Es mostren 88951 resultats

pupil·lotonia

pupil·lotonia

femení patologia Síndrome d’Adie
Gran Diccionari de la llengua catalana

pupinització

pupinització

femení telecomunicacions Mètode utilitzat per a millorar les característiques de transmissió d’un cable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pupitre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pupitre</title>

Etimologia: del fr. pupitre, deformació popular del ll. pulpĭtum ‘estrada, tarima’ 1a font: c. 1850
    masculí
  1. mobiliari Moble de fusta, amb la tapa formant un pla inclinat, que hom posa damunt la taula i sobre la qual hom posa el paper per escriure més còmodament.
  2. per analogia enologia Moble de les caves consistent en dues grans plaques inclinades unides pel vèrtex, en les quals hi ha fileres de forats per a ficar-hi de cap per avall les ampolles de xampany abans de degollar-les.
  3. Moble, generalment metàl·lic, proveït de diversos elements tals com interruptors, teclats, polsadors, pantalles, visualitzadors, etc., emprat per a donar ordres de comandament, controlar el funcionament d’una instal·lació, etc.

■ pupitre

masculí mobiliari Moble de fusta, amb la tapa formant un pla inclinat, que hom posa damunt la taula i sobre la qual hom posa el paper per escriure més còmodament per analogia enologia Moble de les caves consistent en dues grans plaques inclinades unides pel vèrtex, en les quals hi ha fileres de forats per a ficar-hi de cap per avall les ampolles de xampany abans de degollar-les Moble, generalment metàllic, proveït de diversos elements tals com interruptors, teclats, polsadors, pantalles, visualitzadors, etc, emprat per a donar ordres de comandament, controlar el funcionament d’una installació…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puput1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">puput</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. upŭpa, relacionat amb el gr. épops, íd., alterat en *apupot i, per influx de cucut o de put ‘fa pudor’, en apuput, d’on l’apuput, la puput 1a font: 1460, Roig
    femení o masculí
  1. ictiologia Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels bòtids (Bothus podas).
  2. ornitologia Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels upúpids (Upupa epops), de color bru rosat, ales i cua ratllades de blanc i negre i cresta llarga erèctil en ventall.



    3. Vegeu també:
    puput2

■ puput1

femení o masculí ictiologia Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels bòtids Bothus podas ornitologia Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels upúpids Upupa epops , de color bru rosat, ales i cua ratllades de blanc i negre i cresta llarga erèctil en ventall Vegeu també puput 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

puput2
| pupuda

puput2
| pupuda

adjectiu i masculí i femení Nom satíric que hom dona als naturals de Vilanova d’Escornalbou Baix Camp Vegeu també puput 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pur
| pura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pur</title>

Etimologia: del ll. purus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que no conté cap element estrany, exempt de tota mescla. Or pur. Oli d’oliva pur. Vi pur.
  2. Sol, no acompanyat de cap altra cosa, que consisteix tan solament en tal cosa o tal altra. Una substància químicament pura.
    1. Lliure d’elements espuris, d’imperfeccions. Un cavall de pura sang. Un aire pur.
    2. religió En moltes religions, no contaminat per contacte amb persones o coses impures.
    3. figuradament Innocent, net de culpa, de pecat. Una ànima pura.
    4. especialment Cast. Una noia pura.
    1. Dit de les ciències, la filosofia, etc., exemptes d’elements pràctics o empírics, en la seva estructura formal, no aplicades.
    2. forma pura gramàtica En català, forma de radical verbal inalterable que presenten molts verbs de la tercera conjugació, en oposició a la majoria que prenen la forma dita incoativa.

■ pur
| pura

adjectiu Que no conté cap element estrany, exempt de tota mescla Or pur Oli d’oliva pur Vi pur Sol, no acompanyat de cap altra cosa, que consisteix tan solament en tal cosa o tal altra Una substància químicament pura Lliure d’elements espuris, d’imperfeccions Un cavall de pura sang Un aire pur religió En moltes religions, no contaminat per contacte amb persones o coses impures figuradament Innocent, net de culpa, de pecat Una ànima pura especialment Cast Una noia pura Dit de les ciències, la filosofia, etc, exemptes d’elements pràctics o empírics, en la seva estructura formal, no aplicades…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ purament

■ purament

adverbi D’una manera pura, amb puresa Estrictament Sense restriccions ni excepcions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

purbeckià
| purbeckiana

purbeckià
| purbeckiana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al purbeckià masculí Estatge del juràssic superior anglès
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puré


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">puré</title>

Etimologia: del fr. purée, íd., der. de l’ant. purer ‘depurar, colar’ 1a font: 1868, DLCo.
masculí [plural purés] alimentació, indústries alimentàries Aliment triturat, cuit, reduït a pasta, fet a base d’hortalisses i, a vegades, amb llet, mantega, ous, carns i espècies.

■ puré

masculí plural purés alimentació, indústries alimentàries Aliment triturat, cuit, reduït a pasta, fet a base d’hortalisses i, a vegades, amb llet, mantega, ous, carns i espècies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puresa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">puresa</title>

Etimologia: del ll. puritia, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Qualitat de pur. La puresa de l’aire de muntanya. La puresa de la llengua. La puresa del seu afecte.
  2. òptica i luminotècnia Magnitud que expressa el grau de dilució d’un color determinat, prenent com a referència el color pur del mateix to, al qual hom atribueix una puresa unitat.
  3. religió
    1. En moltes religions, fins i tot primitives, condició de no contaminat pel contacte amb persones o coses que hom considera impures, sobretot amb vista al culte.
    2. Innocència.
    3. especialment Castedat.
  4. criteris de puresa química Comparació que hom efectua entre propietats perfectament conegudes, empíricament o teòricament, d’una substància i les d’una mostra concreta d’aquesta, per determinar la seva puresa.

■ puresa

femení Qualitat de pur La puresa de l’aire de muntanya La puresa de la llengua La puresa del seu afecte òptica i luminotècnia Magnitud que expressa el grau de dilució d’un color determinat, prenent com a referència el color pur del mateix to, al qual hom atribueix una puresa unitat religió En moltes religions, fins i tot primitives, condició de no contaminat pel contacte amb persones o coses que hom considera impures, sobretot amb vista al culte Innocència especialment Castedat criteris de puresa química Comparació que hom efectua entre propietats perfectament conegudes, empíricament o…
Informació complementària
Traducció