Es mostren 88939 resultats

■ pretensor
| pretensora

■ pretensor
| pretensora

masculí i femení Pretendent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preterició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">preterició</title>

Partició sil·làbica: pre_te_ri_ci_ó
Etimologia: del ll. td. praeteritio, -ōnis ‘acció de passar de llarg, omissió’
    femení
  1. Acció de preterir, omissió.
    1. dret civil Omissió del legitimari per part del causant.
    2. preterició errònia dret català Preterició que es dona quan el testament no menciona el fill o descendent del testador que ha nascut o arribat a ésser legitimari després d’atorgat el testament o quan en testar el causant ignorava l’existència d’aquest legitimari.
    3. preterició intencional dret català Preterició que suposa la no menció del legitimari en el testament sense que el legitimari hagi rebut donació en concepte de llegítima o imputable a ella; o, també, quan malgrat ésser mencionat el legitimari en el testament, aquest no conté atribució de cap mena a favor del legitimari ni el deshereta.
  3. retòrica Figura amb la qual hom aparenta de no dir allò que realment diu.

■ preterició

femení Acció de preterir, omissió dret civil Omissió del legitimari per part del causant preterició errònia dret català Preterició que es dona quan el testament no menciona el fill o descendent del testador que ha nascut o arribat a ésser legitimari després d’atorgat el testament o quan en testar el causant ignorava l’existència d’aquest legitimari preterició intencional dret català Preterició que suposa la no menció del legitimari en el testament sense que el legitimari hagi rebut donació en concepte de llegítima o imputable a ella o, també, quan malgrat ésser mencionat el legitimari en el…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preterintencionalitat

■ preterintencionalitat

femení dret penal Circumstància agreujant de delicte, en el sentit que el resultat d’un acte comès és més greu que el que hom tenia intenció de causar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preterir

■ preterir

verb transitiu Fer omissió, passar en silenci Hem preterit antigues divergències
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pretèrit
| pretèrita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pretèrit</title>

Etimologia: del ll. praeterĭtus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Pertanyent completament al passat. Els segles pretèrits.
  2. masculí gramàtica Denominació genèrica de temps verbal que, respecte al present del qui parla, expressa acció passada, sense precisar-ne l’aspecte de duració o d’acabament.

■ pretèrit
| pretèrita

adjectiu Pertanyent completament al passat Els segles pretèrits masculí gramàtica Denominació genèrica de temps verbal que, respecte al present del qui parla, expressa acció passada, sense precisar-ne l’aspecte de duració o d’acabament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

preterme


<title type="display">preterme</title>

    adjectiu obstetrícia
  1. Dit del part que s’esdevé abans que no es completin les trenta-set setmanes de gestació.
  2. pediatria Dit del nadó nascut abans que no es completin les trenta-set setmanes de gestació.

preterme

adjectiu obstetrícia Dit del part que s’esdevé abans que no es completin les trenta-set setmanes de gestació pediatria Dit del nadó nascut abans que no es completin les trenta-set setmanes de gestació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pretermissió

■ pretermissió

femení Preterició, omissió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preternatural


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">preternatural</title>

Etimologia: del b. ll. praeternaturalis, íd.
    adjectiu
  1. Dit del que resta enfora d’allò que és natural o conforme al curs natural de les coses, sense ésser tanmateix sobrenatural.
  2. especialment catolicisme Dit dels dons atorgats per Déu a l’home en el seu estat original, els quals perdé aquest pel pecat i, a diferència dels dons sobrenaturals, no ha tornat a recuperar malgrat la redempció.

■ preternatural

adjectiu Dit del que resta enfora d’allò que és natural o conforme al curs natural de les coses, sense ésser tanmateix sobrenatural especialment catolicisme Dit dels dons atorgats per Déu a l’home en el seu estat original, els quals perdé aquest pel pecat i, a diferència dels dons sobrenaturals, no ha tornat a recuperar malgrat la redempció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

preternaturalisme

preternaturalisme

masculí Qualitat de preternatural
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pretesar

■ pretesar

verb transitiu construcció Tesar l’estructura metàllica barres corrugades, cables antitorsió, filferro d’una estructura de formigó armat abans que aquesta peça treballi a ple rendiment
Informació complementària
Traducció