<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repetir</title>
Accessory
Etimologia: del ll. repetĕre, íd., der. de petĕre ‘dirigir-se vers; demanar’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
verb
-
- transitiu Dir de nou allò que hom ja ha dit. Repetir un mot, una pregunta, una acusació.
- transitiu antigament Repassar (la lliçó).
- transitiu Fer que una cosa s’esdevingui, ocorri, aparegui, de nou. Repetir un joc de mans. Repetir la projecció d’una escena d’un film.
- transitiu ensenyament Tornar a fer (un curs o una assignatura). Hauré de repetir primer de batxillerat.
- pronominal La tornada es va repetint després de cada estrofa. El terratrèmol es repetí tres vegades.
- repetir les hores (un rellotge) Tornar a tocar les hores un rellotge de repetició.
- transitiu Dir o fer allò que un altre ha dit o fet. No faig més que repetir el que el director m’ha dit. Repetia els gestos del seu pare.
- pronominal Dir sempre el mateix.
- intransitiu Tornar a esdevenir-se un atac, una febre, una malaltia o un accident. Cada tres dies li repeteix l’atac.
- intransitiu Tornar a servir-se, prendre més d’un mateix menjar. He repetit de gelat dues vegades. Si t’agrada la pizza, pots repetir.
- intransitiu Tornar a la boca el gust d’una beguda, d’una menja, encara no païda. L’all repeteix molt.