Es mostren 88940 resultats

■ sautor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sautor</title>

Partició sil·làbica: sau_tor
Etimologia: del fr. sautoir, íd., de sauter ‘saltar’, del ll. saltare, íd.
masculí heràldica Peça honorable composta, anomenada també creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu, que resulta de la unió de la banda i la barra.

■ sautor

masculí heràldica Peça honorable composta, anomenada també creu de Santa Eulàlia , creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu , que resulta de la unió de la banda i la barra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sautor-faixa

sautor-faixa

masculí heràldica Peça composta que resulta de la unió del sautor i la faixa
Gran Diccionari de la llengua catalana

sautor-peu

sautor-peu

masculí heràldica Peça composta que resulta de la unió del sautor i del peu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sautoret

■ sautoret

masculí heràldica Cadascun dels sautors petits que figuren en un escut quan n’hi ha més de tres
Gran Diccionari de la llengua catalana

savallenc
| savallenca

savallenc
| savallenca

adjectiu i masculí i femení De Savallà del Comtat Conca de Barberà
Gran Diccionari de la llengua catalana

savart


<title type="display">savart</title>

Etimologia: del nom del físic fr. F. Savart (1791-1841)
masculí acústica i metrologia Unitat logarítmica de mesura de l’altura dels sons musicals.

savart

masculí acústica i metrologia Unitat logarítmica de mesura de l’altura dels sons musicals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ savi
| sàvia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">savi</title>

Etimologia: d’un ll. vg. *sabius, -a, -um, del ll. td. sapĭdus ‘que té gust; prudent’, der. de sapĕre ‘tenir gust’ per una via de difícil explicació 1a font: c. 1230
  1. adjectiu
    1. Que té la ciència d’alguna cosa o que posseeix molts coneixements sobre determinades ciències o disciplines. Homes experts i savis en afers de mar.
    2. usat absolutament Que té ciència. Un home savi.
    3. per extensió Dit d’un animal que té certes habilitats. Un gos savi. Una rata sàvia.
    4. llengua sàvia Cadascuna de les llengües antigues clàssiques, com el grec o el llatí, que tingueren una literatura important.
    5. mot savi Cultisme.
  2. adjectiu Ple de saviesa, assenyat, prudent, que demostra seny. Decisió sàvia.
  3. masculí i femení
    1. Home que posseeix molta ciència.
    2. antigament Especialista, doctor en alguna disciplina, magistrat, jurisconsult. Savi en dret. Savi en decretals. Consell dels savis.
    1. masculí i femení Persona d’experiència i saviesa.
    2. masculí i femení usat absolutament Bíblia Salomó, considerat autor dels llibres sapiencials. Tal com diu el Savi en l’Eclesiastès.
    3. masculí i femení història Nom donat a alguns filòsofs i polítics de l’antiga Grècia. Els set savis de Grècia.

■ savi
| sàvia

adjectiu Que té la ciència d’alguna cosa o que posseeix molts coneixements sobre determinades ciències o disciplines Homes experts i savis en afers de mar usat absolutament Que té ciència Un home savi per extensió Dit d’un animal que té certes habilitats Un gos savi Una rata sàvia llengua sàvia Cadascuna de les llengües antigues clàssiques, com el grec o el llatí, que tingueren una literatura important mot savi Cultisme adjectiu Ple de saviesa, assenyat, prudent, que demostra seny Decisió sàvia masculí i femení Home que posseeix molta ciència antigament Especialista, doctor en alguna…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sàviament

■ sàviament

adverbi D’una manera sàvia, amb saviesa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sàvic
| sàvica


<title type="display">sàvic</title>

adjectiu geologia i estratigrafia Dit de la fase de plegament neoalpí que s’esdevingué entre el catià (oligocè) i l’aquitanià (base del miocè), fa uns 22,5 milions d’anys.

sàvic
| sàvica

adjectiu geologia i estratigrafia Dit de la fase de plegament neoalpí que s’esdevingué entre el catià oligocè i l’aquitanià base del miocè, fa uns 22,5 milions d’anys
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saviejar

■ saviejar

verb intransitiu antigament Obrar sàviament
Traducció