Es mostren 88940 resultats

qualificació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">qualificació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: qua_li_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del b. ll. qualificatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
    1. Acció de qualificar;
    2. l’efecte.
    1. dret civil Examen de la legalitat dels títols i documents que, abans de procedir a la inscripció en el registre de la propietat, fa el qui ha d’ésser registrat.
    2. dret processal Apreciació que presenta cadascuna de les parts en un procés penal sobre els fets del sumari, sobre els preceptes legals aplicables i sobre els seus efectes en els acusats.
  1. economia
    1. Nivell de coneixements i aptituds que hom reconeix a un individu determinat per a l’acompliment de cada treball específic.
    2. Valoració, especialment quant a la solvència, que una institució independent fa d’una empresa amb la finalitat d’estimar-ne les característiques, emetre’n una opinió i, posteriorment, establir-ne una classificació respecte a altres empreses.
  2. ensenyament Nota amb què hom valora un examen, el comportament, una prova, un concurs, etc.
  3. acusatiu de qualificació gramàtica Complement d’un verb intransitiu de la mateixa arrel o significació. Ex.: Viu la seva vida.

qualificació

qualificador
| qualificadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">qualificador</title>

Accessory
Etimologia: del b. ll. qualificator, -ōris, íd. 1a font: 1653, DTo.
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Que qualifica.
  2. qualificador del Sant Ofici catolicisme Teòleg nomenat pel tribunal del Sant Ofici per tal de censurar llibres i afirmacions dogmàtiques i dictaminar sobre qüestions dubtoses del mateix tribunal.

qualificador
| qualificadora

qualificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">qualificar</title>

Accessory
Etimologia: del b. ll. qualificare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu Caracteritzar algú o alguna cosa anomenant-ne un atribut o atributs. Aquesta resposta es pot qualificar d’impertinent. Tota la premsa el qualificà d’oportunista.
  2. transitiu Revestir algú de la facultat legal per a fer quelcom. Estic qualificada per a manipular aliments.
  3. transitiu dret processal Presentar l’escrit de qualificació en un procés penal.
  4. pronominal esports Superar una prova eliminatòria i passar a la següent.
  5. transitiu Valorar un examen o un treball escolar.

qualificar

qualificat
| qualificada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">qualificat</title>

Accessory
Etimologia: del ll. qualificatus, -a, -um, íd.
Body
    adjectiu
  1. Dit d’una persona que té les qualitats necessàries per a fer o dir quelcom.
  2. Dit de les persones d’autoritat, de mèrit.
  3. dret processal Dit de l’atenuant que permet d’imposar la pena inferior en grau a la prevista pel codi.

qualificat
| qualificada

qualificatiu
| qualificativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">qualificatiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: qua_li_fi_ca_tiu
Etimologia: de qualificar
Body
  1. adjectiu Que serveix per a qualificar.
  2. masculí Nom, adjectiu, etc., amb què hom qualifica una persona o una cosa. Al teu comportament no sé pas quin qualificatiu posar-li.
  3. adjectiu gramàtica Dit de l’adjectiu que expressa una qualitat del nom substantiu al qual es refereix.

qualificatiu
| qualificativa

qualitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">qualitat</title>

Accessory
Etimologia: del ll. qualĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
    1. Manera d’ésser bona o dolenta d’una persona o cosa. Aliments de bona qualitat.
    2. usat absolutament Tenir algú qualitats.
    1. Superioritat en el seu gènere. Un producte de qualitat.
    2. Naixença o posició elevada. Persones de qualitat.
    3. qualitat de vida Conjunt de condicions, béns o valors socioculturals que determinen la manera de viure de les persones.
    1. Rang, consideració social, civil, política. La qualitat de ciutadà.
    2. en qualitat de Com a, d’acord amb la condició d’un. Li ho aconsello en qualitat de metge.
    1. Allò que, posseït per una cosa, fa que aquesta sigui tal com és. La dimensió i el pes són qualitats essencials de la matèria.
    2. Cadascun dels atributs o les propietats, percebuts per la sensibilitat, que distingeixen la natura de les coses.
    3. filosofia Propietat que determina la natura d’un objecte.
    4. filosofia i lògica En lògica, caràcter resultant del fet d’ésser afirmativa o negativa una proposició.
    5. fonètica, fonologia Conjunt de trets distintius que conformen el timbre fonològic de qualsevol realització lingüística i que es refereixen tant a la localització com a l’obertura.
  1. control de qualitat indústria i organització industrial Conjunt d’operacions de verificació a les quals són sotmeses algunes mostres d’una producció industrial per tal de poder garantir les qualitats més característiques o més importants del producte.
  2. factor de qualitat electrotècnia Factor Q.

qualitat

qualitatiu
| qualitativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">qualitatiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: qua_li_ta_tiu
Etimologia: del ll. td. qualitativus, -a, -um, íd.
Body
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la qualitat.
  2. anàlisi qualitativa química analítica Anàlisi química de la matèria en funció de la classe d’agrupament d’àtoms i molècules.
  3. canvi qualitatiu lingüística Canvi de qualitat fonètica.

qualitatiu
| qualitativa

qualitativament

qualitativament

quall


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quall</title>

Accessory
Etimologia: del ll. coagŭlum ‘substància presa’ 1a font: s. XIV
Body
    masculí
  1. anatomia animal Quart compartiment de l’estómac dels remugants.
  2. fisiologia animal Labferment.
  3. alimentació, indústries alimentàries
    1. Nom donat als extractes de l’estómac dels remugants joves emprats en l’elaboració de formatge i de quallada.
    2. Nom donat als productes a base d’enzims proteolítics de vegetals, de bacteris i de fongs, d’acció semblant a la dels extrets de l’estómac dels remugants joves.
    3. Quallada.
  4. Coàgul.

quall

quallada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quallada</title>

Accessory
Etimologia: de quallar 1a font: s. XV
Body
femení alimentació, indústries alimentàries Producte semisòlid obtingut de la llet sotmesa a coagulació per l’acció del quall o altres enzims coagulants, sense addició de ferments lactis i sense separació del xerigot.

quallada