Es mostren 88939 resultats

pinta2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinta</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Homòfon: pinte
Etimologia: de l’adj. ant. pint, -a ‘pintat’, ll. vg. *pinctus, -a, ll. pictus, -a, -um, participi de pingĕre ‘pintar’
Body
  1. femení
    1. Taca o clapa petita en la pell, pèl o plomatge d’un animal o en la massa d’un mineral.
    2. jocs d’entreteniment Senyal que tenen les cartes de jugar, als extrems superior i inferior, diferent segons el coll a què pertanyen perquè es pugui conèixer de quin coll són abans de destapar-les.
    3. patologia Malaltia infecciosa de la pell deguda a Treponema carateum.
  2. figuradament
    1. femení Aspecte exterior.
    2. bona (o mala) pinta (o simplement pinta) adjectiu i masculí i femení Persona dolenta. Quin pinta està fet aquell! És una criatura bastant mala pinta.
    3. tenir (o fer) mala pinta Tenir mal aspecte, no semblar cosa bona.
  3. femení fusteria i embalatge, envasat Testa d’una doga de barril.
  4. femení indústria surera
    1. Tap cilíndric de suro de 40 a 54 mm de llargària i de 20 mm de corona.
    2. Carrac tallat de manera que en surti un tap dels anomenats pinta.



  5. Vegeu també:
    pinta1
    pinta3

pinta2

pinta3

pinta3

pintacoques

pintacoques

pintada1

pintada1

pintada2

pintada2

pintador
| pintadora

pintador
| pintadora

pintaire

pintaire

pintallavis

pintallavis

pintar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pintar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *pĭnctare, freqüentatiu del ll. pĭngĕre, íd., a partir d’un vg. *pĭnctus del participi cl. pictus 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
    1. transitiu Revestir una cosa d’una capa de color. Pintar les portes, les reixes, d’una casa. Pintar blava una cosa. Pintar de (color)blau una cosa.
    2. pronominal Maquillar-se.
  1. transitiu
    1. art Col·locar en un cert ordre els colors en la superfície d’una tela, d’una taula, d’un mur.
    2. per extensió La imatge dels objectes es pinta a la retina.
    3. figuradament Descriure. No és tan boig com el pinten. Va pintar admirablement els costums d’aquella gent.
    4. no pintar-hi res (algú) No significar-hi res, no importar-hi. Tu, aquí, no hi pintes res!
  2. transitiu indústria tèxtil Estampar a mà.

pintar

pintat
| pintada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pintat</title>

Accessory
Etimologia: de pintar
Body
  1. adjectiu
    1. Matisat de diversos colors.
    2. anar (un vestit) que ni pintat (o com a pintat, o pintat) figuradament Anar exactament a mida, ajustant-se perfectament al cos, a la moda, etc.
    3. el més pintat El més hàbil, apte, experimentat.
  2. masculí
    1. Resultat de pintar.
    2. plural Robes pintades o estampades.
    3. Acció de pintar, pintada, pintura.
  3. masculí ictiologia
    1. Forma juvenil del llobarro.
    2. Llobarro pigallat.

pintat
| pintada