Es mostren 88940 resultats

remolar2

remolar2

Informació complementària

remolatxa

remolatxa

remolc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">remolc</title>

Accessory
Etimologia: de remolcar 1a font: 1372
Body
    masculí
    1. Acció de remolcar;
    2. l’efecte.
    3. anar a remolc de (algú) figuradament No obrar sinó per inspiració o per incitació d’aquest.
    1. Cosa, especialment vehicle, vaixell, etc., remolcada.
    2. especialment automòbil, automobilisme i transports Vehicle concebut per a ésser remolcat per un automòbil.
    3. impròpiament automòbil, automobilisme i transports Semiremolc.
  1. marina, marítim Cap, cable o cadena emprat per a remolcar una embarcació.
  2. nàutica
    1. remolc abarloat Maniobra que consisteix a remolcar un vaixell situant-se el remolcador al seu costat i gairebé tocant-lo.
    2. remolc en fletxa Maniobra que consisteix a remolcar un vaixell, o acció de remolcar-lo, mitjançant un o dos cables, de manera que resta a popa del remolcador i en la direcció del seu eix.
    3. remolc en punta Maniobra que consisteix a remolcar un vaixell situant-se el remolcador prop de la proa, de manera que l’angle format pels eixos longitudinals d’ambdós sigui agut.

remolc

remolcador
| remolcadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">remolcador</title>

Accessory
Etimologia: de remolcar
Body
  1. adjectiu Que remolca o serveix per a remolcar.
  2. masculí construcció naval Embarcació especialment concebuda i construïda per a remolcar els vaixells.
  3. avió remolcador de fitó aeronàutica i tàctica Avió que arrossega o remolca una bossa o mànega de vent que serveix de fitó en els exercicis de foc antiaeri.

remolcador
| remolcadora

remolcament

remolcament

remolcar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">remolcar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. remŭlcare, íd., der. de remŭlcum ‘cable de remolcar’, del gr. rhymoulkéō ‘remolcar’, comp. de rhỹma ‘cable de remolcar’ i ólkos ‘acció d’estirar’ 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    verb transitiu
  1. nàutica Una nau fer avançar darrere seu una altra embarcació estirant-la amb caps, cables o cadenes.
  2. per analogia transports Un vehicle (locomotora, camió tractor, etc.) arrossegar-ne un altre o d’altres (vagons, semiremolc, etc.) fent-los avançar darrere seu.

remolcar

remoldre

remoldre

remolejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">remolejar</title>

Accessory
Etimologia: variant dissimilada de remorejar 1a font: c. 1880
Body
    verb intransitiu
  1. Fugir d’una feina, del compliment d’una obligació, etc., amb dilacions o excuses sense fonament, etc. No remolegis i vine a endreçar la sala.
  2. Murmurar o queixar-se persistentment; rondinar. Mentre recollia les coses remolejava: no li agradava fer aquella feina.

remolejar

remolest
| remolesta

remolest
| remolesta

remolí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">remolí</title>

Accessory
Etimologia: de molí 1a font: c. 1400
Body
    masculí
  1. Moviment ràpid circular o espiral. Tot giravoltava en remolí.
    1. Massa d’aire, d’aigua, de pols, etc., agitada en un ràpid moviment giratori. Allà l’aigua fa un remolí perillós. Un remolí de fum.
    2. meteorologia Moviment giratori i ràpid de l’aire, de petita extensió.
    3. ésser (algú) un remolí No estar mai quiet.
    1. Conjunt de coses arrossegades i amuntegades per un remolí d’aire. Encara s’hi veuen els remolins de la neu.
    2. per analogia Un remolí de gent.
  2. figuradament Allò que s’enduu la gent i l’arrossega amb un moviment ràpid, difícil de resistir. El remolí de la política.
  3. Floc de cabells o de pèls que creixen en direcció distinta dels altres i que hom no pot allisar ni pentinar bé.
  4. heràldica Representació gràfica del remolí per un filet que des del centre del camper es va obrint en espiral fins a perdre’s en la vora.

remolí