Es mostren 88940 resultats

■ resoldre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resoldre</title>

Etimologia: del ll. resolvĕre, íd. 1a font: 1438
    verb
    1. transitiu Descompondre una cosa reduint-la als seus elements constituents. Resoldre una mescla en els seus elements.
    2. pronominal Al pas d’un corrent elèctric, l’aigua es resol en hidrogen i oxigen.
    3. transitiu medicina i terapèutica Fer desaparèixer un tumor, un abscés, etc., gradualment sense supuració, per mitjà d’un producte o d’un procediment resolutius.
    1. transitiu Convertir una cosa, per desintegració, en tal o tal altra cosa. Resoldre una noció complexa en d’altres de més simples.
    2. pronominal Resoldre’s, un núvol, en pluja.
  3. transitiu
    1. Desfer una dificultat, donar solució a un dubte, trobar la solució d’un problema, d’una qüestió. Hem resolt un misteri. Va resoldre el problema ràpidament.
    2. matemàtiques Trobar la solució d’una equació o d’un sistema d’equacions o inequacions.
    3. resoldre un triangle geometria Determinar, a partir dels elements coneguts, els altres elements desconeguts (costats i angles) d’un triangle donat.
  4. transitiu Deixar sense efecte. Resoldre un contracte.
    1. transitiu Prendre la determinació de fer tal o tal cosa, de deixar-la de fer, de fer-la altrament. Hem resolt d’anar-hi ara mateix. Encara no hem resolt res. Hem resolt no anar-hi.
    2. intransitiu dret Prendre, una autoritat judicial, una resolució. La junta ha resolt sobre l’expedient sancionador. El jutge va resoldre en apel·lació.
    3. transitiu dret El tribunal suprem ha resolt el recurs de cassació.
  6. transitiu música Efectuar la resolució d’un acord.

■ resoldre

verb transitiu Descompondre una cosa reduint-la als seus elements constituents Resoldre una mescla en els seus elements pronominal Al pas d’un corrent elèctric, l’aigua es resol en hidrogen i oxigen transitiu medicina i terapèutica Fer desaparèixer un tumor, un abscés, etc, gradualment sense supuració, per mitjà d’un producte o d’un procediment resolutius transitiu Convertir una cosa, per desintegració, en tal o tal altra cosa Resoldre una noció complexa en d’altres de més simples pronominal Resoldre’s, un núvol, en pluja transitiu Desfer una dificultat, donar solució a un dubte, trobar la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

resolt
| resolta

resolt
| resolta

adjectiu Resolut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resoluble

■ resoluble

adjectiu Que pot ésser resolt grup resoluble àlgebra Grup on tot factor de composició és abelià
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resolució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resolució</title>

Partició sil·làbica: re_so_lu_ci_ó
Etimologia: del ll. resolutio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    femení
    1. Acció de resoldre o de resoldre’s;
    2. l’efecte.
    1. Decisió, determinació. Prendre una resolució.
    2. Qualitat de resolt. Hi entrà ple de resolució.
  3. dret
    1. Determinació sobre un afer.
    2. resolució judicial Determinació presa pels tribunals de justícia.
  4. filosofia i metodologia Moment, aspecte o dimensió de l’anàlisi, consistent a descompondre l’objecte d’aquesta en els seus elements constituents i, per això mateix, més simples. Hom en diu també reducció.
  5. matemàtiques
    1. Procediment destinat a resoldre un problema, especialment una equació o un sistema.
    2. resolució d’un triangle geometria Procediment de càlcul per a resoldre un triangle.
  6. medicina i terapèutica Guarició, espontània o mitjançant la medicació apropiada, d’una malaltia, una ferida, un tumor, etc.
  7. música Manera d’encadenar un acord dissonant amb l’acord que el segueix, sigui consonant o no.
  8. química orgànica Cadascun dels processos mitjançant els quals hom separa els enantiòmers constituents d’una mescla racèmica.
  9. electrònica, informàtica i tecnologia En un dispositiu visualitzador, capacitat per a representar punts distints de les dimensions més reduïdes possibles (pícsels).
  10. poder de resolució òptica Per a un sistema òptic donat, distància mínima entre dos punts, o angle mínim entre dos raigs que entren al sistema tals, que les imatges produïdes per cadascun d’ells es distingeixin l’una de l’altra.

■ resolució

femení Acció de resoldre o de resoldre’s l’efecte Decisió, determinació Prendre una resolució Qualitat de resolt Hi entrà ple de resolució dret Determinació sobre un afer resolució judicial Determinació presa pels tribunals de justícia filosofia i metodologia Moment, aspecte o dimensió de l’anàlisi, consistent a descompondre l’objecte d’aquesta en els seus elements constituents i, per això mateix, més simples Hom en diu també reducció matemàtiques Procediment destinat a resoldre un problema, especialment una equació o un sistema resolució d’un triangle geometria Procediment de càlcul per a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resoludament

■ resoludament

adverbi Amb resolució, decididament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resolut
| resoluda

■ resolut
| resoluda

adjectiu Decidit, que no vacilla gaire a prendre resolucions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resolutiu
| resolutiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resolutiu</title>

Partició sil·làbica: re_so_lu_tiu
Etimologia: del b. ll. resolutivus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    1. adjectiu Que té la virtut de resoldre.
    2. adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del producte o el procediment destinat a resoldre un dany o una lesió.
  2. adjectiu filosofia i metodologia Relatiu o pertanyent a la resolució; analític. Mètode resolutiu.

■ resolutiu
| resolutiva

adjectiu Que té la virtut de resoldre adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del producte o el procediment destinat a resoldre un dany o una lesió adjectiu filosofia i metodologia Relatiu o pertanyent a la resolució analític Mètode resolutiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resolutivament

■ resolutivament

adverbi D’una manera resolutiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resolutori
| resolutòria

■ resolutori
| resolutòria

adjectiu dret Que resol, que inclou resolució Clàusula resolutòria Condició resolutòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resolutòriament

■ resolutòriament

adverbi Amb resolució o decisió
Traducció