Es mostren 88940 resultats

■ purga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">purga</title>

Etimologia: de purgar 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení
    1. Acció de purgar o de purgar-se;
    2. l’efecte.
  2. especialment farmàcia, indústria farmacèutica i medicina Nom genèric dels medicaments que tenen un efecte purgant a causa del principi actiu que contenen.
  3. dret
    1. Alliberament d’un càrrec, d’una sospita, d’una sanció.
    2. purga hipotecària Benefici legal concedit al posseïdor d’un immoble hipotecat per poder-se alliberar de totes les hipoteques i tots els gravàmens anteriors i posteriors existents, o per deixar amb validesa només les anteriors i preferents.
  4. geomorfologia Allau que no desplaça prou neu per a colgar una persona i que es produeix en vessants molt inclinats després d’una nevada o en èpoques de calor forta.
  5. història Procés d’eliminació d’elements políticament indesitjables o poc segurs en el si de l’administració pública o en un partit polític, acomplert per l’òrgan executiu o pels màxims dirigents.
  6. tecnologia
    1. Acció de purgar o extreure l’aire, l’aigua, el gas, el vapor, etc., d’una conducció, d’una caldera, etc.
    2. aixeta de purga Purgador.
    3. vàlvula de purga Purgador.

■ purga

femení Acció de purgar o de purgar-se l’efecte especialment farmàcia, indústria farmacèutica i medicina Nom genèric dels medicaments que tenen un efecte purgant a causa del principi actiu que contenen dret Alliberament d’un càrrec, d’una sospita, d’una sanció purga hipotecària Benefici legal concedit al posseïdor d’un immoble hipotecat per poder-se alliberar de totes les hipoteques i tots els gravàmens anteriors i posteriors existents, o per deixar amb validesa només les anteriors i preferents geomorfologia Allau que no desplaça prou neu per a colgar una persona i que es produeix en vessants…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ purgable

■ purgable

adjectiu Que pot ésser purgat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ purgació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">purgació</title>

Partició sil·làbica: pur_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. purgatio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1400, Canals
    femení
    1. Acció de purgar o de purgar-se;
    2. l’efecte.
  2. catolicisme Expiació de les culpes venials i de les penes temporals, sobretot al purgatori.
  3. història del dret i dret canònic A l’edat mitjana, acte solemne amb què una persona acusada públicament podia “purgar la infàmia”, és a dir, disculpar-se de tots els efectes jurídics, posant Déu per testimoni de la pròpia innocència.
  4. plural patologia
    1. antigament Evacuació de pus, d’humors naturals o patològics.
    2. Fluix blennorràgic.
    3. Blennorràgia.

■ purgació

femení Acció de purgar o de purgar-se l’efecte catolicisme Expiació de les culpes venials i de les penes temporals, sobretot al purgatori història del dret i dret canònic A l’edat mitjana, acte solemne amb què una persona acusada públicament podia “purgar la infàmia”, és a dir, disculpar-se de tots els efectes jurídics, posant Déu per testimoni de la pròpia innocència plural patologia antigament Evacuació de pus, d’humors naturals o patològics Fluix blennorràgic Blennorràgia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ purgador


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">purgador</title>

Homòfon: porgador
Etimologia: del ll. purgator, -ōris, íd.
    masculí
  1. tecnologia Aixeta, clau de pas o dispositiu automàtic que permet de purgar o purga automàticament un fluid d’una conducció, d’una caldera, de l’injector d’un motor, etc.
  2. indústria tèxtil Aparell que controla el gruix del fil que passa a través seu i el talla o el trenca quan es presenta algun defecte i, un cop tret el defecte, el fil és nuat i l’operació continua.

■ purgador

masculí tecnologia Aixeta, clau de pas o dispositiu automàtic que permet de purgar o purga automàticament un fluid d’una conducció, d’una caldera, de l’injector d’un motor, etc indústria tèxtil Aparell que controla el gruix del fil que passa a través seu i el talla o el trenca quan es presenta algun defecte i, un cop tret el defecte, el fil és nuat i l’operació continua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ purgament

■ purgament

masculí Acció de purgar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ purgant

■ purgant

adjectiu Que purga masculí farmàcia, indústria farmacèutica i medicina Substància farmacològicament activa que provoca o afavoreix l’expulsió del contingut intestinal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ purgar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">purgar</title>

Homòfon: porgar
Etimologia: del ll. pŭrgare ‘purificar, purgar’, probablement der. de purus ‘pur’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    verb transitiu
    1. Llevar d’una cosa allò que l’embruta, que la impurifica, que no li convé. Purgar l’or de tota matèria estranya.
    2. medicina i terapèutica Administrar un purgant.
    3. tecnologia Evacuar, extreure el fluid que pot dificultar el funcionament d’una màquina, d’un dispositiu, etc., o que pot dificultar o impedir la circulació d’un altre fluid per una canalització, etc.
    4. indústria tèxtil Sotmetre els fils a l’acció del purgador.
    5. Disposar (els peixos) en aigua per tal que perdin el gust de llot.
  2. Expiar, patir la pena o el càstig com a satisfacció d’un pecat, d’una culpa o d’un delicte. Hem de purgar els nostres pecats.
  3. dret penal
    1. Esborrar els indicis, les sospites o els càrrecs que hi ha contra una persona.
    2. Complir la pena privativa de llibertat imposada judicialment a un reu.

■ purgar

verb transitiu Llevar d’una cosa allò que l’embruta, que la impurifica, que no li convé Purgar l’or de tota matèria estranya medicina i terapèutica Administrar un purgant tecnologia Evacuar, extreure el fluid que pot dificultar el funcionament d’una màquina, d’un dispositiu, etc, o que pot dificultar o impedir la circulació d’un altre fluid per una canalització, etc indústria tèxtil Sotmetre els fils a l’acció del purgador Disposar els peixos en aigua per tal que perdin el gust de llot Expiar, patir la pena o el càstig com a satisfacció d’un pecat, d’una culpa o d’un delicte Hem de purgar els…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ purgat

■ purgat

masculí tecnologia Purgació adoberia Rendit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ purgatiu
| purgativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">purgatiu</title>

Partició sil·làbica: pur_ga_tiu
Etimologia: del ll. purgativus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que té la virtut de purgar.
  2. farmàcia, indústria farmacèutica i medicina Dit de l’acció produïda per l’administració d’un purgant o d’un laxant.

■ purgatiu
| purgativa

adjectiu Que té la virtut de purgar farmàcia, indústria farmacèutica i medicina Dit de l’acció produïda per l’administració d’un purgant o d’un laxant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ purgatori


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">purgatori</title>

Etimologia: del ll. purgatorius, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí catolicisme
  1. història de les religions Segons la teologia catòlica, lloc o estat d’expiació temporal en el qual les ànimes dels justs, morts en estat de gràcia però no ben nets encara de les culpes venials o de les penes per culpes mortals ja perdonades, satisfan abans d’ésser admeses definitivament al cel.
  2. Cadafal, sovint molt espectacular i monumental, que era muntat en moltes esglésies parroquials durant el novenari de les ànimes.

■ purgatori

masculí catolicisme història de les religions Segons la teologia catòlica, lloc o estat d’expiació temporal en el qual les ànimes dels justs, morts en estat de gràcia però no ben nets encara de les culpes venials o de les penes per culpes mortals ja perdonades, satisfan abans d’ésser admeses definitivament al cel Cadafal, sovint molt espectacular i monumental, que era muntat en moltes esglésies parroquials durant el novenari de les ànimes
Traducció