Es mostren 88951 resultats

■ presumptuós
| presumptuosa

■ presumptuós
| presumptuosa

adjectiu Ple de presumpció 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ presumptuosament

■ presumptuosament

adverbi D’una manera presumptuosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ presumptuositat

■ presumptuositat

femení Qualitat de presumptuós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ presura

■ presura

femení història Aprisió
Gran Diccionari de la llengua catalana

prêt-à-porter*

prêt-à-porter*

masculí indumentària Roba confeccionada de manera seriada, generalment en sèries no gaire llargues i de realització acurada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pretaller

■ pretaller

masculí oficis manuals Entitat per a la iniciació laboral d’adolescents no escolaritzats que encara no tenen l’edat legal per a treballar
Gran Diccionari de la llengua catalana

pretemporada

pretemporada

femení Període que precedeix l’inici d’una temporada, especialment esportiva
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pretendent
| pretendenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pretendent</title>

Etimologia: del ll. praetendens, -ntis, participi pres. de praetendĕre ‘allargar, estendre; posar com a pretext, fingir’ 1a font: 1410
  1. masculí i femení Persona que pretén alguna cosa.
  2. especialment
    1. masculí i femení Persona que pretén tenir drets a regnar. Pretendent a la corona de França.
    2. masculí El qui aspira a aconseguir la mà d’una noia. Aquella noia té molts pretendents.

■ pretendent
| pretendenta

masculí i femení Persona que pretén alguna cosa especialment masculí i femení Persona que pretén tenir drets a regnar Pretendent a la corona de França masculí El qui aspira a aconseguir la mà d’una noia Aquella noia té molts pretendents
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pretendre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pretendre</title>

Etimologia: del ll. praetendĕre ‘allargar, estendre; posar com a pretext, fingir’, der. de tendĕre ‘estendre’ 1a font: 1393
    verb
  1. transitiu
    1. Perseguir la consecució d’una cosa a la qual hom creu tenir dret o a la qual hom aspira. El príncep pretenia la corona de França. Pretenia casar-se amb la filla de l’amo.
    2. Voler que quelcom sigui reconegut com a cert. Pretenia que només ell tenia raó.
  2. intransitiu Aspirar a l’obtenció de quelcom, desitjar-ho. Pretendre a aquells honors. Pretendre a la mà d’una pubilla rica.

■ pretendre

verb transitiu Perseguir la consecució d’una cosa a la qual hom creu tenir dret o a la qual hom aspira El príncep pretenia la corona de França Pretenia casar-se amb la filla de l’amo Voler que quelcom sigui reconegut com a cert Pretenia que només ell tenia raó intransitiu Aspirar a l’obtenció de quelcom, desitjar-ho Pretendre a aquells honors Pretendre a la mà d’una pubilla rica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pretensió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pretensió</title>

Partició sil·làbica: pre_ten_si_ó
Etimologia: del b. ll. praetentio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. Acció de pretendre.
    2. Dret al·legat en pretendre quelcom. Tenir pretensions a una herència.
  2. Fet de creure posseir una qualitat superior, avantatjosa, meritòria, etc. Té moltes pretensions, el teu amic.

■ pretensió

femení Acció de pretendre Dret allegat en pretendre quelcom Tenir pretensions a una herència Fet de creure posseir una qualitat superior, avantatjosa, meritòria, etc Té moltes pretensions, el teu amic
Informació complementària
Traducció