Es mostren 88940 resultats

■ arlequinat
| arlequinada

■ arlequinat
| arlequinada

adjectiu De colors variats, que recorda el vestit de l’arlequí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

arlès
| arlesa

arlès
| arlesa

adjectiu i masculí i femení D’Arles Vallespir o dels Banys d’Arles Vallespir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arlot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arlot</title>

Etimologia: d’origen incert, mot sobretot del cat. ant., que sembla imitat del fr. ant. arlot, herlot, també d’origen incert (v. al·lot) 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
  1. El qui viu a costa d’una dona prostituïda; macarró.
  2. Bordegàs, minyó.
  3. rei arlot història Als segles XIII i XIV, oficial existent a València i en d’altres ciutats de la corona catalanoaragonesa encarregat del govern i de la inspecció dels bordells.

■ arlot

masculí El qui viu a costa d’una dona prostituïda macarró Bordegàs, minyó rei arlot història Als segles XIII i XIV, oficial existent a València i en d’altres ciutats de la corona catalanoaragonesa encarregat del govern i de la inspecció dels bordells
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arloteria

■ arloteria

femení Fet propi d’un arlot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arma</title>

Etimologia: del ll. td. arma, -ae, íd., i aquest, del ll. cl. arma, -orum, neutre pl. 1a font: orígens de la llengua
    femení
  1. armament
    1. Instrument per a atacar o defensar-se.
    2. arma atòmica impròpiament Arma nuclear.
    3. arma automàtica Arma de foc en la qual la força del gas produït per la càrrega de llançament, mitjançant un muntatge adequat, provoca l’expulsió del projectil de la recambra i la successiva recàrrega, sense la intervenció del tirador.
    4. arma bacteriològica Mitjà d’emissió de bacteris provocadors de malalties utilitzat amb finalitat bèl·lica.
    5. arma biològica Agent agressiu constituït per organismes vivents (principalment microorganismes) o per llurs toxines capaç de produir infeccions que incapaciten o maten un gran nombre d’éssers vius.
    6. arma blanca Arma de mà que fereix amb la punta o amb el tall.
    7. arma convencional Arma bèl·lica la utilització de la qual no ha estat prohibida o discutida per cap acord o cap organització internacional.
    8. arma curta Arma de foc portàtil, lleugera, que pot empunyar-se i disparar-se amb una sola mà.
    9. arma de foc Arma que expel·leix un projectil mitjançant l’expansió dels gasos formats per la combustió de la càrrega de pólvora.
    10. arma de repetició Arma de foc en la qual la introducció del cartutx a la culata no és feta manualment cada vegada pel tirador, sinó que és feta amb la sola maniobra de l’obturador, fins a l’exhauriment dels cartutxos continguts en un dipòsit incorporat a l’arma.
    11. arma llarga Arma de foc portàtil que ha d’empunyar-se i disparar-se sostenint-la amb les dues mans.
    12. arma nuclear Giny de guerra especialment concebut per a causar la destrucció i la mort per radiació tèrmica, per ona de xoc o pels efectes de la radioactivitat.
    13. arma química Agent tòxic, produït per síntesi química, emprat com a arma per tal de produir la mort o la incapacitació dels combatents o de la població civil.
    14. arma teledirigida Míssil.
    15. presentar l’arma (o les armes) Saludar amb el fusell, amb el sabre, etc.
    16. vetllar les armes Passar una nit en vetlla prop de les armes aquell que havia d’ésser armat cavaller.
    1. per extensió Tot allò que serveix per a atacar o defensar-se. Fer arma d’una cadira.
    2. figuradament Mitjà del qual hom se serveix per a vèncer, per a aconseguir alguna cosa. Fer armes del dret i de la justícia.
  3. organització militar Cadascun dels cossos en què es divideix un exèrcit per raó d’armament, d’organització i de les diverses maneres de combatre.
  4. plural figuradament Milícia. Abraçar la carrera de les armes. Company d’armes. L’honor de les nostres armes.
  5. plural heràldica Insígnia, escut, blasó, que és distintiu de persones, famílies, ciutats, corporacions, entitats, estats, etc.
  6. a armes! (o a les armes!) Crit que hom fa per fer prendre les armes per tal de defensar-se d’un atac.
  7. abaixar les armes Cessar les hostilitats.
  8. alçar-se en armes Revoltar-se armat (referit a un poble).
  9. cridar a (o sota) les armes Cridar a prestar servei militar.
  10. deposar les armes Cessar les hostilitats.
  11. estar sobre les armes Estar prompte a combatre.
  12. fer armes Guerrejar, combatre.
  13. fer les primeres armes
    1. Combatre per primera vegada.
    2. figuradament Ésser a l’inici d’un art, d’una professió, etc., i per això ésser encara inexpert, arriscar-se a una cosa nova.
  14. fet d’armes Combat.
  15. gent d’armes Soldats.
  16. mestre d’armes El qui ensenya l’art de l’esgrima.
  17. passar per les armes Afusellar.
  18. plaça d’armes Lloc destinat als exercicis militars.
  19. prendre les armes Armar-se per combatre.
  20. retre les armes Lliurar les armes a l’enemic reconeixent-se vençut.
  21. sala d’armes Local on el mestre d’armes dona les lliçons i on hom practica l’esgrima.

■ arma

femení armament Instrument per a atacar o defensar-se arma atòmica impròpiament Arma nuclear arma automàtica Arma de foc en la qual la força del gas produït per la càrrega de llançament, mitjançant un muntatge adequat, provoca l’expulsió del projectil de la recambra i la successiva recàrrega, sense la intervenció del tirador arma bacteriològica Mitjà d’emissió de bacteris provocadors de malalties utilitzat amb finalitat bèllica arma biològica Agent agressiu constituït per organismes vivents principalment microorganismes o per llurs toxines capaç de produir infeccions que incapaciten o maten…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">armada</title>

Etimologia: de armar 1a font: s. XIV, Consolat
    femení
  1. marina de guerra
    1. Conjunt de les forces navals d’un estat.
    2. Antigament, conjunt de forces navals que tenia una mateixa finalitat operativa.
  2. pesca Ormeig de pesca constituït per llinya i ham, o bé per llinya, pèl de cuca i ham o hams, que hom fixa a la canya de pescar.
  3. ramaderia
    1. Ramat.
    2. fer armada Comprar animals joves per tornar-los a vendre un cop criats.

■ armada

femení marina de guerra Conjunt de les forces navals d’un estat Antigament, conjunt de forces navals que tenia una mateixa finalitat operativa pesca Ormeig de pesca constituït per llinya i ham, o bé per llinya, pèl de cuca i ham o hams, que hom fixa a la canya de pescar ramaderia Ramat fer armada Comprar animals joves per tornar-los a vendre un cop criats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armadia

■ armadia

femení transports rai 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armadillo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">armadillo</title>

Etimologia: del cast. armadillo, íd.
masculí zoologia Qualsevol dels mamífers desdentats de la família dels dasipòdids, anomenats també tatús i, els del gènere Priodontes, priodonts, caracteritzats perquè tenen el dors, el cap i la cua recoberts de plaques òssies d’origen epidèrmic que formen com una armadura.

■ armadillo

masculí zoologia Qualsevol dels mamífers desdentats de la família dels dasipòdids, anomenats també tatús i, els del gènere Priodontes , priodonts , caracteritzats perquè tenen el dors, el cap i la cua recoberts de plaques òssies d’origen epidèrmic que formen com una armadura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armadís
| armadissa

■ armadís
| armadissa

adjectiu Que pot ésser muntat i desmuntat fàcilment Un llit armadís Una prestatgeria armadissa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armador
| armadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">armador</title>

Etimologia: del ll. armator, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Consolat
    masculí i femení
  1. Persona que arma una cosa.
  2. dret marítim Persona o entitat que es dedica professionalment a l’explotació d’una nau.
  3. història Oficial encarregat de la custòdia de les armes del rei; armer.

■ armador
| armadora

masculí i femení Persona que arma una cosa dret marítim Persona o entitat que es dedica professionalment a l’explotació d’una nau història Oficial encarregat de la custòdia de les armes del rei armer
Informació complementària
Traducció