Es mostren 88940 resultats

■ aquitànic
| aquitànica

■ aquitànic
| aquitànica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’Aquitània regió de França
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aquo


<title type="display">aquo</title>

Etimologia: del ll. aqua ‘aigua’
masculí química inorgànica Nom de l’aigua quan actua com a lligant neutre en els composts de coordinació.

aquo

masculí química inorgànica Nom de l’aigua quan actua com a lligant neutre en els composts de coordinació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aquós
| aquosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aquós</title>

Partició sil·làbica: a_quós
Etimologia: del ll. aquosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV
    adjectiu
  1. D’aigua, de la natura de l’aigua, abundant en aigua. Vapor aquós. Meteors aquosos.
  2. Fet per mitjà de l’aigua. Extret aquós. Solució aquosa.

■ aquós
| aquosa

adjectiu D’aigua, de la natura de l’aigua, abundant en aigua Vapor aquós Meteors aquosos Fet per mitjà de l’aigua Extret aquós Solució aquosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aquositat

■ aquositat

femení Qualitat d’aquós histologia Humor aquós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aquòstat


<title type="display">aquòstat</title>

Partició sil·làbica: a_quòs_tat
Etimologia: del ll. aqua ‘aigua’ i -stat
masculí calefacció Termòstat que hom disposa en una instal·lació per a regular la temperatura de l’aigua.

aquòstat

masculí calefacció Termòstat que hom disposa en una installació per a regular la temperatura de l’aigua
Gran Diccionari de la llengua catalana

Ar

Ar

símbol química inorgànica argó
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ara1

■ ara1

femení religió Altar per als sacrificis litúrgia Pedra consagrada, que conté relíquies de sants, damunt la qual el sacerdot celebrava l’eucaristia quan l’altar no havia estat consagrat Vegeu també ara 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ara2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ara</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: probablement del ll. ad horam ‘a l’hora’ 1a font: 1084
  1. adverbi
    1. En aquest moment. Ara vinc. Ara mateix. D’ara endavant.
    2. En un moment futur o pretèrit pròxim al present; adés. Ara ha arribat el pare. Ara dinarem. Fins ara.
    3. ara... ara... Introdueix proposicions distributives. Ara guanyem, ara perdem.
    4. ara com ara Mentre no canviïn les coses. Ara com ara estem bons; demà ja en parlarem.
    5. ara i adés De tant en tant.
    6. ara i sempre En tot temps.
    7. ara o suara Un cop o altre.
    8. ara per ara (o per ara) En aquest moment si més no. Podem sortir tranquils, que ara per ara no neva. Per ara no fa gaire fred.
    9. ara si mai O ara o mai.
  2. conjunció
    1. Malgrat això. No tinc ganes d’anar a la platja; ara, si tan bo feia, hi aniria.
    2. ara bé Això suposat, demostrat al punt on som del raonament.
  3. com ara (o com és ara) locució conjuntiva Si fa no fa com, aproximadament com. Un noi alt com és ara tu.
  4. i ara!
    1. Exclamació que demostra sorpresa per una acció o una dita inesperada d’un altre. I ara!, amb aquest fred i sortir sense abric? I ara!, se n’ha anat sense dir-vos res? I ara!, què em dius?
    2. Exclamació que denota negació davant una pregunta, una petició, sorprenents. Després de perseguir-nos volen ajut?, i ara!



    5. Vegeu també:
    ara1

■ ara2

adverbi En aquest moment Ara vinc Ara mateix D’ara endavant En un moment futur o pretèrit pròxim al present adés Ara ha arribat el pare Ara dinarem Fins ara ara ara Introdueix proposicions distributives Ara guanyem, ara perdem ara com ara Mentre no canviïn les coses Ara com ara estem bons demà ja en parlarem ara i adés De tant en tant ara i sempre En tot temps ara o suara Un cop o altre ara per ara o per ara En aquest moment si més no Podem sortir tranquils, que ara per ara no neva Per ara no fa gaire fred ara si mai O ara o mai conjunció Malgrat això No tinc ganes d’anar a la platja ara, si…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ àrab


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">àrab</title>

Etimologia: del ll. arabs, arăbis, de l’àr. ʿarabĩ, ʾáʿrab, etc. 
  1. adjectiu i masculí i femení D’Aràbia (península del SO d’Àsia), dels àrabs (poble) o de l’àrab (llengua).
  2. masculí i femení història Individu d’un poble de llengua semítica originari de la península Aràbiga, o de pobles que han adoptat la llengua i la cultura àrabs.
  3. masculí lingüística Llengua del grup meridional de les llengües semítiques, parlada a Aràbia i estesa a tots els països islàmics.
  4. alfabet àrab escriptura Alifat.

■ àrab

adjectiu i masculí i femení D’Aràbia península del SO d’Àsia, dels àrabs poble o de l’àrab llengua masculí i femení història Individu d’un poble de llengua semítica originari de la península Aràbiga, o de pobles que han adoptat la llengua i la cultura àrabs masculí lingüística Llengua del grup meridional de les llengües semítiques, parlada a Aràbia i estesa a tots els països islàmics alfabet àrab escriptura Alifat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ araban

■ araban

masculí bioquímica Designació genèrica dels polisacàrids de fórmula C 5 H 8 O 4 n formats per unitats de L-arabinosa unides per enllaços glucosídics