Es mostren 88940 resultats

■ oi1

■ oi1

masculí generalment en pl dialectal Nàusea Vegeu també oi 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oi2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oi</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: oi
Etimologia: d’origen expressiu, cas d’alternança vocàlica amb ai, ei, ui
    interjecció
    1. Partícula amb què hom demana la confirmació del que diu. Ell ha estat aquí a les vuit del matí, oi?
    2. Partícula amb què hom demana l’assentiment a una demanda. Oi que ho faràs?
  2. Partícula amb què s’expressa la conformitat amb el que hom acaba de dir. Equival a l’adverbi sí, certament que sí. Ell és un mal amic. Oi, sens dubte.
  3. Exclamació de sorpresa. Oi!, tu per ací?
  4. [usada generalment reduplicada] Expressió de dolor. Oi!, oi!, quin mal que em fas!
  5. oi més De més a més, a més d’això.



    6. Vegeu també:
    oi1

■ oi2

interjecció Partícula amb què hom demana la confirmació del que diu Ell ha estat aquí a les vuit del matí, oi Partícula amb què hom demana l’assentiment a una demanda Oi que ho faràs Partícula amb què s’expressa la conformitat amb el que hom acaba de dir Equival a l’adverbi sí, certament que sí Ell és un mal amic Oi, sens dubte Exclamació de sorpresa Oi, tu per ací usada generalment reduplicada Expressió de dolor Oi, oi, quin mal que em fas oi més De més a més, a més d’això Vegeu també oi 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oiar

■ oiar

verb transitiu dialectal Produir fàstic a algú El president deia que la cultura l’oiava
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oiat
| oiada

■ oiat
| oiada

adjectiu dialectal Marejat fins a tenir ois o nàusees Durant tot el viatge m’he sentit oiat figuradament Estava oiat de veure tanta hipocresia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oïble

■ oïble

adjectiu Que pot ésser oït, audible
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oïda

■ oïda

femení fisiologia animal Acció d’oir Sobretot, que això no arribi a oïda del sergent Testimoni d’oïda Sentit pel qual hom percep els sons L’orella és l’òrgan de l’oïda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oidà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oidà</title>

Partició sil·làbica: oi_dà
Etimologia: d’origen incert, molt probablement és la continuació de l’ant. interjecció odà amb l’influx de oi2; odà, d’altra banda, sembla molt un comp. de oh da, amb el segon element d’origen incert 1a font: c. 1900, Verdaguer
interjecció Exclamació d’alegria o de sorpresa motivada per un fet favorable, beneficiós.

■ oidà

interjecció Exclamació d’alegria o de sorpresa motivada per un fet favorable, beneficiós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oïdi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oïdi</title>

Partició sil·làbica: o_ï_di
    masculí
  1. botànica Conidi, especialment en les erisifàcies.
  2. botànica i fitopatologia Malaltia de la vinya causada per l’erisifàcia Uncinula necator.
  3. Nom donat a altres malalties fúngiques de les plantes de conreu produïdes per erisifàcies.

■ oïdi

masculí botànica Conidi, especialment en les erisifàcies botànica i fitopatologia Malaltia de la vinya causada per l’erisifàcia Uncinula necator Nom donat a altres malalties fúngiques de les plantes de conreu produïdes per erisifàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oídium

■ oídium

masculí botànica i fitopatologia oïdi 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oïdor1
| oïdora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oïdor</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: o_ï_dor
Etimologia: de oir i -dor1 1a font: c. 1340
  1. adjectiu Dit del qui escolta.
  2. masculí i femení Alumne que, sense ésser matriculat a una classe, hi assisteix.
  3. masculí història
    1. Magistrat revestit d’autoritat per a oir l’exposició de fets judicials, econòmics, etc., i dictaminar sobre ells.
    2. Doctor de les audiències de València i de Mallorca, sota la presidència del lloctinent general.
    3. Ministre de les sales de les audiències creades per Felip V als Països Catalans.
    4. oïdor de comptes Funcionari encarregat d’examinar i d’aprovar els comptes d’una corporació.



    4. Vegeu també:
    oïdor2

■ oïdor1
| oïdora

adjectiu Dit del qui escolta masculí i femení Alumne que, sense ésser matriculat a una classe, hi assisteix masculí història Magistrat revestit d’autoritat per a oir l’exposició de fets judicials, econòmics, etc, i dictaminar sobre ells Doctor de les audiències de València i de Mallorca, sota la presidència del lloctinent general Ministre de les sales de les audiències creades per Felip V als Països Catalans oïdor de comptes Funcionari encarregat d’examinar i d’aprovar els comptes d’una corporació Vegeu també oïdor 2
Informació complementària
Traducció