sovint té ocurrències Una actriu molt ocurrent Que denota enginy i gràcia Un comentari ocurrent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oda</title>

Etimologia: del ll. td. ōda, i aquest, del gr. ṓdē ‘cant’ 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. literatura
    1. Entre els grecs, composició lírica cantada pel cor i formada per estrofa, antístrofa i epode.
    2. Composició poètica del gènere líric, amb alternança del decasíl·lab i l’hexasíl·lab, que sol dividir-se en estrofes o parts iguals.
  2. litúrgia Himne litúrgic propi del ritu bizantí.
  3. música Composició musical de forma lliure, similar a una cantada.

■ oda

femení literatura Entre els grecs, composició lírica cantada pel cor i formada per estrofa, antístrofa i epode Composició poètica del gènere líric, amb alternança del decasíllab i l’hexasíllab, que sol dividir-se en estrofes o parts iguals litúrgia Himne litúrgic propi del ritu bizantí música Composició musical de forma lliure, similar a una cantada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ odalisca

■ odalisca

femení Esclava al servei de les dones del soldà turc Concubina de l’harem
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

odelloní
| odellonina

odelloní
| odellonina

adjectiu i masculí i femení D’Odelló Capcir
Gran Diccionari de la llengua catalana

odenenc
| odenenca

odenenc
| odenenca

adjectiu i masculí i femení D’Òdena Anoia
Gran Diccionari de la llengua catalana

odenès
| odenesa

odenès
| odenesa

adjectiu i masculí i femení D’Odèn Solsonès