Es mostren 88954 resultats

■ pantotènic, àcid

■ pantotènic, àcid

química orgànica , medicina i alimentació, indústries alimentàries Component del complex vitamínic B, obtingut industrialment a partir de l’àcid 2,4-dihidroxi-3,3-dimetilbutíric i de la β-alanina
Gran Diccionari de la llengua catalana

pantoteris


<title type="display">pantoteris</title>

    masculí zoologia
  1. plural Infraclasse de mamífers de la subclasse dels teris, amb dents petites i tallants, carnívors o insectívors i mesozoics.
  2. singular Mamífer de la infraclasse dels pantoteris.

pantoteris

masculí zoologia plural Infraclasse de mamífers de la subclasse dels teris, amb dents petites i tallants, carnívors o insectívors i mesozoics singular Mamífer de la infraclasse dels pantoteris
Gran Diccionari de la llengua catalana

pantropical

pantropical

adjectiu geobotànica Que es troba a totes les regions tropicals del món
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ panxa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">panxa</title>

Etimologia: del ll. pantex, -ĭcis, íd., i encara més d’un ll. vg. *pantĭca 1a font: 1413
    femení
    1. anatomia animal Abdomen, ventre, especialment la seva cara anterior.
    2. ésser un (o una) panxa contenta Ésser panxacontent.
    3. estar de panxa enlaire (o gratar-se la panxa) figuradament Estar ociós.
    4. la panxa no escolta músiques figuradament Quan hom té gana o està desnodrit, no fa cas de les paraules d’ànim o de les recomanacions.
    5. omplir la panxa Menjar.
    6. posar-se de panxa al sol figuradament Inhibir-se d’una tasca, etc.
    7. portar (algú) de panxa enlaire Portar-lo a enterrar.
    1. El ventre quan fa bot. Tenir panxa, molta panxa.
    2. posar panxa Engreixar-se, adquirir volum la panxa.
    1. La porció més grossa o més sortint d’una cosa convexa. La panxa d’una ampolla, d’una gerra, d’una olla. La panxa de la cama.
    2. jocs d’entreteniment En el joc de l’osset, la part més convexa, oposada a la que s’anomena forat d’aigüera.
    3. fer panxa (una paret, un mur, un marge, etc.) construcció Desviar-se’n una part del pla vertical sortint enfora.
  4. adoberia Part d’una pell o d’un cuir que correspon al ventre de l’animal.

■ panxa

femení anatomia animal Abdomen, ventre, especialment la seva cara anterior ésser un o una panxa contenta Ésser panxacontent estar de panxa enlaire o gratar-se la panxa figuradament Estar ociós la panxa no escolta músiques figuradament Quan hom té gana o està desnodrit, no fa cas de les paraules d’ànim o de les recomanacions omplir la panxa Menjar posar-se de panxa al sol figuradament Inhibir-se d’una tasca, etc portar algú de panxa enlaire Portar-lo a enterrar El ventre quan fa bot Tenir panxa, molta panxa posar panxa Engreixar-se, adquirir volum la panxa La porció més grossa o més sortint…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ panxabuit
| panxabuida

■ panxabuit
| panxabuida

adjectiu Que té la panxa buida, que no ha menjat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ panxacontent
| panxacontenta

■ panxacontent
| panxacontenta

adjectiu i masculí i femení Dit d’una persona satisfeta, que no s’amoïna per res, que cerca la vida fàcil, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

panxacontenta

panxacontenta

adjectiu i masculí i femení Panxacontent Era el panxacontenta de la colla, en Miquel
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ panxada

■ panxada

femení Cop de panxa especialment Cop de panxa que hom sol donar a l’aigua quan s’hi tira malament Menjada excessiva o molt abundant, fart figuradament Ens hem fet una panxada de riure
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ panxarrut
| panxarruda

■ panxarrut
| panxarruda

adjectiu Que té molta panxa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ panxell

■ panxell

masculí anatomia animal Tou de la cama, format pels músculs soli i bessons
Traducció