Es mostren 88940 resultats

■ rectificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rectificar</title>

Compareu: ratificar
Etimologia: del ll. rectificare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Fer recta una cosa. Rectificar el traçat d’una carretera.
    1. transitiu Fer exacte corregint, esmenant, alliberant d’errors. Rectificar un compte, un error.
    2. pronominal S’ha rectificat del que havia dit.
    3. usat absolutament Ja has rectificat?
  3. transitiu electrotècnia, química industrial i tecnologia Efectuar una rectificació.
  4. transitiu geometria Determinar la longitud d’un arc de corba.

■ rectificar

verb transitiu Fer recta una cosa Rectificar el traçat d’una carretera transitiu Fer exacte corregint, esmenant, alliberant d’errors Rectificar un compte, un error pronominal S’ha rectificat del que havia dit usat absolutament Ja has rectificat transitiu electrotècnia , química industrial i tecnologia Efectuar una rectificació transitiu geometria Determinar la longitud d’un arc de corba
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rectificatiu
| rectificativa

■ rectificatiu
| rectificativa

adjectiu Que serveix per a rectificar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rectilàter
| rectilàtera

rectilàter
| rectilàtera

adjectiu geometria Que té els costats rectilinis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rectilini
| rectilínia

■ rectilini
| rectilínia

adjectiu En línia recta, segons una recta Moviment rectilini Format per rectes Figura rectilínia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rectilíniament

■ rectilíniament

adverbi Segons una línia recta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rectímetre

■ rectímetre

masculí tecnologia Instrument òptic per a comprovar la rectitud d’una peça mecànica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rectitis

■ rectitis

femení patologia Estat inflamatori del recte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rectitud

■ rectitud

femení Qualitat de recte especialment i figuradament Dretura en sentit moral o intellectual
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recto*

■ recto*

masculí codicologia i bibliografia El dret d’un foli, d’un full, d’una carta, per oposició al verso
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recto-

■ recto-

Forma prefixada del mot llatí rectus, -a, -um , que significa ‘recte’, ‘dret’ Ex rectòmetre Forma prefixada del mot llatí rectus ‘recte’, que denota connexió o relació amb l’intestí recte Ex rectovesical, rectotomia