Es mostren 88940 resultats

■ pinta1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinta</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: pinte
Etimologia: del ll. pĕcten, -ĭnis, íd. 1a font: 1249
    femení
    1. Estri consistent en una làmina prima oblonga de metall, fusta, os, vori, matèria plàstica, etc., proveïda de pues més o menys espesses en una de les vores llargues, o en ambdues, que serveix per a desembullar i pentinar els cabells.
    2. Làmina anàloga a la pinta i dels mateixos elements, de forma més o menys arquejada, que hom empra per a subjectar els cabells o com a adornament.
    1. Nom donat a diverses eines o instruments semblants a una pinta.
    2. adoberia Eina consistent en una fulla dentada proveïda de mànec, emprada en adoberia per a llevar la llana sobrera d’una pell.
    3. adoberia Coltell sense tall i proveït de dos mànecs, emprat en adoberia per a planxar la pell destinada a fer-ne soles.
    4. oficis manuals Eina emprada pels forners per a adornar el pa.
    5. oficis manuals Cadascuna de les dents de la roda, d’un molí de vent.
    6. oficis manuals Cadascun dels barrots que, disposats al voltant de la roda dels catúfols d’una sínia, engranen en les dents del rodet.
    7. indústria tèxtil Peça que pren la borra dels xapons en les cardes de xapons per a cotó.
    8. pinta de dentar tecnologia Eina de tall proveïda de dents afilades, emprada per a dentar rodes cilíndriques.
    9. pinta de desfer indústria tèxtil Petita pinta d’agulles d’acer emprades pels teixidors per a desteixir una part de roba quan s’hi ha produït algun defecte, o per a dissimular algun defecte sense desteixir la roba.
    10. pinta de roscar tecnologia Cadascuna de les eines de tall dentades que, en una filera, rosquen la peça.
  3. botànica
    1. Cardó.
    2. pinta de Venus Agulles de pastor.
  4. ictiologia Esparrall.



    5. Vegeu també:
    pinta2
    pinta3

■ pinta1

femení Estri consistent en una làmina prima oblonga de metall, fusta, os, vori, matèria plàstica, etc, proveïda de pues més o menys espesses en una de les vores llargues, o en ambdues, que serveix per a desembullar i pentinar els cabells Làmina anàloga a la pinta i dels mateixos elements, de forma més o menys arquejada, que hom empra per a subjectar els cabells o com a adornament Nom donat a diverses eines o instruments semblants a una pinta adoberia Eina consistent en una fulla dentada proveïda de mànec, emprada en adoberia per a llevar la llana sobrera d’una pell adoberia Coltell sense tall…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinta2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinta</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: pinte
Etimologia: de l’adj. ant. pint, -a ‘pintat’, ll. vg. *pinctus, -a, ll. pictus, -a, -um, participi de pingĕre ‘pintar’
  1. femení
    1. Taca o clapa petita en la pell, pèl o plomatge d’un animal o en la massa d’un mineral.
    2. jocs d’entreteniment Senyal que tenen les cartes de jugar, als extrems superior i inferior, diferent segons el coll a què pertanyen perquè es pugui conèixer de quin coll són abans de destapar-les.
    3. patologia Malaltia infecciosa de la pell deguda a Treponema carateum.
  2. figuradament
    1. femení Aspecte exterior.
    2. bona (o mala) pinta (o simplement pinta) adjectiu i masculí i femení Persona dolenta. Quin pinta està fet aquell! És una criatura bastant mala pinta.
    3. tenir (o fer) mala pinta Tenir mal aspecte, no semblar cosa bona.
  3. femení fusteria i embalatge, envasat Testa d’una doga de barril.
  4. femení indústria surera
    1. Tap cilíndric de suro de 40 a 54 mm de llargària i de 20 mm de corona.
    2. Carrac tallat de manera que en surti un tap dels anomenats pinta.



    5. Vegeu també:
    pinta1
    pinta3

■ pinta2

femení Taca o clapa petita en la pell, pèl o plomatge d’un animal o en la massa d’un mineral jocs d’entreteniment Senyal que tenen les cartes de jugar, als extrems superior i inferior, diferent segons el coll a què pertanyen perquè es pugui conèixer de quin coll són abans de destapar-les patologia Malaltia infecciosa de la pell deguda a Treponema carateum figuradament femení Aspecte exterior bona o mala pinta o simplement pinta adjectiu i masculí i femení Persona dolenta Quin pinta està fet aquell És una criatura bastant mala pinta tenir o fer mala pinta Tenir mal aspecte, no semblar cosa…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pinta3

pinta3

femení metrologia Antiga mesura de capacitat, emprada encara actualment als països anglosaxons Vegeu també pinta 1 pinta 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pintacoques

■ pintacoques

masculí botànica Cascall Cascall bord
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pintada1

■ pintada1

femení Acció de pintar l’efecte Paraula o frase de contingut social o polític escrita en la paret d’un lloc públic Vegeu també pintada 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pintada2

■ pintada2

femení ornitologia Gallina de Guinea Vegeu també pintada 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pintador
| pintadora

■ pintador
| pintadora

masculí i femení oficis manuals Estampador sobre teixits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pintaire

■ pintaire

masculí i femení Persona que fabrica pintes o en ven
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pintallavis

■ pintallavis

masculí Barreta d’afait per a pintar o pintar-se els llavis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pintar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pintar</title>

Etimologia: del ll. vg. *pĭnctare, freqüentatiu del ll. pĭngĕre, íd., a partir d’un vg. *pĭnctus del participi cl. pictus 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Revestir una cosa d’una capa de color. Pintar les portes, les reixes, d’una casa. Pintar blava una cosa. Pintar de (color)blau una cosa.
    2. pronominal Maquillar-se.
  2. transitiu
    1. art Col·locar en un cert ordre els colors en la superfície d’una tela, d’una taula, d’un mur.
    2. per extensió La imatge dels objectes es pinta a la retina.
    3. figuradament Descriure. No és tan boig com el pinten. Va pintar admirablement els costums d’aquella gent.
    4. no pintar-hi res (algú) No significar-hi res, no importar-hi. Tu, aquí, no hi pintes res!
  3. transitiu indústria tèxtil Estampar a mà.

■ pintar

verb transitiu Revestir una cosa d’una capa de color Pintar les portes, les reixes, d’una casa Pintar blava una cosa Pintar de colorblau una cosa pronominal Maquillar-se transitiu art Collocar en un cert ordre els colors en la superfície d’una tela, d’una taula, d’un mur per extensió La imatge dels objectes es pinta a la retina figuradament Descriure No és tan boig com el pinten Va pintar admirablement els costums d’aquella gent no pintar-hi res algú No significar-hi res, no importar-hi Tu, aquí, no hi pintes res transitiu indústria tèxtil Estampar a mà
Informació complementària
Traducció