Es mostren 88940 resultats

■ arbitrari
| arbitrària

■ arbitrari
| arbitrària

adjectiu Que depèn del lliure albir discrecional multa arbitrària Multa deixada a la decisió del jutge Exercit no atenent sinó a la voluntat o al capritx propis Una mesura arbitrària
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arbitràriament

■ arbitràriament

adverbi D’una manera arbitrària Governar arbitràriament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arbitrarietat

■ arbitrarietat

femení Qualitat d’arbitrari Acte contrari a la justícia, a la raó, a les lleis, etc, dictat pel capritx
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arbitratge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arbitratge</title>

Etimologia: de arbitrar 1a font: s. XIX
    masculí
    1. Acció d’arbitrar;
    2. l’efecte.
  2. Missió d’àrbitre.
    1. dret Decisió d’una qüestió o un conflicte jurídic per part d’una persona o de diverses persones que no són jutges ordinaris ni actuen com a òrgans normals del poder judicial.
    2. dret del treball Apel·lació a terceres persones perquè decideixin en casos de conflicte de treball, de manca d’entesa en negociacions o de desacord en l’aplicació de normes pactades amb anterioritat.
    3. arbitratge internacional dret internacional Mitjà de solució pacífica de les controvèrsies entre estats a través d’una decisió jurídica d’un o més àrbitres o d’un tribunal arbitral, escollits per les parts.
  4. economia
    1. Operació de borsa que consisteix a obtenir un benefici en aprofitar les diferències de cotització en diferents mercats, comprant i venent valors o mercaderies.
    2. Fixació d’un preu per part de l’estat o d’una comissió nomenada bilateralment.

■ arbitratge

masculí Acció d’arbitrar l’efecte Missió d’àrbitre dret Decisió d’una qüestió o un conflicte jurídic per part d’una persona o de diverses persones que no són jutges ordinaris ni actuen com a òrgans normals del poder judicial dret del treball Apellació a terceres persones perquè decideixin en casos de conflicte de treball, de manca d’entesa en negociacions o de desacord en l’aplicació de normes pactades amb anterioritat arbitratge internacional dret internacional Mitjà de solució pacífica de les controvèrsies entre estats a través d’una decisió jurídica d’un o més àrbitres o d’un tribunal…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arbitratgista

■ arbitratgista

masculí i femení economia Persona que fa arbitratges de borsa o en la fixació dels preus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arbitratiu
| arbitrativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arbitratiu</title>

Partició sil·làbica: ar_bi_tra_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. arbitratus, -a, -um, participi de arbitrare ‘judicar’
    adjectiu
  1. Que depèn de l’arbitri; arbitrari.
  2. Relatiu o pertanyent a l’arbitrador o jutge àrbitre, arbitral.

■ arbitratiu
| arbitrativa

adjectiu Que depèn de l’arbitri arbitrari Relatiu o pertanyent a l’arbitrador o jutge àrbitre, arbitral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arbitratori
| arbitratòria

■ arbitratori
| arbitratòria

adjectiu Arbitral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ àrbitre
| àrbitra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">àrbitre</title>

Etimologia: del ll. arbĭter, -tri, íd. 1a font: s. XIII
    masculí i femení
  1. Persona que té poder per a decidir un assumpte en litigi.
  2. Definidor, que dona la pauta, que dicta la llei, en alguna matèria. És l’àrbitre de l’elegància.
  3. Persona que pot obrar per ella mateixa amb absoluta independència. Ésser, algú, àrbitre dels seus actes.
  4. esports
    1. En les competicions esportives, persona encarregada d’interpretar les regles del joc, de sancionar els jugadors que les transgredeixen i, en els casos dubtosos, de decidir el guanyador i el perdedor.
    2. àrbitre assistent (o simplement assistent) En el futbol, qualsevol dels dos membres de l’equip arbitral, situats a les bandes del terreny de joc, que tenen la missió d’advertir l’àrbitre de les infraccions comeses en un sector o una línia del camp.
    3. quart àrbitre Membre de l’equip arbitral que s’encarrega, entre altres funcions, de controlar les substitucions de jugadors, supervisar l’equip del jugador entrant i indicar el temps de descompte, i que substitueix qualsevol dels altres tres àrbitres en cas de necessitat.

■ àrbitre
| àrbitra

masculí i femení Persona que té poder per a decidir un assumpte en litigi Definidor, que dona la pauta, que dicta la llei, en alguna matèria És l’àrbitre de l’elegància Persona que pot obrar per ella mateixa amb absoluta independència Ésser, algú, àrbitre dels seus actes esports En les competicions esportives, persona encarregada d’interpretar les regles del joc, de sancionar els jugadors que les transgredeixen i, en els casos dubtosos, de decidir el guanyador i el perdedor àrbitre assistent o simplement assistent En el futbol, qualsevol dels dos membres de l’equip arbitral, situats a les…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arbitri


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arbitri</title>

Etimologia: del ll. arbitrium, íd.
    masculí
    1. Facultat de la voluntat de l’home de prendre una resolució amb preferència a una altra.
    2. lliure (o franc) arbitri filosofia Lliure albir.
  2. Judici, sentència, d’àrbitre. Ho deixarem al seu arbitri.
  3. dret administratiu
    1. Exacció, normalment municipal, que tècnicament no té finalitat recaptadora, sinó la d’intentar modificar la conducta de l’obligat al pagament per a adequar-la als interessos generals.
    2. Denominació antiga dels imposts locals.
  4. arbitri judicial dret Facultat que la llei dona al jutge perquè, dins uns límits més o menys amplis, la interpreti amb relació al cas concret a jutjar, o complementi algun extrem que la mateixa llei deixi al seu judici personal.

■ arbitri

masculí Facultat de la voluntat de l’home de prendre una resolució amb preferència a una altra lliure o franc arbitri filosofia Lliure albir Judici, sentència, d’àrbitre Ho deixarem al seu arbitri dret administratiu Exacció, normalment municipal, que tècnicament no té finalitat recaptadora, sinó la d’intentar modificar la conducta de l’obligat al pagament per a adequar-la als interessos generals Denominació antiga dels imposts locals arbitri judicial dret Facultat que la llei dona al jutge perquè, dins uns límits més o menys amplis, la interpreti amb relació al cas concret a jutjar, o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arbitrisme

■ arbitrisme

masculí economia Corrent de pensament politicoeconòmic que proposa uns mitjans únics i simples per a superar una etapa de decadència econòmica
Traducció