Es mostren 88951 resultats

■ puniment

■ puniment

masculí Punició
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punir</title>

Etimologia: del ll. punīre, íd., der. de poena ‘pena’ amb un altre tractament del diftong del gr. poinḗ d’on prové 1a font: s. XIII, Vides
    verb transitiu
    1. Imposar una pena o càstig a algú per fer-li expiar un delicte o una falta. Punir un criminal.
    2. Executar un càstig. El puní amb els assots.
  2. Fer expiar una falta. Punir un crim, un delicte.

■ punir

verb transitiu Imposar una pena o càstig a algú per fer-li expiar un delicte o una falta Punir un criminal Executar un càstig El puní amb els assots Fer expiar una falta Punir un crim, un delicte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punitiu
| punitiva

■ punitiu
| punitiva

adjectiu Que serveix per a punir, amb què hom puneix Que puneix Justícia punitiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

punk*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">punk</title>

Pronúncia: páŋ
Etimologia: [mot anglès]
    sociologia i música
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als punks, al moviment o a la música punk. L’inconformisme ‘punk’.
  2. adjectiu i masculí
    1. Dit del moviment contracultural juvenil aparegut al Regne Unit a la segona meitat dels anys setanta del segle XX caracteritzat per l’esperit de provocació, que es manifesta sobretot en la música i en la indumentària estrafolària i anticonvencional dels seus seguidors.
    2. Dit de la varietat de rock-and-roll pròpia del moviment punk, caracteritzada per una tècnica molt rudimentària i l’agressivitat de les interpretacions.
  3. masculí i femení Individu que participa en el moviment punk. Les crestes de colors típiques dels ‘punks’.

punk*

sociologia i música adjectiu Relatiu o pertanyent als punks , al moviment o a la música punk L’inconformisme ‘punk’ adjectiu i masculí Dit del moviment contracultural juvenil aparegut al Regne Unit a la segona meitat dels anys setanta del segle XX caracteritzat per l’esperit de provocació, que es manifesta sobretot en la música i en la indumentària estrafolària i anticonvencional dels seus seguidors Dit de la varietat de rock-and-roll pròpia del moviment punk , caracteritzada per una tècnica molt rudimentària i l’agressivitat de les interpretacions masculí i femení Individu que participa en…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punt


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punt</title>

Etimologia: del ll. punctum ‘punxada; punt, pic’, der. de pŭngĕre ‘punxar’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Forat molt petit, com el produït amb una agulla, amb un punxó, etc.
    2. punt lacrimal Cadascun dels dos petits orificis dels conductes lacrimals situats a l’angle intern de cada ull.
    1. Tros de fil que va d’un forat a un altre de molt pròxim dels que hom fa en una tela, en una peça de pell, etc., travessant-la amb una agulla enfilada. Un punt llarg o gros, curt o petit. Collir els punts escorreguts.
    2. donar punts (o quatre punts) Cosir. Donar quatre punts a un descosit.
    3. donar punts cirurgia Cosir una sutura.
    4. punt de creu Punt de brodat realitzat amb puntades que es creuen formant aspes.
    5. punt de sutura (o simplement punt) cirurgia Tros de fil de materials diversos que hom utilitza per a ajuntar els teixits, per a impedir que una ferida s’obri.
    1. Petit senyal a la superfície d’una cosa, com el que fa sobre el paper la punta d’un llapis que hom hi aplica sense fer-lo córrer.
    2. per analogia Taqueta molt petita. Una flor blanca tacada de punts blaus.
    3. Senyal que hom posa entre les pàgines d’un llibre per retrobar el lloc on ha deixat una lectura.
    4. escultura Cadascuna de les marques que hom fa sobre les parts que més sobresurten en una escultura que hom vol copiar.
    5. gramàtica Signe de puntuació (.) que indica una pausa de llarga durada i, amb ella, el sentit complet d’una oració. Hom l’anomena punt i seguit quan va al final d’una oració, i l’escriptura continua a la mateixa línia; i punt i a part (o a cap) quan va al final d’un paràgraf, i l’escriptura continua a la línia següent.
    6. gramàtica Signe que hom posa damunt les lletres i i j.
    7. matemàtiques Signe usat per a separar els milers de les centenes d’una quantitat (.).
    8. música Signe de notació musical que, col·locat a la dreta d’una nota, n’augmenta la meitat del valor. Blanca amb punt.
    9. telecomunicacions Un dels dos signes emprats en l’alfabet Morse, que correspon a un impuls de corrent molt breu.
    10. televisió Cadascuna de les superfícies elementals en què és dividida la imatge mitjançant l’exploració.
    11. dos punts gramàtica Signe de puntuació (:) que indica una pausa breu que introdueix una explicació, una conseqüència del que ha estat dit abans, una enumeració, una citació textual, etc.
    12. dos punts matemàtiques Signe de la divisió (:).
    13. dos punts música Signe de notació musical que, relacionat amb la doble barra de compàs (:||), significa repetició del fragment immediat anterior.
    14. fer punt figuradament Deixar de parlar d’una qüestió determinada, cessar en una activitat.
    15. haver-hi un punt negre a l’horitzó figuradament Expressió per a indicar que una situació és amenaçadora.
    16. posar els punts sobre les is figuradament Dir clarament les coses.
    17. punt i coma gramàtica Signe de puntuació (;) que indica una pausa mitjana, intermèdia entre la de la coma i la del punt.
    18. punts suspensius gramàtica Signe de puntuació (...) que indica que el sentit d’un enunciat resta suspès, que una enumeració és incompleta.
    19. punt volat gramàtica Signe que apareix en el dígraf de la ela geminada (l·l).
    20. punt volat matemàtiques Signe de la multiplicació (·).
    21. treure de punts escultura Desbastar la matèria que hom vol esculpir a partir dels punts establerts en ella, que marquen els contorns de l’escultura definitiva.
    1. Porció petitíssima de l’espai.
    2. per extensió Indret precís on una cosa té lloc. El punt d’aplicació d’una força.
    3. Lloc en tant que hom en considera solament la posició. El punt de partida, de reunió.
    4. Indret geogràfic, localitat. Això va passar en un punt de la Costa Brava. Ens deturarem en dos o tres punts.
    5. anatomia animal Petita àrea que hom pren de referència per a situar un òrgan.
    6. arquitectura Curvatura d’un arc o d’una peça resistent. Donar una mica de punt a un arc.
    7. fotografia i cinematografia Lloc des del qual hom pren una fotografia o efectua una filmació.
    8. matemàtiques Element de l’espai al qual hom no atribueix cap extensió, sinó solament posició.
    9. matemàtiques Qualsevol dels elements d’un espai.
    10. oficis manuals i tecnologia Instrument o part d’un instrument que actua sobre un lloc previst o bé marca, fixa, etc., el lloc d’actuació d’un altre instrument.
    11. oficis manuals i tecnologia Peça de ferro acabada en punta que serveix als ferrers per a marcar en el ferro el lloc exacte on cal fer un forat.
    12. oficis manuals i tecnologia Cadascuna de les peces de ferro que sostenen l’objecte, la peça, etc., que hom treballa o ha de treballar al torn.
    13. cotxe de punt transports Cotxe que té un lloc determinat on situar-se a disposició de qui el necessita.
    14. punt adherent topologia Donat un conjunt A d’un espai topològic, punt x tal que qualsevol entorn de x conté algun punt de A.
    15. punt aïllat topologia Punt d’un conjunt que té un entorn en el qual no hi ha altres punts del conjunt que ell mateix.
    16. punt alveolar anatomia animal Punt central de l’arc alveolar superior.
    17. punt apendicular anatomia animal Qualsevol dels punts dolorosos a la pressió a la paret abdominal en l’apendicitis.
    18. punt calent geologia Hipotètica zona de formació de magma, situada a la base del mantell, a partir de la qual la matèria fosa puja per una columna ascendent i apareix a la litosfera en forma de volcans.
    19. punt cardinal geografia Cadascun dels quatre punts que divideixen l’horitzó en altres tants quadrants iguals: nord, sud, est i oest.
    20. punt cec anatomia animal Papil·la òptica.
    21. punt col·lateral geografia En els quadrants que formen els quatre punts cardinals, el punt situat a igual distància entre dos punts cardinals: nord-est, nord-oest, sud-est i sud-oest.
    22. punt d’acumulació topologia Donat un conjunt A d’un espai topològic, punt x que és adherent al conjunt A—{x}.
    23. punt d’articulació lingüística Zona on es produeix un contacte o una constricció entre un òrgan actiu i un altre, actiu o passiu, per tal de realitzar una emissió fonemàtica.
    24. punt de canvi topografia Cadascun dels punts on es tallen dos costats consecutius d’una poligonal qualsevol, quan l’un no és la prolongació de l’altre.
    25. punt de discontinuïtat anàlisi matemàtica Donada una funció, punt en el qual la funció no és contínua.
    26. punt de fàbrica construcció Part d’un mur que hom refà des del peu, sense enderrocar-ne la resta.
    27. punt de fuga art En les representacions perspectives, punt de convergència, en la línia anomenada de l’horitzó, de les rectes o sistemes de rectes paral·leles horitzontals que incideixen en el quadre o pla de projecció.
    28. punt de l’infinit geometria Punt impropi.
    29. punt d’enquesta lingüística Localitat directament explorada en una recerca dialectològica.
    30. punt de suport física i tecnologia Fulcre.
    31. punt de tangència geometria El punt comú a una corba i a una recta que li és tangent o bé a una superfície i a un pla que li és tangent.
    32. punt de tangència topografia Punt inicial o final d’un revolt d’una via de ferrocarril o d’una carretera.
    33. punt de vista Lloc des d’on hom mira un paisatge, un edifici, etc.
    34. punt de vista figuradament Manera de jutjar. Li van demanar que exposés el seu punt de vista.
    35. punt doble geometria En una corba parametritzada, punt les coordenades del qual són imatge de diferents valors dels paràmetres.
    36. punt exterior topologia En un conjunt A d’un espai topològic, punt del qual existeix un entorn que no conté cap punt del conjunt A.
    37. punt fix anàlisi matemàtica En una aplicació f, punt x que satisfà la condició f(x)  = x; és anomenat també punt doble.
    38. punt impropi geometria Classe d’equivalència formada per totes les rectes que són paral·leles entre elles.
    39. punt interior topologia En un conjunt A d’un espai topològic, punt del qual existeix un entorn totalment inclòs en A.
    40. punt material física Idealització d’un cos material, el qual hom suposa que té tota la seva massa i tot el seu volum concentrats en una posició de l’espai de dimensions inapreciables, per tal de poder estudiar el seu comportament amb un raonament simplificat.
    41. punt mort automòbil, automobilisme Posició de la palanca, del pedal o d’altre dispositiu d’accionament d’un canvi de marxes en la qual l’arbre primari no comunica cap moviment a l’arbre secundari.
    42. punt mort motors Final de la cursa ascendent o descendent o inici de la cursa descendent o ascendent, respectivament, del pistó d’un motor.
    43. punt mort tecnologia Posició en línia recta de la biela i la manovella d’un sistema biela-manovella, en la qual no és possible d’iniciar el moviment.
    44. punt mort Posició en la qual un òrgan motor d’un mecanisme, en no rebre cap impuls, només pot continuar desenvolupant el seu moviment per inèrcia.
    45. punt múltiple geometria En una corba, punt pel qual la corba passa més d’una vegada.
    46. punt neutre electrotècnia Neutre.
    47. punt ordinari anàlisi matemàtica Donada una funció, punt en el qual la funció és holomorfa.
    48. punt simple geometria Punt que no és múltiple.
    49. punt singular anàlisi matemàtica Punt que no és ordinari.
    50. punt tipogràfic (o simplement punt) arts gràfiques Unitat emprada en tipografia per a mesurar i designar el cos d’una lletra.
    51. punt vocàlic lingüística Terme emprat a vegades per a designar el nucli vocàlic d’una síl·laba.
    1. figuradament Estat actual determinat en què es troba una cosa que sofreix un procés, que experimenta un desenvolupament. L’afer estava llavors en el seu punt dolç. Les coses van arribar a un punt que tot arranjament era impossible. Estava a punt de començar la feina.
    2. Estat en què cal que es trobi una cosa per a ésser així com li pertany. Aquest arròs encara no té el punt. La fruita encara no està al punt.
    3. alimentació, indústries alimentàries Temperatura en la qual els productes de descomposició dels olis de fregir es fan visibles, s’inflamen però no mantenen la combustió o bé mantenen la combustió.
    4. física En un sistema físic, valor que prenen un o diversos paràmetres que el caracteritzen, en un estat perfectament definit del sistema.
    5. posar al punt Arranjar, preparar, una cosa, perquè acompleixi la seva funció.
    6. punt de bola gastronomia Punt de cocció d’un xarop entre 120 i 130 ºC, en què el xarop agafa forma de bola quan hom l’agafa, amb els dits, d’una cullera que hom ha submergit en un recipient amb aigua freda o amb aigua amb gel.
    7. punt d’ebullició física Temperatura a la qual es produeix l’ebullició d’un líquid.
    8. punt de caramel gastronomia Punt de cocció d’un xarop entre 150 i 170 ºC, en què ha tingut lloc la caramel·lització.
    9. punt de compensació física Temperatura en què, en alguns composts ferrimagnètics, la magnetització de saturació esdevé nul·la.
    10. punt de fil gastronomia Punt de cocció d’un xarop entre 105 i 110 ºC, en què el xarop agafa forma de fil quan hom l’estira entre els dits polze i índex, que han estat submergits just abans en aigua freda.
    11. punt de fusió física Per a una pressió determinada, temperatura a la qual una substància passa de l’estat sòlid al líquid o viceversa. Rep també el nom de punt de solidificació.
    12. punt de neu gastronomia Punt en el qual la clara d’ou en ésser batuda adquireix més gruix i consistència.
    13. punt de rosada física i meteorologia Temperatura a la qual la quantitat de vapor d’aigua present en un gas sotmès a una pressió determinada és igual a la quantitat màxima que en pot contenir a aquesta temperatura i aquesta pressió.
    14. punt triple física i química Estat termodinàmic d’una substància, definit per una pressió i una temperatura, en què són presents simultàniament les fases sòlida, líquida i gasosa.
    15. punt volant (o de floreta) gastronomia Punt de cocció d’un xarop a 115 ºC, en què el xarop forma bombolles quan, bufant, hom el fa passar a través dels forats d’una escumadora.
    1. Allò que hom pren com a unitat en una apreciació. Amb aquesta jugada ha guanyat quatre punts.
    2. En una escala de mesura, grau. Els punts que calça una persona. Quin punt calça?
    3. ensenyament Unitat de còmput en els exercicis, exàmens, oposicions, etc.
    4. jocs d’entreteniment Unitat de compte en molts jocs. Un partit a cinquanta punts. Guanyar d’un punt, de dos.
    5. joieria Centèsima part d’un quirat.
    6. calçar molts (o pocs) punts figuradament Ésser, una persona, molt (o poc) avantatjada en alguna matèria.
    7. punt crític química física En una substància material, conjunt de valors de pressió, volum específic i temperatura que presenta quan els volums específics de les fases gasosa i líquida coincideixen.
    8. punt de marcescència pedologia i fisiologia vegetal Quantitat d’aigua que correspon al límit inferior de l’aigua capil·lar absorbible per les arrels.
    9. punt directe esports En el tennis, punt guanyat per un jugador directament amb el servei, sense que l’adversari hagi pogut tocar la pilota.
    10. tenir un punt (d’agre, salat, dolç, etc.) Ésser-ne una miqueta.
    1. Moment en tant que hom en considera solament la situació en el transcurs del temps. Va venir al punt de les set, a les set en punt.
    2. a punt locució adverbial En el moment oportú. Vens a (bon)punt: dinaràs amb nosaltres.
    3. a punt locució adverbial Preparat o disposat per a alguna cosa. Estàvem a punt de sortir. Sempre a punt.
    4. bon punt locució conjuntiva Tan bon punt.
    5. estar (una cosa) a punt de pastora mia Estar preparada, llesta, acabada.
    6. fins al punt de locució prepositiva Fins a una situació tal que. La seva família el va ajudar fins al punt de finançar-li el negoci.
    7. tan bon punt locució conjuntiva Tot seguit d’haver. Tan bon punt va arribar, vam començar a dinar.
    1. Assumpte especial de què hom s’ocupa. Estudiar un punt de la història de l’Església. El punt capital d’una qüestió.
    2. per punt locució adverbial Per amor propi, per tossuderia. Ho ha fet ben bé per punt.
    3. punt d’honor Allò en què hom considera que consisteix l’honor d’una persona.
    4. tenir punt (a fer una cosa) Posar-hi amor propi.
  9. dansa Moviment de dansa fet amb els braços, amb els peus o amb el cos.
  10. heràldica En un escut, cadascuna de les parts del camper on es posen les peces i figures.
    1. jocs d’entreteniment En certs jocs d’atzar, els jugadors que apunten contra la banca.
    2. ésser (algú) un bon punt col·loquialment Saber-la llarga, ésser capaç de qualsevol cosa, etc.
  12. indústria tèxtil Lligat d’un o més fils que s’entrellacen, es trenen, es creuen, es teixeixen.
  13. punts de plus familiar (o simplement punts) dret del treball
    1. Barem o escala de proporcions, fixat per la llei, amb vista a calcular l’import mensual del plus econòmic d’ajuda familiar que rep el treballador cap de casa, d’acord amb el nombre de fills i d’altres persones que en depenen (dona, marit incapacitat per al treball, pares jubilats si hi conviuen).
    2. Import econòmic percebut en qualitat de plus familiar.
  14. punt vegetatiu botànica Cèl·lula o grup de cèl·lules meristemàtiques en divisió.

■ punt

masculí Forat molt petit, com el produït amb una agulla, amb un punxó, etc punt lacrimal Cadascun dels dos petits orificis dels conductes lacrimals situats a l’angle intern de cada ull Tros de fil que va d’un forat a un altre de molt pròxim dels que hom fa en una tela, en una peça de pell, etc, travessant-la amb una agulla enfilada Un punt llarg o gros, curt o petit Collir els punts escorreguts donar punts o quatre punts Cosir Donar quatre punts a un descosit donar punts cirurgia Cosir una sutura punt de creu Punt de brodat realitzat amb puntades que es creuen formant aspes punt de sutura o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punta</title>

Etimologia: del ll. td. pŭncta ‘estocada, punxada amb arma blanca’, participi fem. de pŭngĕre ‘punxar’ 1a font: s. XIII
  1. femení
    1. Extrem agut d’una cosa. La punta de l’espasa. La punta d’una agulla. Fer punta al llapis. Acabat en punta.
    2. per analogia La punta d’un campanar, d’una piràmide, d’una muntanya.
    3. per analogia La part més extrema i avançada d’una cosa. La punta del peu, del dit, de la llengua, del nas. La punta de la sabata.
    4. per extensió Cadascun dels angles o extrems d’una peça, objecte. Les quatre puntes del mocador. El capell de tres puntes.
    5. portar (una cosa) a punta d’espasa figuradament Portar-la amb tot el rigor, sense fer concessions.
  2. femení
    1. Nom de diferents objectes terminats en punta.
    2. fusteria i indústries del calçat Clau petit, especialment el prim fabricat mecànicament.
    3. prehistòria Instrument lític que consta d’una extremitat aguda.
    4. punta de cigar (o de cigarret) Allò que en resta en acabar de fumar-se’ls; burilla, llosca.
  3. femení figuradament Grau mínim o inicial d’una qualitat. Una punta d’agre, de dolç, de salat, etc.
  4. femení figuradament
    1. estar de punta Estar renyit amb algú.
    2. posar-se de punta Renyir, enemistar-se.
  5. adjectiu invariable
    1. De màxima activitat, intensitat, modernitat, màxim rendiment, etc. Les hores punta del metro, del trànsit. Tecnologia punta.
    2. articles punta Articles utilitzats com a reclam per a la venda d’altres articles.
    3. empreses (o sectors) punta economia Empreses o sectors que constitueixen la base de la producció dels ingressos dins el procés econòmic d’una nació o dins un sistema econòmic.
    4. hora punta economia En la producció, hora de màxim rendiment.
    5. hora punta economia En la utilització d’energia, hora de màxim consum d’electricitat.
    6. hora punta radiotècnia i televisió Franja horària de major audiència en la programació televisiva o radiofònica.
  6. femení heràldica
    1. Part inferior del camper on se situa un peu.
    2. Peça fonamental consistent en un llarg triangle la base del qual ocupa dos terços de la vora inferior de l’escut i que puja en angle agut cap a la vora superior però sense arribar-hi.
  7. femení indústria tèxtil
    1. [sovint en pl] Tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn.
    2. punta al sargit Punta en la qual els fons dels motius ornamentals són brodats a la basta, com si fossin un sargit.
    3. punta bordelesa Punta feta amb un tul sota el qual hom posa el dibuix que és resseguit pel procediment de la basta i fa que els contorns restin ben dibuixats.
  8. a punta de dia (o d’alba) Quan comença a fer claror, però abans de sortir el sol.
  9. en punta de costat patologia Dit del dolor intens, al costat del tòrax, que produeixen certes malalties.
  10. no veure la punta (d’una cosa) No veure’n la finalitat o la gràcia que hom li atribueix.
  11. poder de les puntes electricitat Propietat que posseeixen els cossos acabats en una punta metàl·lica, consistent a deixar fluir les càrregues elèctriques i neutralitzar qualsevol cos electritzat pròxim a la punta.
  12. punta de terra Braç de terra de poca extensió que avança dins la mar.
  13. punta i taló dansa Pas de dansa que hom fa amb el peu marcant primer amb la punta i després amb el taló.
  14. punta seca art Gravat calcogràfic que s’obté per estampació, sobre paper, d’una planxa de coure o de zenc gratada directament per l’artista mitjançant una punta afilada d’acer.

■ punta

femení Extrem agut d’una cosa La punta de l’espasa La punta d’una agulla Fer punta al llapis Acabat en punta per analogia La punta d’un campanar, d’una piràmide, d’una muntanya per analogia La part més extrema i avançada d’una cosa La punta del peu, del dit, de la llengua, del nas La punta de la sabata per extensió Cadascun dels angles o extrems d’una peça, objecte Les quatre puntes del mocador El capell de tres puntes portar una cosa a punta d’espasa figuradament Portar-la amb tot el rigor, sense fer concessions femení Nom de diferents objectes terminats en punta fusteria i indústries del…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntacorrent

■ puntacorrent

masculí fusteria i ebenisteria Eina plana usada per fusters, ebenistes i tallistes proveïda de dos toixos amb el fil o tall esbiaixat o fals escaire respecte a l’eix de la llargada de l’eina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">puntada</title>

Etimologia: de punta 1a font: 1502
    femení
    1. Cop donat amb la punta d’una cosa. Una puntada de peu.
    2. tractar (algú o alguna cosa) a puntades de peu Tractar-lo amb desconsideració.
  2. Acció de passar l’agulla enfilada.
  3. Cadascun dels forats fets amb una agulla enfilada per cosir la tela, la pell, etc.
  4. Quantitat de fil que hom passa cada vegada.

■ puntada

femení Cop donat amb la punta d’una cosa Una puntada de peu tractar algú o alguna cosa a puntades de peu Tractar-lo amb desconsideració Acció de passar l’agulla enfilada Cadascun dels forats fets amb una agulla enfilada per cosir la tela, la pell, etc Quantitat de fil que hom passa cada vegada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntaire

■ puntaire

masculí i femení Persona que fa puntes al coixí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">puntal</title>

Etimologia: de punt 1a font: s. XVI
    masculí
    1. Pal, tauló, forca, etc., que, clavat o recolzat a terra o en un suport resistent, serveix per a sostenir o evitar que caigui alguna cosa.
    2. especialment construcció Pal, armadura, obra de fàbrica, etc., que sosté una construcció, un terreny, etc., de manera provisional.
    3. figuradament Cosa o persona que constitueix el suport d’alguna cosa. El puntal del negoci és el fill gran.
  2. construcció naval
    1. Cadascun dels dos socs que van entre el pal i el banc d’arborar d’una barca i serveixen per a subjectar el pal i canviar-ne la inclinació.
    2. Altura des de la quilla fins a les diverses cobertes, mesurada en el punt mitjà de l’eslora, especialment fins a la coberta principal.
    3. Cadascuna de les barres de fusta o metàl·liques que sostenen els baus.
  3. marina, marítim ploma1 4 2.

■ puntal

masculí Pal, tauló, forca, etc, que, clavat o recolzat a terra o en un suport resistent, serveix per a sostenir o evitar que caigui alguna cosa especialment construcció Pal, armadura, obra de fàbrica, etc, que sosté una construcció, un terreny, etc, de manera provisional figuradament Cosa o persona que constitueix el suport d’alguna cosa El puntal del negoci és el fill gran construcció naval Cadascun dels dos socs que van entre el pal i el banc d’arborar d’una barca i serveixen per a subjectar el pal i canviar-ne la inclinació Altura des de la quilla fins a les diverses cobertes, mesurada en…
Informació complementària
Traducció