Es mostren 88953 resultats

■ soler2

■ soler2

verb intransitiu Acostumar Solc anar-hi cada dia Ésser freqüent Als vespres sol fer fred Vegeu també soler 1 soler 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

soler3
| solera

soler3
| solera

masculí i femení oficis manuals Persona que fabrica, adoba o ven soles de sabata o d’espardenya Vegeu també soler 1 soler 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solera</title>

Etimologia: de sòl 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. construcció
    1. Sostre pla, format per dos o tres gruixos de rajols posats horitzontalment, sense fer revoltó.
    2. Jàssera, peça plana, etc., posada horitzontalment per tal de sostenir altres peces horitzontals, verticals o inclinades.
  2. oficis manuals Mola inferior d’un molí fariner, olier, etc.
  3. tecnologia Sòl, part inferior refractària dels forns de reverber, dels vidriers, etc., on és disposat el material que hom vol fondre o escalfar o on descansen els gresols.
  4. transports Post o estora que forma el fons del carro, per damunt del bossat, tapant-lo.

■ solera

femení construcció Sostre pla, format per dos o tres gruixos de rajols posats horitzontalment, sense fer revoltó Jàssera, peça plana, etc, posada horitzontalment per tal de sostenir altres peces horitzontals, verticals o inclinades oficis manuals Mola inferior d’un molí fariner, olier, etc tecnologia Sòl, part inferior refractària dels forns de reverber, dels vidriers, etc, on és disposat el material que hom vol fondre o escalfar o on descansen els gresols transports Post o estora que forma el fons del carro, per damunt del bossat, tapant-lo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

solerassenc
| solerassenca

solerassenc
| solerassenca

adjectiu i masculí i femení Del Soleràs Garrigues
Gran Diccionari de la llengua catalana

solerenc
| solerenca

solerenc
| solerenca

adjectiu i masculí i femení Del Soler Rosselló
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soleta

■ soleta

femení Part d’una mitja o mitjó que correspon a la planta del peu anar a soleta de mitja Anar sense calçat Plantilla, la primera sola sobre la qual hom forma la sabata construcció naval Regala
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sòleus

sòleus

masculí anatomia animal soli 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solfa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solfa</title>

Etimologia: de les dues notes de l’escala musical sol2 i fa 1a font: 1561
    femení
  1. música
    1. col·loquialment Nom donat a una partitura o a un text musical escrit.
    2. Solfeig. Aprendre de solfa.
    3. a punt de solfa figuradament Preparat.
    4. posar en solfa (una idea, un projecte, etc.) figuradament Donar-los forma concreta, plasmar-los.
    5. posar en solfa (algú o alguna cosa) Ridiculitzar o criticar. La novel·la posa en solfa la globalització de l’economia.
  2. Taca al vestit, llàntia. Amb els pantalons plens de solfes.

■ solfa

femení música colloquialment Nom donat a una partitura o a un text musical escrit Solfeig Aprendre de solfa a punt de solfa figuradament Preparat posar en solfa una idea, un projecte, etc figuradament Donar-los forma concreta, plasmar-los posar en solfa algú o alguna cosa Ridiculitzar o criticar La novella posa en solfa la globalització de l’economia Taca al vestit, llàntia Amb els pantalons plens de solfes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solfatara


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solfatara</title>

Etimologia: del ll. solfatara, íd., der. de solfo ‘sofre’
femení geofísica Terme que designa aquelles obertures en terrenys volcànics per les quals emanen gasos a temperatura elevada (100-300°C) que es caracteritzen pel contingut elevat en SO2.

■ solfatara

femení geofísica Terme que designa aquelles obertures en terrenys volcànics per les quals emanen gasos a temperatura elevada 100-300°C que es caracteritzen pel contingut elevat en SO 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solfeig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solfeig</title>

Partició sil·làbica: sol_feig
Etimologia: de solfejar 1a font: 1839, DLab.
    masculí música
    1. Acció de solfejar;
    2. l’efecte.
  2. Exercici de pràctica musical consistent en la lectura cantada de les notes tenint en compte l’entonació, la durada, la intensitat i el fraseig.

■ solfeig

masculí música Acció de solfejar l’efecte Exercici de pràctica musical consistent en la lectura cantada de les notes tenint en compte l’entonació, la durada, la intensitat i el fraseig
Traducció