Es mostren 88940 resultats

■ roentgenlogia

■ roentgenlogia

femení medicina Radiologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ roentgenteràpia

■ roentgenteràpia

femení medicina i terapèutica Radioteràpia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ roentor

■ roentor

femení Qualitat de roent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rogació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rogació</title>

Partició sil·làbica: ro_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. rogatio, -ōnis ‘pregària, petició’, der. de rogare ‘demanar’ 1a font: 1740
    femení
    1. Pregària.
    2. plural Rogatives.
  2. diplomàtica Fórmula en què el rogatari testifica d’haver escrit un document a petició d’un altre i a la seva presència.
  3. dret romà A la Roma republicana, proposta de llei que el magistrat feia al poble aplegat en els comicis i que era aprovada o rebutjada en bloc, sense possibilitats d’esmenes.

■ rogació

femení Pregària plural Rogatives diplomàtica Fórmula en què el rogatari testifica d’haver escrit un document a petició d’un altre i a la seva presència dret romà A la Roma republicana, proposta de llei que el magistrat feia al poble aplegat en els comicis i que era aprovada o rebutjada en bloc, sense possibilitats d’esmenes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rogall


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rogall</title>

Etimologia: d’un ant. *roc, roga, ll. raucus, -a, -um ‘ronc’, inviable per homonímia amb roc1 ‘pedra’, d’on es formà el der. rogallós i, per regressió, rogall 1a font: s. XIII
masculí patologia Afecció inflamatòria de la laringe que fa tornar la veu més apagada i opaca.

■ rogall

masculí patologia Afecció inflamatòria de la laringe que fa tornar la veu més apagada i opaca
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rogallós
| rogallosa

■ rogallós
| rogallosa

adjectiu Dit de la veu d’una persona que està enrogallada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rogallosament

■ rogallosament

adverbi Amb veu rogallosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rogatari
| rogatària


<title type="display">rogatari</title>

Etimologia: del b. ll. rogatarius ‘executor testamentari’, der. de rogare ‘demanar’
masculí i femení diplomàtica El qui redacta un document i l’autentica a petició d’un altre.

rogatari
| rogatària

masculí i femení diplomàtica El qui redacta un document i l’autentica a petició d’un altre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rogatiu
| rogativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rogatiu</title>

Partició sil·làbica: ro_ga_tiu
Etimologia: del b. ll. rogativus, -a, -um, íd., der. de rogare ‘demanar, pregar’
  1. adjectiu Que conté un prec, una pregària.
  2. femení plural litúrgia Súpliques públiques de caràcter penitencial, que hom fa processionalment en temps de calamitat pública o per demanar el bon temps.

■ rogatiu
| rogativa

adjectiu Que conté un prec, una pregària femení plural litúrgia Súpliques públiques de caràcter penitencial, que hom fa processionalment en temps de calamitat pública o per demanar el bon temps
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rogatori
| rogatòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rogatori</title>

Etimologia: del b. ll. rogatorius, -a, -um, íd., der. de rogare ‘demanar’
    adjectiu
  1. Que implica o conté un prec o súplica.
  2. dret romà Relatiu o pertanyent a la rogació.
  3. comissió rogatòria dret processal i dret internacional
    1. Exhort o encàrrec tramès per una autoritat judicial d’un territori a l’autoritat competent d’un altre, perquè executi dins la seva jurisdicció un acte de natura judicial.
    2. Instància d’un tribunal a un altre invitant-lo a un acte d’instrucció en el terme de la seva jurisdicció.

■ rogatori
| rogatòria

adjectiu Que implica o conté un prec o súplica dret romà Relatiu o pertanyent a la rogació comissió rogatòria dret processal i dret internacional Exhort o encàrrec tramès per una autoritat judicial d’un territori a l’autoritat competent d’un altre, perquè executi dins la seva jurisdicció un acte de natura judicial Instància d’un tribunal a un altre invitant-lo a un acte d’instrucció en el terme de la seva jurisdicció
Traducció