Es mostren 88953 resultats

■ sortija

■ sortija

femení jocs d’entreteniment sortilla 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortíleg
| sortílega

■ sortíleg
| sortílega

masculí i femení Sortiller
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortilegi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sortilegi</title>

Etimologia: del b. ll. sortilegium ‘endevinació’, der. de sortilĕgus, -a, -um ‘profètic; endevinaire’ 1a font: s. XIV
    masculí esoterisme i història de les religions
  1. Endevinació del futur per mitjà d’arts màgiques, originàriament per la sort.
  2. Mot genèric que inclou tota mena d’accions tendents a utilitzar els poders dels esperits amb mitjans ocults als profans.

■ sortilegi

masculí esoterisme i història de les religions Endevinació del futur per mitjà d’arts màgiques, originàriament per la sort Mot genèric que inclou tota mena d’accions tendents a utilitzar els poders dels esperits amb mitjans ocults als profans
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortilla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sortilla</title>

Etimologia: del ll. sorticŭla ‘butlleta o altre objecte per a votar o tirar les sorts’, dimin. de sors, sortis ‘sort’
    femení dialectal jocs d’entreteniment
  1. Anella penjada enmig d’un cos, la qual ha d’ésser enfilada en el joc de la sortilla.
    1. Joc en què, corrent a cavall, es tracta d’enfilar amb una llança, canya, etc., una anella penjada.
    2. Joc de carrer en què, passant corrents, es tracta de pescar amb un bastó proveït d’una punxa, amb una badoquera, etc., fruita que hi ha surant en l’aigua d’un cubell.

■ sortilla

femení dialectal jocs d’entreteniment Anella penjada enmig d’un cos, la qual ha d’ésser enfilada en el joc de la sortilla Joc en què, corrent a cavall, es tracta d’enfilar amb una llança, canya, etc, una anella penjada Joc de carrer en què, passant corrents, es tracta de pescar amb un bastó proveït d’una punxa, amb una badoquera, etc, fruita que hi ha surant en l’aigua d’un cubell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortiller
| sortillera

■ sortiller
| sortillera

masculí i femení Persona que practica sortilegis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortint

■ sortint

adjectiu Que surt enfora, que sobresurt masculí Part sortint d’una cosa Va caure de cap sobre un sortint d’una roca masculí construcció Volada adjectiu heràldica Ixent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sortir</title>

Etimologia: sembla der. del cat. ant. surt, surta, participi de sorgir (ll. vg. *surctus, -a, -um, participi de surgĕre ‘brollar, sorgir’), combinat amb el ll. sortiri ‘tirar, treure a la sort’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb intransitiu
    1. Passar una persona o una cosa de dins a fora. Hem sortit del cinema a les vuit. Encara està pres i trigarà molt a sortir de la presó. Sortir de missa, de sermó. Sortir de casa a fer una passejada. La sang li sortia a raig fet.
    2. Anar-se’n una persona o cosa fora del lloc clos o circumscrit, o que hom considera tal, on s’estava o aturava, on era ficada, obligada a no moure-se’n. El vagó ha sortit de la via. La porta ha sortit de polleguera. El riu va sortir de mare. Sortir de la qüestió.
    3. Aparèixer, manifestar-se, allò que estava ocult, aparèixer a la superfície, a la llum, brollar. Sortir el sol. Sortir un personatge en escena. Començar a sortir una planta. Ja surten les fulles dels plàtans. Al nen, li ha sortit la primera dent. Li ha sortit un gra al braç. Ja ha sortit el llibre de X.
    4. figuradament Sortir d’una malaltia. Sortir de dubtes. Sortir d’una dificultat.
    5. En certs jocs, ésser el primer a jugar. Aquesta vegada em toca sortir a mi.
    6. Dir o fer una cosa que hom no hauria esperat, intempestiva. Sortir amb un estirabot, amb una atzagaiada.
    1. Tenir tal o tal èxit, resultat, solució. Aquell dia, la maniobra li va sortir bé.
    2. Produir-se, donar-se, ésser fet, com a efecte o resultat d’un procés, d’una operació, d’una votació, d’un sorteig, etc. Els comptes no li surten. La comèdia ha sortit molt bé. Va sortir elegit el nostre candidat. A la rifa d’avui ha sortit premiat el número X.
    3. Palesar-se la qualitat o l’índole d’algú o d’alguna cosa. El xarop ha sortit massa espès. Ens ha sortit dolent.
    4. sortir-hi guanyant (o perdent) (en algun afer). Resultar-ne beneficiat o perjudicat.
    5. sortir-se (algú) amb la seva Aconseguir algú allò que es proposava.
    6. sortir-se’n Salvar-se algú de compromisos, de dificultats, d’entrebancs, etc., que el destrenyen, sortir airós d’una empresa dificultosa. La seva situació era difícil, però se’n va saber sortir molt bé.
  3. Provenir. D’aquella contrada han sortit tots els Gimbernat. És la millor obra que ha sortit de les seves mans.
  4. Formar relleu; sobresortir. Uns quants maons sortien de la paret.
  5. Tenir sortida. Aquest producte surt molt bé: hem fet un bon negoci.

■ sortir

verb intransitiu Passar una persona o una cosa de dins a fora Hem sortit del cinema a les vuit Encara està pres i trigarà molt a sortir de la presó Sortir de missa, de sermó Sortir de casa a fer una passejada La sang li sortia a raig fet Anar-se’n una persona o cosa fora del lloc clos o circumscrit, o que hom considera tal, on s’estava o aturava, on era ficada, obligada a no moure-se’n El vagó ha sortit de la via La porta ha sortit de polleguera El riu va sortir de mare Sortir de la qüestió Aparèixer, manifestar-se, allò que estava ocult, aparèixer a la superfície, a la llum, brollar Sortir…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sortit

sortit

masculí dialectal Surt, sobresalt Pegar un sortit Espant
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortós
| sortosa

■ sortós
| sortosa

adjectiu Que té bona sort afortunat, sortat És un home sortós tot li surt bé D’haver-ho aconseguit, n’estic per ben sortós Degut a la bona sort
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortosament

■ sortosament

adverbi D’una manera sortosa
Informació complementària
Traducció