Es mostren 88939 resultats

■ puntosament

■ puntosament

adverbi D’una manera puntosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntuable

■ puntuable

adjectiu Que serveix per a puntuar en una competició, en un campionat, etc Proves puntuables per al campionat mundial d’automobilisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntuació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">puntuació</title>

Partició sil·làbica: pun_tu_a_ci_ó
Etimologia: del b. ll. punctuatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de puntuar;
    2. l’efecte.
  2. Manera de puntuar. Faltes de puntuació.
  3. Qualificació mitjançant punts. La puntuació d’un concurs oposició.
  4. esports Nombre de punts aconseguits per un esportista o per un equip en una competició.
  5. signes de puntuació gramàtica Signes ortogràfics que marquen pauses, entonacions o incisos d’un enunciat.

■ puntuació

femení Acció de puntuar l’efecte Manera de puntuar Faltes de puntuació Qualificació mitjançant punts La puntuació d’un concurs oposició esports Nombre de punts aconseguits per un esportista o per un equip en una competició signes de puntuació gramàtica Signes ortogràfics que marquen pauses, entonacions o incisos d’un enunciat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntual


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">puntual</title>

Partició sil·làbica: pun_tu_al
Etimologia: del b. ll. punctualis, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    adjectiu
  1. Que fa una cosa exactament en el moment assenyalat. No heu estat puntual: heu arribat mitja hora massa tard.
  2. Exacte i minuciós. Quan ho hagi vist, te’n donaré una relació puntual i certa.
    1. Dit de fenòmens concrets, limitats, referits a un punt, un lloc, un medi precís o que no es donen sinó en un nombre restringit de casos. Això és un fet puntual. Una intervenció puntual.
    2. astrofísica i òptica Dit de les fonts radiants les dimensions de les quals poden ésser negligides i, per tant, poden ésser considerades matemàticament com un punt emissor.
    3. geometria Dit d’un conjunt els elements del qual són punts.
    4. lingüística Dit de l’aspecte de l’acció verbal considerat en un moment, en un punt del seu desenvolupament, sia en el seu inici (incoatiu), sia en el seu acabament (acomplert).

■ puntual

adjectiu Que fa una cosa exactament en el moment assenyalat No heu estat puntual heu arribat mitja hora massa tard Exacte i minuciós Quan ho hagi vist, te’n donaré una relació puntual i certa Dit de fenòmens concrets, limitats, referits a un punt, un lloc, un medi precís o que no es donen sinó en un nombre restringit de casos Això és un fet puntual Una intervenció puntual astrofísica i òptica Dit de les fonts radiants les dimensions de les quals poden ésser negligides i, per tant, poden ésser considerades matemàticament com un punt emissor geometria Dit d’un conjunt els elements del qual són…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntualitat

■ puntualitat

femení Qualitat de puntual Fet d’obrar puntualment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntualització

■ puntualització

femení Acció de puntualitzar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntualitzar

■ puntualitzar

verb transitiu Concretar, precisar, cadascun dels punts o les circumstàncies d’un afer, d’un esdeveniment, etc Vull puntualitzar que això no va ser iniciativa meva
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntualment

■ puntualment

adverbi Amb puntualitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntuar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">puntuar</title>

Partició sil·làbica: pun_tu_ar
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. punctum ‘punt’ 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Posar, en un escrit, els punts, les comes i tots els altres signes ortogràfics que marquen pauses més o menys importants o l’entonació d’una frase. Has de puntuar millor aquest text.
  2. intransitiu esports Obtenir punts en una competició.
  3. transitiu Qualificar un examen o un treball.

■ puntuar

verb transitiu Posar, en un escrit, els punts, les comes i tots els altres signes ortogràfics que marquen pauses més o menys importants o l’entonació d’una frase Has de puntuar millor aquest text intransitiu esports Obtenir punts en una competició transitiu Qualificar un examen o un treball
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">puntura</title>

Etimologia: del ll. punctura, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    femení
  1. Perforació feta amb un objecte puntegut.
  2. codicologia Punteig que hom feia als marges externs dels folis amb una rodeta de punxes, convenientment espaiades, que indicaven la distància de les línies d’escriptura a traçar després amb el punxó.
  3. diagnosi, terapèutica i traumatologia
    1. Punció.
    2. Ferida feta amb un instrument punxant.
    3. Picada.
  4. arts gràfiques
    1. Cadascuna de les dues puntes de metall fixades verticalment als costats del timpà de les màquines d’imprimir planes que serveixen per a fixar exactament al seu punt els fulls que hom ha d’imprimir.
    2. Registre.
    3. creu de puntura Creu de registre.

■ puntura

femení Perforació feta amb un objecte puntegut codicologia Punteig que hom feia als marges externs dels folis amb una rodeta de punxes, convenientment espaiades, que indicaven la distància de les línies d’escriptura a traçar després amb el punxó diagnosi , terapèutica i traumatologia Punció Ferida feta amb un instrument punxant Picada arts gràfiques Cadascuna de les dues puntes de metall fixades verticalment als costats del timpà de les màquines d’imprimir planes que serveixen per a fixar exactament al seu punt els fulls que hom ha d’imprimir Registre creu de puntura Creu de registre
Informació complementària
Traducció