Es mostren 88940 resultats

provatura

provatura

provecte
| provecta

provecte
| provecta

proveïdor
| proveïdora

proveïdor
| proveïdora

proveïment

proveïment

proveir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proveir</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pro_ve_ir
Etimologia: del ll. provĭdēre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
    1. transitiu Posar algú o alguna cosa en possessió d’allò que necessita o li cal, fer que ho tingui, que no li manqui. El vaig proveir de robes. Proveir de viandes un mercat.
    2. transitiu Conferir a algú algun càrrec, ofici, dignitat. L’han proveït de dues càtedres.
    3. transitiu Cobrir un càrrec, ofici, dignitat, etc., atorgant-los a algú. Proveir la plaça de vigilant.
    4. pronominal Procurar-se, adquirir allò que hom necessita. Ens vam proveir bé de pa i vi.
  1. transitiu
    1. Resoldre, tramitar, un afer. Proveir una qüestió en justícia.
    2. dret processal Dictar un jutge o tribunal una provisió.
  2. intransitiu
    1. Prendre les mesures necessàries a un fi. Ell proveeix a tot allò que cal.
    2. usat absolutament Déu proveirà.
    3. usat absolutament Comprar queviures. Passant per la plaça he proveït.

proveir

proveït
| proveïda

proveït
| proveïda

provençal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">provençal</title>

Body
    1. adjectiu i masculí i femení De Provença (país d’Occitània) o del provençal (dialecte).
    2. adjectiu Dit del conjunt de la cultura (llengua, literatura, etc.) occitana.
  1. masculí lingüística
    1. Dialecte de l’occità mitjà.
    2. provençal alpí Dialecte del nord-occità que agrupa diversos parlars que presenten trets comuns amb el francoprovençal, parlat a la part occitana dels Alps i del Delfinat, al NE del Velai i al SW de Forez.

provençal

provençalenc
| provençalenca

provençalenc
| provençalenca

provençalisme

provençalisme

provençalista

provençalista