Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ partir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">partir</title>

Etimologia: del ll. partīri, íd. 1a font: s. XII, Hom.

verb

transitiu
1. Dividir alguna cosa en dues parts o més, especialment amb la idea de distribució. Partir un eixam d’abelles. Partir-se una feina. Partir-se el guany.
2. Assenyalar les línies divisòries o confins. Partir els termes d’un lloc.
1. transitiu Trencar pel mig, badar. Partir pinyons. Partir una post.
2. pronominal Partir-se un marbre. Es va partir el cap.
3. pronominal figuradament Partir-se de riure.
partir un nombre per un altre Dividir aquell per aquest.
intransitiu
1. Anar-se’n a un lloc llunyà i per un quant temps. Les naus partien del Grau de València.
2. Posar-se en camí. Van a Amèrica: partiran dissabte.
intransitiu Prendre un fet, una data, etc., com a base per a un raonament, un càlcul, etc., o com a punt de partida o començament. Partint d’aquest supòsit, d’aquest principi. A partir d’aquell dia tot va canviar.

■ partir

verb transitiu Dividir alguna cosa en dues parts o més, especialment amb la idea de distribució Partir un eixam d’abelles Partir-se una feina Partir-se el guany Assenyalar les línies divisòries o confins Partir els termes d’un lloc transitiu Trencar pel mig, badar Partir pinyons Partir una post pronominal Partir-se un marbre Es va partir el cap pronominal figuradament Partir-se de riure partir un nombre per un altre Dividir aquell per aquest intransitiu Anar-se’n a un lloc llunyà i per un quant temps Les naus partien del Grau de València Posar-se en camí Van a Amèrica partiran dissabte…

■ partisà

| partisana

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">partisà</title>

Etimologia: del fr. partisan, i aquest, de l’it. partigiano, íd. der. de parte ‘part’ 1a font: 1575, DPou.

adjectiu Relatiu o pertanyent als partisans.
masculí i femení història Militant d’un grup civil organitzat per a la lluita armada clandestina contra un exèrcit d’ocupació o l’autoritat constituïda i que utilitza la tècnica de la guerrilla.
femení història militar Mena d’alabarda de ferro més gran i ampla i tallant dels dos costats.

■ partisà

| partisana

adjectiu Relatiu o pertanyent als partisans masculí i femení història Militant d’un grup civil organitzat per a la lluita armada clandestina contra un exèrcit d’ocupació o l’autoritat constituïda i que utilitza la tècnica de la guerrilla femení història militar Mena d’alabarda de ferro més gran i ampla i tallant dels dos costats

■ partit

| partida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">partit</title>

Etimologia: del ll. partitus, -a, -um, participi de partiri ‘partir’ 1a font: s. XIV, Muntaner

adjectiu Que és dividit en dues parts o més.
masculí
1. Resolució que, per la seva part, hom adopta. No sé quin partit prendre. Vaig prendre el partit de callar.
2. partit pres Cosa decidida per endavant, opinió preconcebuda.
adjectiu botànica Dit de la fulla amb divisions profundes que ultrapassen la meitat de la distància entre la vora del limbe i el nervi principal però que no arriben fins a aquest nervi.
masculí dret administratiu
1. Demarcació administrativa, districte.
2. història Corregiment.
3. partit judicial Demarcació on abasta la competència d’un o més jutjats de primera instància i d’instrucció radicats en la seva respectiva capital.
4. partit marítim marina, marítim Districte marítim.
masculí esports Sèrie de jugades que dura, en certes competicions, fins a atènyer un límit definit. Un partit de futbol.
adjectiu heràldica
1. Dit de l’escut dividit en dues parts iguals mitjançant un traç vertical que va de la meitat de la vora del cap a la meitat de la punta.
2. Dit de qualsevol quarter o peça dividits en forma igual.
partit polític (o simplement partit) ciències polítiques Agrupació de persones dedicades a la política que participen en la vida pública d’una societat.
treure partit (d’una situació, d’una circumstància, etc.) Treure’n profit, saber-la fer servir per a l’obtenció d’un fi.
un bon partit Es diu d’una persona que representa un gran avantatge en el cas de contreure-hi matrimoni.

■ partit

| partida

adjectiu Que és dividit en dues parts o més masculí Resolució que, per la seva part, hom adopta No sé quin partit prendre Vaig prendre el partit de callar partit pres Cosa decidida per endavant, opinió preconcebuda adjectiu botànica Dit de la fulla amb divisions profundes que ultrapassen la meitat de la distància entre la vora del limbe i el nervi principal però que no arriben fins a aquest nervi masculí dret administratiu Demarcació administrativa, districte història Corregiment partit judicial Demarcació on abasta la competència d’un o més jutjats de primera instància i d’instrucció…

■ partitiu

| partitiva

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">partitiu</title>

Partició sil·làbica: par_ti_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. partitus, -a, -um, participi de partiri ‘partir’

adjectiu Que designa una part d’un tot.
lingüística
1. adjectiu i masculí Dit de la forma o expressió lingüística que serveix per a designar una part indeterminada d’un tot, significat per un altre element.
2. numeral partitiu Adjectiu numeral que indica una fracció d’un tot. Un quart de litre. Mig pam.

■ partitiu

| partitiva

adjectiu Que designa una part d’un tot lingüística adjectiu i masculí Dit de la forma o expressió lingüística que serveix per a designar una part indeterminada d’un tot, significat per un altre element numeral partitiu Adjectiu numeral que indica una fracció d’un tot Un quart de litre Mig pam