Es mostren 88951 resultats

■ reblador
| rebladora

■ reblador
| rebladora

adjectiu Que rebla o serveix per a reblar màquina rebladora tecnologia Màquina per a reblar reblons femení tecnologia Màquina rebladora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebladura

■ rebladura

femení Acció de reblar Punta doblegada d’un clau reblat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reblaniment

■ reblaniment

masculí Acció de reblanir o de reblanir-se l’efecte patologia Remolliment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reblanir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reblanir</title>

Etimologia: de bla
    verb transitiu
  1. Fer més bla o tou que no era abans. La banyadura reblaneix les fulles seques, la palla.
  2. figuradament
    1. Fer menys consistent, menys vigorós. Reblanir una postura fèrria.
    2. Fer tornar més tendre de sentiments. Aquells mots reblaniren el seu cor endurit.

■ reblanir

verb transitiu Fer més bla o tou que no era abans La banyadura reblaneix les fulles seques, la palla figuradament Fer menys consistent, menys vigorós Reblanir una postura fèrria Fer tornar més tendre de sentiments Aquells mots reblaniren el seu cor endurit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reblar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reblar</title>

Etimologia: potser relacionat amb el ll. roborare ‘reforçar’, el ll. replicare ‘replegar, plegar enrere’ o el fr. river i oc. ribar ‘reblar’, d’una base indoeuropea hrib- ‘clau’ 1a font: 1498
    verb transitiu
    1. oficis manuals Doblegar la punta d’un clau que sobresurt, especialment de la fusta, per tal que estigui més fortament fixat i perquè la punta no pugui fer mal.
    2. reblar el clau figuradament Insistir en una cosa fins a deixar-la ben resolta o fins a aconseguir allò que hom es proposa.
  2. tecnologia
    1. Batre l’extrem d’un rebló per tal d’eixamplar-lo i formar una segona cabota, de manera que no pugui sortir de les peces a través de les quals ha estat passat.
    2. Unir, afermar, fixar alguna cosa mitjançant reblons.
    3. màquina de reblar Màquina rebladora.
  3. construcció Reblir.

■ reblar

verb transitiu oficis manuals Doblegar la punta d’un clau que sobresurt, especialment de la fusta, per tal que estigui més fortament fixat i perquè la punta no pugui fer mal reblar el clau figuradament Insistir en una cosa fins a deixar-la ben resolta o fins a aconseguir allò que hom es proposa tecnologia Batre l’extrem d’un rebló per tal d’eixamplar-lo i formar una segona cabota, de manera que no pugui sortir de les peces a través de les quals ha estat passat Unir, afermar, fixar alguna cosa mitjançant reblons màquina de reblar Màquina rebladora construcció Reblir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reble


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reble</title>

Etimologia: del ll. replum ‘marc d’una porta; pedres per a omplir buits’, der. de replēre ‘omplir del tot’ 1a font: 1383
    masculí
  1. construcció
    1. Conjunt de fragments de maó, de pedra, etc., eventualment barrejats amb morter, amb els quals hom omple els buits entre pedres grosses en construir o en adobar un marge, una paret, etc.
    2. obres públiques Àrid de molt poca grandària destinat a omplir els buits d’entremig de les pedres matxucades del macadam.
  2. figuradament poètica Mot o frase supèrflua que hom empra amb el sol objecte d’allargar un vers; falca.
  3. oficis manuals Extrem d’un clau o d’un altre ferro eixamplat per percussió.
  4. informàtica En un fitxer amb enregistraments de longitud fixa, grup de caràcters afegits merament per completar un enregistrament fins a la longitud estàndard.

■ reble

masculí construcció Conjunt de fragments de maó, de pedra, etc, eventualment barrejats amb morter, amb els quals hom omple els buits entre pedres grosses en construir o en adobar un marge, una paret, etc obres públiques Àrid de molt poca grandària destinat a omplir els buits d’entremig de les pedres matxucades del macadam figuradament poètica Mot o frase supèrflua que hom empra amb el sol objecte d’allargar un vers falca oficis manuals Extrem d’un clau o d’un altre ferro eixamplat per percussió informàtica En un fitxer amb enregistraments de longitud fixa, grup de caràcters afegits merament…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebliment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebliment</title>

Etimologia: de reblir
    masculí
    1. Acció de reblir;
    2. l’efecte.
  2. mineria Material solt, sense valor, que omple una galeria o una cambra minera abandonada, o un cros.
  3. química Cadascun dels diferents tipus de gran superfície específica amb què hom emplena les columnes de destil·lació fraccionada.

■ rebliment

masculí Acció de reblir l’efecte mineria Material solt, sense valor, que omple una galeria o una cambra minera abandonada, o un cros química Cadascun dels diferents tipus de gran superfície específica amb què hom emplena les columnes de destillació fraccionada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reblir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reblir</title>

Etimologia: del ll. replēre ‘tornar a omplir’, der. de plere 1a font: 1398
    verb [p p reblert -a o reblit -ida]
  1. transitiu construcció Omplir amb reble els buits d’una paret, d’un camí, etc., per tal d’aplanar-ne la superfície.
  2. transitiu figuradament Omplir atapeïdament. Un indret reblert de vegetació.
  3. pronominal geologia Omplir-se una vall, un llac, un pantà, una presa o un port dels materials resultants de l’erosió transportats pels corrents fluvials o marins.
  4. transitiu informàtica Omplir de reble un enregistrament.

■ reblir

verb p p reblert -a o reblit -ida transitiu construcció Omplir amb reble els buits d’una paret, d’un camí, etc, per tal d’aplanar-ne la superfície transitiu figuradament Omplir atapeïdament Un indret reblert de vegetació pronominal geologia Omplir-se una vall, un llac, un pantà, una presa o un port dels materials resultants de l’erosió transportats pels corrents fluvials o marins transitiu informàtica Omplir de reble un enregistrament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebló

■ rebló

masculí tecnologia Clavilla metàllica, generalment d’acer, relativament curta i proveïda d’una cabota, que serveix per a efectuar unions definitives de xapes o peces de poc gruix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reblonar

■ reblonar

verb transitiu reblar 2
Informació complementària
Traducció