Es mostren 88940 resultats

■ reposapeus

■ reposapeus

masculí Escambell per a reposar-hi els peus, especialment quan va fixat a l’extrem inferior d’una cadira o butaca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reposar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reposar</title>

Etimologia: de posar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Tornar a posar. El monument fou reposat al mateix lloc. El funcionari va ésser reposat en el seu càrrec.
    2. dret processal Tornar (una causa o un plet) al seu estat primitiu.
    3. dret processal Reformar (un decret o una resolució judicial) per interposició del recurs de reposició.
    1. transitiu Posar (una cosa) sobre una altra, fer que s’hi sostingui. No té on reposar el cap.
    2. intransitiu Estar en suspensió de treball o d’activitat; descansar. Ara para la feina i reposa.
    3. intransitiu Estar sostingut per tal o tal cosa. Les bigues reposen sobre una jàssera.
    1. intransitiu Una cosa que ha estat objecte d’una operació, d’una manipulació, etc., ésser deixada a si mateixa perquè es posi, es prengui, etc. Després de remenar bé la mescla, cal deixar-la reposar un parell d’hores.
    2. pronominal figuradament Posar seny, especialment cessar de tenir una conducta poc ordenada. No et preocupis tant pel teu fill: encara és molt jove, ja es reposarà.
  4. transitiu espectacles Tornar a representar, a projectar, a executar (una peça de teatre, un film, una obra musical, etc., que fa temps que hom ha estrenat), amb certs honors d’estrena.

■ reposar

verb transitiu Tornar a posar El monument fou reposat al mateix lloc El funcionari va ésser reposat en el seu càrrec dret processal Tornar una causa o un plet al seu estat primitiu dret processal Reformar un decret o una resolució judicial per interposició del recurs de reposició transitiu Posar una cosa sobre una altra, fer que s’hi sostingui No té on reposar el cap intransitiu Estar en suspensió de treball o d’activitat descansar Ara para la feina i reposa intransitiu Estar sostingut per tal o tal cosa Les bigues reposen sobre una jàssera intransitiu Una cosa que ha estat objecte d’una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reposat
| reposada

■ reposat
| reposada

adjectiu Tranquil, assenyat, lliure d’inquietuds, de neguits, de precipitació, que no es deixa emportar per les passions, per requeriments, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reposició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reposició</title>

Partició sil·làbica: re_po_si_ci_ó
Etimologia: del ll. repositio, -ōnis, íd. 1a font: s. XX, Oller
    femení
  1. Acció de reposar, de posar de nou.
  2. dret processal
    1. Acte jurídic pel qual hom torna una causa o un plet al seu estat primitiu.
    2. recurs de reposició Recurs, equivalent al de reforma en la jurisdicció civil i la contenciosa administrativa, interposat per un dels litigants que se sent agreujat per una resolució del jutge i que en reclama la modificació.
  3. espectacles
    1. Acció de reposar;
    2. l’efecte.
  4. reposició de capital economia Inversió de capital vinculada a l’amortització de les despeses degudes al desgast dels elements patrimonials.

■ reposició

femení Acció de reposar, de posar de nou dret processal Acte jurídic pel qual hom torna una causa o un plet al seu estat primitiu recurs de reposició Recurs, equivalent al de reforma en la jurisdicció civil i la contenciosa administrativa, interposat per un dels litigants que se sent agreujat per una resolució del jutge i que en reclama la modificació espectacles Acció de reposar l’efecte reposició de capital economia Inversió de capital vinculada a l’amortització de les despeses degudes al desgast dels elements patrimonials
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

repositori

repositori

masculí informàtica Sistema informàtic on s’emmagatzema la informació d’una organització amb la finalitat que els seus membres la puguin compartir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repotegar

■ repotegar

verb intransitiu dialectal Reganyar, rondinar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

repotençat
| repotençada

repotençat
| repotençada

adjectiu heràldica Dit de la peça de les extremitats potençades de la qual encara surten altres potences
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repregunta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repregunta</title>

Etimologia: de repreguntar 1a font: s. XX, Ruyra
    femení
  1. Nova pregunta sobre la mateixa qüestió.
  2. dret processal Cadascuna de les preguntes que el litigant, l’advocat o el fiscal dirigeixen als testimonis presentats per l’adversari, després que han respost a cadascuna de les preguntes de l’interrogatori.

■ repregunta

femení Nova pregunta sobre la mateixa qüestió dret processal Cadascuna de les preguntes que el litigant, l’advocat o el fiscal dirigeixen als testimonis presentats per l’adversari, després que han respost a cadascuna de les preguntes de l’interrogatori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repreguntar

■ repreguntar

verb transitiu Preguntar de nou sobre la mateixa cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reprendre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reprendre</title>

Etimologia: del ll. reprehendĕre (reprendĕre), íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Tornar a prendre. S’aturà per reprendre alè.
  2. Continuar una feina, una conversa, etc., que havia estat interrompuda. Aviat reprendré les meves tasques normals.
  3. Adreçar a algú paraules de censura, de blasme, de desaprovació del que ha fet o ha dit; renyar. El van reprendre amb duresa pel que havia fet.
    1. Un aliment no ésser ben rebut o digerit per l’estómac. El menjar m’ha reprès.
    2. Una nova, un retret, etc., venir molt de nou, no caure gens bé a algú. Aquella notícia el va reprendre molt fortament.

■ reprendre

verb transitiu Tornar a prendre S’aturà per reprendre alè Continuar una feina, una conversa, etc, que havia estat interrompuda Aviat reprendré les meves tasques normals Adreçar a algú paraules de censura, de blasme, de desaprovació del que ha fet o ha dit renyar El van reprendre amb duresa pel que havia fet Un aliment no ésser ben rebut o digerit per l’estómac El menjar m’ha reprès Una nova, un retret, etc, venir molt de nou, no caure gens bé a algú Aquella notícia el va reprendre molt fortament
Informació complementària
Traducció