Es mostren 88951 resultats

■ puntelletes

■ puntelletes

Mot emprat en l’expressió de puntelletes locució adverbial De puntetes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

puntelló

puntelló

masculí dialectal Puntada de peu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punter1
| puntera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punter</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: ponter
Etimologia: de punt; en el sentit de ‘busca’, calc del cast. puntero, der. de punto ‘punt’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu Que assenyala un punt, que marca punts.
  2. masculí busca 3.
  3. masculí indústries del calçat Instrument de fusta emprat pels sabaters per a prendre les mides del peu per fer unes sabates.
  4. masculí informàtica En una estructura de dades, enllaç que consisteix en l’adreça de l’element de dades següent (en una certa successió).



    5. Vegeu també:
    punter2

■ punter1
| puntera

adjectiu Que assenyala un punt, que marca punts masculí busca 3 masculí indústries del calçat Instrument de fusta emprat pels sabaters per a prendre les mides del peu per fer unes sabates masculí informàtica En una estructura de dades, enllaç que consisteix en l’adreça de l’element de dades següent en una certa successió Vegeu també punter 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punter2
| puntera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">punter</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: ponter
Etimologia: de punta
  1. adjectiu
    1. Que acaba en punta, puntegut. Tenalles punteres. Aixada puntera.
    2. Que és a la punta, a l’extrem, d’una cosa, d’una sèrie. La mula puntera d’una rècula.
  2. masculí Nom de diferents instruments acabats en punta que serveixen per a fer forats.
  3. femení
    1. Part de la sabata, de l’espardenya, de la mitja, etc., que cobreix la punta dels peus.
    2. indústries del calçat Contrafort o reforç de cuir que hom posa a la punta d’un calçat.
    3. arts gràfiques Reforç, de tela, de pell, etc., que hom posa a les puntes de les tapes d’un llibre.



    4. Vegeu també:
    punter1

■ punter2
| puntera

adjectiu Que acaba en punta, puntegut Tenalles punteres Aixada puntera Que és a la punta, a l’extrem, d’una cosa, d’una sèrie La mula puntera d’una rècula masculí Nom de diferents instruments acabats en punta que serveixen per a fer forats femení Part de la sabata, de l’espardenya, de la mitja, etc, que cobreix la punta dels peus indústries del calçat Contrafort o reforç de cuir que hom posa a la punta d’un calçat arts gràfiques Reforç, de tela, de pell, etc, que hom posa a les puntes de les tapes d’un llibre Vegeu també punter 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punteria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punteria</title>

Partició sil·làbica: pun_te_ri_a
Etimologia: de punter1 1a font: 1803, DEst.
    femení armament
  1. Acció d’apuntar una arma orientant-la adequadament per tal que, en disparar, el projectil encerti el blanc o l’objectiu.
  2. Direcció que hom dona a l’arma en apuntar. Rectificar la punteria.
    1. Destresa del tirador per encertar el blanc. Tenir punteria. Bona, mala, punteria.
    2. per extensió Un roc llançat amb mala punteria.
  4. fer punteria Apuntar amb una arma.
  5. nivell de punteria Nivell d’aigua articulat per un extrem sobre un canó que permet de donar-li l’angle de tir calculat.

■ punteria

femení armament Acció d’apuntar una arma orientant-la adequadament per tal que, en disparar, el projectil encerti el blanc o l’objectiu Direcció que hom dona a l’arma en apuntar Rectificar la punteria Destresa del tirador per encertar el blanc Tenir punteria Bona, mala, punteria per extensió Un roc llançat amb mala punteria fer punteria Apuntar amb una arma nivell de punteria Nivell d’aigua articulat per un extrem sobre un canó que permet de donar-li l’angle de tir calculat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punteta

■ punteta

femení Mot emprat en l’expressió de puntetes locució adverbial Tocant a terra, sostenint-se solament amb les puntes dels peus Caminar, posar-se, de puntetes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntill

■ puntill

masculí Canó de ferro amb què hom treu vidre fos del forn
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntillisme

■ puntillisme

masculí art Neoimpressionisme música Tècnica de composició musical que disgrega totalment els dissenys temàtics, en el discurs musical, i empra notes aïllades o grups de notes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntilló

■ puntilló

masculí Punteta per a capçar les peces de puntes de coixí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puntimirat
| puntimirada

■ puntimirat
| puntimirada

adjectiu Que té punt a fer coses que no valen la pena
Informació complementària
Traducció