Es mostren 88951 resultats

■ protuberant

■ protuberant

adjectiu anatomia animal Que forma protuberància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

proturs


<title type="display">proturs</title>

    masculí entomologia
  1. plural Ordre d’insectes de la subclasse dels apterigots, que inclou espècies microscòpiques, sense antenes ni ulls composts i amb peces bucals de tipus picador.
  2. singular Insecte de l’ordre dels proturs.

proturs

masculí entomologia plural Ordre d’insectes de la subclasse dels apterigots, que inclou espècies microscòpiques, sense antenes ni ulls composts i amb peces bucals de tipus picador singular Insecte de l’ordre dels proturs
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ protutor
| protutora

■ protutor
| protutora

masculí i femení dret civil Persona que, sense ésser tutor, és encarregada de vetllar pels interessos d’un menor Persona encarregada de supervisar les funcions i actuacions del tutor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prou


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prou</title>

Partició sil·làbica: prou
Etimologia: del ll. vg. prōde ‘profitós’, mena d’adj. invariable extret de les formes verbals prōdest ‘és útil’, del verb prodesse, i prōfĭcit ‘és profitós, és útil’, del verb proficĕre, interpretades com prode est, prode facit 1a font: s. XII, Hom.
  1. adverbi
    1. En quantitat suficient, tant com cal o en cal. És prou intel·ligent per a comprendre-ho. Les pomes no eren prou madures.
    2. Certament (sovint precedit de bé) Bé prou que ho saps. Jo prou li ho explico, però no m’entén. Prou li han dit que no hi anés, però ell hi torna cada dia.
    3. usat absolutament Sí, certament. T’agrada el vi? —Prou.
    4. Bé, d’acord, indicant que hom no nega pas allò que diuen. Dius que ara és més dòcil que abans: prou, però potser encara no ho és com caldria.
    5. irònicament Dius que és un bon home; sí, prou: ara t’explicaré quina bretolada m’ha fet.
    6. amb prou feines Difícilment, tot just, escassament, pel cap alt, a penes.
  2. adjectiu i pronom invariable Suficient. No tinc prou forces per a dir-li-ho. No tinc prou diners. Ja has fet prou per ells.
  3. interjecció Ja basta, no més. Prou, no parlis més. Ja li’n pots donar, de menjar: mai no dirà prou.
  4. masculí arcaisme Profit. Bon prou vos faça. Ésser de bon prou.

■ prou

adverbi En quantitat suficient, tant com cal o en cal És prou intelligent per a comprendre-ho Les pomes no eren prou madures Certament sovint precedit de bé Bé prou que ho saps Jo prou li ho explico, però no m’entén Prou li han dit que no hi anés, però ell hi torna cada dia usat absolutament Sí, certament T’agrada el vi —Prou Bé, d’acord, indicant que hom no nega pas allò que diuen Dius que ara és més dòcil que abans prou, però potser encara no ho és com caldria irònicament Dius que és un bon home sí, prou ara t’explicaré quina bretolada m’ha fet amb prou feines Difícilment, tot just,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proustita

■ proustita

femení mineralogia Sulfoarseniür d’argent, Ag 3 AsS 3 , mineral que cristallitza en el sistema romboèdric o trigonal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prova


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prova</title>

Homòfon: probe
Etimologia: de provar 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. Acció de provar;
    2. l’efecte.
  2. especialment Assaig, execució provisional d’una obra teatral o artística, per observar-ne els defectes i corregir-los.
    1. Acció de comprovar o de demostrar certes qualitats o habilitats en un camp determinat. Després de moltes proves l’han admès.
    2. ensenyament Examen.
    3. proves de noviciat catolicisme Cadascun dels preceptes, obediències, interdiccions, que hom imposava, sovint arbitràriament, als novicis per demostrar llur fermesa en la vocació.
    4. temps de prova dret del treball Condició expressa en el contracte de treball per la qual cadascun dels contractants pot dissoldre el contracte si no està satisfet de les prestacions de l’altre contractant durant aquest temps.
    1. Allò que serveix per a provar o establir la veritat d’una cosa. En som certs: en tenim la prova.
    2. aritmètica Operació efectuada per tal de verificar l’exactitud d’una altra operació, d’un problema o d’un càlcul qualsevol.
    3. dret civil i dret processal Conjunt d’indicis, signes, documents, interrogatoris, etc., que demostren satisfactòriament la veracitat d’una afirmació o d’un fet jurídic no prou clar en si mateix, i que davant el jutge té conseqüències jurídiques.
    4. prova d’hipòtesi estadística Contrast d’hipòtesi.
  5. esports En certs esports, competició per a determinar un guanyador entre dos o més adversaris, batre un rècord, etc.
  6. filosofia Operació intel·lectiva per a reconèixer d’una manera indubtable i universal la veritat d’una proposició considerada en un principi dubtosa.
    1. medicina Acció de sotmetre algú o alguna cosa a certes experiències per apreciar l’existència d’una substància, investigar la presència d’una lesió o anomalia o la manera com es desenvolupa una funció.
    2. medicina Reacció.
    3. tecnologia Assaig, anàlisi, examen, etc., al qual és sotmès una màquina, una instal·lació, una peça, un vehicle, un producte industrial, etc., per tal de conèixer-ne o comprovar-ne alguna qualitat, especialment per determinar-ne la resistència, comprovar-ne el bon funcionament, mesurar-ne el rendiment, el consum, etc.
    4. prova doblement cega medicina Prova d’experimentació clínica en la qual tant el malalt com el metge ignoren si allò que hom administra és remei actiu o placebo.
  8. oficis manuals i tecnologia
    1. Petita quantitat d’una cosa que serveix per a examinar-la i provar-ne les qualitats.
    2. prova de gravador arts gràfiques Prova d’impressió, prèvia al tiratge de totes les còpies, que permet comprovar la correcció del color i l’enquadrament de les imatges.
    3. prova d’impremta (o simplement prova) arts gràfiques Mostra que hom tira d’una composició tipogràfica, d’una fotocomposició, etc., per tal d’efectuar-hi les correccions o les modificacions necessàries abans de començar-ne el tiratge. Primeres, segones, proves.
    4. prova negativa fotografia Negatiu.
    5. prova positiva fotografia Positiu.
  9. a prova locució adverbial Expressió que denota que una cosa reuneix les condicions requerides per a l’ús a què hom la destina.
  10. a prova de (o a tota prova) locució prepositiva i locució adverbial Capaç de resistir, fet sòlidament. Això és fet a prova de bomba.
  11. prova de noblesa història Document que qualifica i determina d’una manera clara, terminant i indubtable la qualitat noble d’una persona d’acord amb les lleis, els usatges i els costums de cada país.

■ prova

femení Acció de provar l’efecte especialment Assaig, execució provisional d’una obra teatral o artística, per observar-ne els defectes i corregir-los Acció de comprovar o de demostrar certes qualitats o habilitats en un camp determinat Després de moltes proves l’han admès ensenyament Examen proves de noviciat catolicisme Cadascun dels preceptes, obediències, interdiccions, que hom imposava, sovint arbitràriament, als novicis per demostrar llur fermesa en la vocació temps de prova dret del treball Condició expressa en el contracte de treball per la qual cadascun dels contractants pot dissoldre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provable

■ provable

adjectiu Que pot ésser provat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

provació


<title type="display">provació</title>

Partició sil·làbica: pro_va_ci_ó
Etimologia: del ll. probatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Prova.
  2. any de provació dret canònic Noviciat.

provació

femení Prova any de provació dret canònic Noviciat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provador
| provadora

■ provador
| provadora

adjectiu Que prova adjectiu i masculí i femení automòbil, automobilisme Pilot de proves, especialment de motocicletes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provança

■ provança

femení Verificació que hom fa d’una cosa
Traducció