Es mostren 88954 resultats

seguidor
| seguidora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seguidor</title>

Accessory
Etimologia: de seguir 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que segueix o va darrere algú acompanyant-lo.
    2. Que segueix o pren algú com a guia, etc. Aristòtil i els seus seguidors.
  2. masculí electrònica
    1. seguidor de càtode (o catòdic) Circuit especial proveït d’un tub electrònic, generalment un tríode, muntat amb l’ànode connectat a massa i emprat com a adaptador d’impedàncies.
    2. seguidor d’emissor Circuit especial consistent en un transistor connectat en col·lector comú, emprat en certs casos com a adaptador d’impedàncies.

seguidor
| seguidora

seguiment

seguiment

seguir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seguir</title>

Accessory
Homòfon: ceguí
Etimologia: del ll. vg. sĕquĕre, ll. cl. sĕquī, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Anar darrere d’algú o d’alguna cosa movent-se en la seva mateixa direcció. El vam seguir d’un tros lluny per veure on anava.
    2. figuradament Morí, i no tardà a seguir-lo la seva dona. Seguir algú amb els ulls, amb el pensament.
  2. transitiu Trobar-se, venir, darrere d’algú o d’alguna cosa en l’espai, en el temps, pel rang, com a conseqüència natural. La nostra casa? Veureu una casa molt alta: la nostra és la que segueix aquesta. En la sèrie dels nombres naturals, el 8 segueix el 7. El tro segueix el llamp. La calma que segueix la tempestat.
  3. pronominal
    1. De dues coses, seguir l’una l’altra. Les victòries d’aquest equip de futbol se segueixen ininterrompudament.
    2. Esdevenir-se com a conseqüència d’una cosa. D’on se segueix que ambdues rectes són paral·leles.
  4. transitiu
    1. Anar per un camí sense deixar-lo. Seguint aquest viarany sortireu a la carretera.
    2. Guardar una direcció, una línia de conducta. Seguir algú la seva inspiració, el seu instint.
    3. Prendre quelcom com a norma d’acció. Seguir l’exemple d’algú. Seguir un consell, una regla.
    4. Acceptar algú com a autoritat, prendre’l com a guia, adoptar les seves opinions, doctrines, etc. Els deixebles seguien Jesucrist.
  5. intransitiu Continuar. Segueixo pensant que és la millor solució. Si segueixes així, cauràs malalt.
  6. intransitiu
    1. Desprendre’s bé una cosa adherida. Si no mulles bé el paper de la paret, no seguirà. Quan arrenques l’esparadrap segueix la pell i tot.
    2. indústria surera Pelar-se bé el suro.

seguir

seguit
| seguida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seguit</title>

Accessory
Etimologia: de seguir 1a font: 1537
Body
  1. adjectiu
    1. Continu, no interromput. Una setmana seguida.
    2. plural L’un darrere l’altre, sense interval. Ja fa cinc dies seguits que plou.
  2. adverbi
    1. Ininterrompudament. Llegir seguit.
    2. Successivament. Una nit de trons que espetegaven seguit.
  3. masculí Reunió de coses que se segueixen. Fa un seguit de dies que plou. Presentar-se en un afer un seguit de dificultats. La seva actuació va ésser un seguit de disbarats.
  4. per un seguit Sense interrupció, amb regularitat.
  5. tot seguit locució adverbial Immediatament després, com a conseqüència natural. El general va donar l’ordre d’atac i tot seguit va començar el canoneig.

seguit
| seguida

segur
| segura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">segur</title>

Accessory
Homòfon: sagú
Etimologia: del ll. secūrus, -a, -um, íd., del ll. arcaic se ‘sense’ i cura ‘cura, preocupació’ 1a font: 1260
Body
  1. adjectiu
    1. Exempt de tot perill o risc. Poseu-ho en un lloc segur.
    2. Que no admet dubte, que s’esdevindrà de cert. Ésser d’un èxit segur. La victòria és segura.
    3. Que no hi ha perill que falli, amb què hom pot confiar en absolut. Un remei segur. Un mitjà segur.
    4. Fermament establert. Una fe segura. Un confident segur. Una memòria segura.
    5. a cop segur locució adverbial Immancablement.
    6. de segur Amb seguretat.
  2. adjectiu Dit d’una persona que creu poder comptar amb algú o amb alguna cosa. Estic segur que vindrà. Estem ben segurs de la seva fidelitat.
  3. femení botànica Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes (Chrysanthemum parthenium), aromàtica i amb capítols de disc groc i de lígules blanques, emprada com a tònic estomacal.

segur
| segura

segurament

segurament

segurança

segurança

seguretat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seguretat</title>

Accessory
Etimologia: del ll. secūrĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1271
Body
    femení
    1. Qualitat de segur. La seguretat pública. Creus que vindrà? En tinc la seguretat.
    2. de seguretat tecnologia Dit del mecanisme, del dispositiu, etc., que és segur en el seu funcionament o que serveix per a evitar un perill, de la peça, de l’objecte, etc., que és fet a prova de ruptura o l’ús del qual no representa cap perill, etc. Vàlvula de seguretat. Llàntia de seguretat. Llumí de seguretat.
  1. antigament Assegurança.
  2. dret penal
    1. delicte contra la seguretat de les persones En el codi vigent a l’estat espanyol, conjunt d’atemptats contra el deure d’auxili, entre els quals sobresurten l’abandó de família, l’abandó d’infant i l’omissió de socors.
    2. delictes contra la seguretat de l’estat En el codi vigent a l’estat espanyol, conjunt d’atemptats contra el govern, l’administració pública i els poders públics: parlament, tribunals, etc.
  3. seguretat social assegurances Sistema, i conjunt de mesures, d’assegurança social que, amb caràcter obligatori, instrumenta l’estat amb la finalitat de cobrir una sèrie de riscs i que, en una determinada proporció, té com a font de finançament unes cotitzacions individuals diferents dels imposts.
  4. seguretat informàtica informàtica i sociologia Ciberseguretat.

seguretat

seiedora

seiedora

seient


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seient</title>

Accessory
Partició sil·làbica: se_ient
Etimologia: de seure 1a font: c. 1900, Verdaguer
Body
    masculí
  1. Lloc on hom seu. Un bagul ens va servir de seient.
  2. Moble destinat a seure-hi. No vam trobar ni un seient buit, al tramvia. Una llotja amb sis seients.
  3. Part d’un seient, d’una sella, etc., sobre la qual hom seu.
  4. seient projectable aeronàutica Seient emprat en els moderns avions de reacció, llevat dels de transport de passatgers, que, en cas de perill i d’haver-lo d’abandonar, és llançat a l’exterior de l’avió amb el seu ocupant, mitjançant una càrrega explosiva o un coet.

seient